NOMS: Fromental. Castellà : Hierba
triguera. Mazorra. Occità: Froumentau. Francés: Avoine de Sardaigne. Fromental de
Sardaigne. Anglès: Tall oatgrass. Alemany: Gewöhnlicher Glatthafer. Neerlandès: Glanshaver, Frans raaigras. Italià:
avena altissima
 |
| Flors en panícula oberta |
SINÒNIMS: Arrhenatherum murcicum Senn.
DISTRIBUCIÓ: Eurosiberiana de gran àrea
HÀBITAT: Aphyllantion. Herbassars, clarianes forestals,
marges de camins i prats de sega. Fins els 1400 metres d’altitud
 |
| Gramínia de tiges dretes o colzades |
FORMA
VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi”
mig, “cryptos” amagat, i “phuton” planta; en la
classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles
plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus
meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus
de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts
vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del
sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.
DESCRIPCIÓ: Gramínia cespitosa que pot fer des de un pam fins 90 cm d’alçada, de
tiges dretes o colzades, amb la base lleugerament engruixida.
 |
| Lígula membranosa truncada |
Fulles linears, planes, estriades, aspres al tacte i un poc glabrescents.
Lígula membranosa, truncada, i de vegades ciliada.
 |
| Espiguetes amb dues flors |
Flors en llarga panícula oberta, amb espiguetes de dues flors de fins 1 cm.
La flor inferior és masculina, amb aresta (de 10-20 mm) que surt del terç basal
de la lemma. La superior és hermafrodita i porta una curta aresta. Les glumes
són agudes, desiguals i hialines. Androceu amb tres estams amb llargues
anteres, amb les teques formant una X que vibra al vent. Gineceu d’ovari súper
amb dos estigmes plomosos. Floreix d’abril fins juliol
 |
| Les teques formen una X que vibra al vent |
Fruit en cariopsi fusiforme amb pèls a l’àpex
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: En botànica l'al·lelopatia estudia les relacions entre les plantes que s'ajuden i
les plantes que es rebutgen, utilitzant les seues feromones o aromes per a
repel·lir o afavorir a la planta veïna; igual que atraure insectes benèfics o
rebutjar l'atac de plagues i malalties.
En tot fenomen al·lelopàtic hi ha una planta
que allibera al medi ambient per una determinada via (per ex. lixiviació, descomposició
de residus, etc.) compostos químics els quals al ser incorporats per una altra
planta (receptora) provoquen un efecte perjudicial o benèfic sobre germinació,
creixement o desenvolupament d'aquesta última. Els compostos citats que
desencadenen el procés es denominen compostos, agents o substàncies
al·lelopàtiques
USOS I
PROPIETATS: En medicina popular són emprades per llur
propietats sudoríferes i diürètiques.
Aquesta espècie és utilitzada com a farratge
pel bestiar, que també es pot pasturar a la tardor.
També és útil, i s’ha emprat, per preservar la
coberta terrestre de l’efecte de l’erosió produïda pel vent i per l’aigua.
ETIMOLOGIA
I CURIOSITATS: El nom del gènere Arrhenatherum deriva del grec “ἄρρην
árren” mascle, i de “ἀθήρ athér” aresta, per la llarga aresta de la
flor masculina de l’espigueta.
L’epítet específic elatius ve del grec "eláte"
avet, propi de l’avet, per la forma de la panícula semblant a l’avet.
El nom de la subespècie sardoum és un epítet geogràfic que
indica l’origen: sard, de Sardenya
Família Gramineae (Poaceae)
