NOMS: Plàtan. Plataner.
Castellà: Platano de sombra. Plátano
de paseo. Platanero. Èuscara: Albo. Alboa.
Platano arrunta. Gallego: Pradeiro. Portuguès: Plátano. Plátano americano. Italià: Platano comune. Platano di
Spagna. Francès: Platane d'Espagne. Platane
à feuilles d'érable. Platane commun. Anglès:
London Plane. Plane Tree. Buttonwood. Alemany:
Ahornblättrige Platane. Bastard-Platane. Gewöhnliche Platane. Neerlandès: Gewone Plataan.
 |
| Flors en aments globulars |
SINÒNIMS: Platanus
acerifolia (Aiton) Willd.
Observacions: Híbrid
procedent de l'encreuament del Platanus orientalis, d’origen europeu, amb l’americà
Platanus occidentalis. Es creu que es va hibridar a Espanya en el s. XVII.
HÀBITAT: Cultivat
a parcs, places, carrers etc. i de vegades apareix naturalitzada a llocs frescs
de sòls profunds.
 |
| Arbre de copa globosa |
FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la
classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit
amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.
DESCRIPCIÓ: Són
arbres monoics, caducifolis, de copa globosa, però de tendència piramidal si no
s'altera per la poda de l'home, que pot arribar als 30 metres d'alçada. L’escorça
dels troncs adults es desprèn en plaques de color verd cremós, gris o groguenc,
composant al seu tronc el jaspiat característic.
 |
| Fulles palmades amb 3-5 lòbuls |
Fulles caduques, palmatífides i profundament lobulades (però menys que P.
orientalis), normalment tenen de 3 a 5 lòbuls amb el lòbul central més
llarg, , enters o amb petites dents, que recorda als aurons però les d'aquest
són oposades, mentre que les del plàtan són alternes. Pecíol llarg i dilatat a
la base. Color verd viu per l’anvers i més clar per revers.
 |
| Les flors de cada sexe surten en peduncles diferents |
Flors unisexuals
petites, en inflorescència glomerular amb llarg peduncle que apareixen en grups
de dos. Les flors masculines i femenines surten en peduncles diferents. Les
flors són molt petites, amb sèpals esquamiformes, més curts que els pètals escariosos
i aguts. Androceu amb 3-8 estams de curt filament. Gineceu envoltat a la base
per pèls llargs. Floreix a la primavera, entre març i abril
 |
| Fruit en poliaqueni globós |
Fruit en forma
d'aqueni claviforme, d’estil persistent, amb pèls al·lergògens, reunits en un
poliaqueni globós de 2-3 cm de diàmetre, que roman en l'arbre fins a la
primavera següent quan es desprenen els aquenis. Generalment hi ha dos
poliaquenis per peduncle, penjant.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Un híbrid és un organisme viu procedent de l'encreuament
sexual entre dues espècies diferents o varietats biològiques: Creuament intraespecífic quan és entre varietats
de la mateixa espècie; creuaments interespecífics
quan és entre espècies diferents del mateix gènere; o creuament intergenèric entre gèneres diferents.
L'híbrid presenta una barreja de les característiques genètiques dels dos
progenitors. Els híbrids obtinguts entre espècies diferents, quan són viables,
són generalment estèrils.
 |
| Tronc jaspiat característic |
USOS I PROPIETATS:
La seua fusta és tova però s’aprofita per combustible i per fabricar estris de
fusteria. On més s’utilitza el plàtan és com a arbre ornamental, en alineacions
de carrers, parcs i carreteres, o com arbre d’ombra als parcs i jardins.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El genèric Platanus procedeix del grec “πλατανοϛ platanos”, nom amb
què ja es coneixia en l'antiguitat l'espècie Platanus orientalis, que és
el plàtan nadiu del sud-est d'Europa i sud-oest d'Àsia. L'epítet específic
procedeix del llatí “hispanicus,-a,-um” = hispà, d'Espanya, per la creença de que la hibridació es de
procedència espanyola per alguns autors botànics. La “x” que hi ha entre el gènere i l’epítet específic és per indicar
que es tracta d'un híbrid.
A Canals (La Costera, País Valencià) hi ha un plàtan plantat
el 1914 al bell mig de la vila, a la Plaça del Pont del Riu, que té nom propi “La Lloca”. L'arbre ha esdevingut
un arbre monumental per les seues dimensions gegantines, per la seua edat i per
la seua situació.
L’exemplar de la foto és del carrer Ronda Oest de Vallada. No
és com La Lloca però és més jove i porta un creixement espectacular.
 |
| Xancre produït per una poda deficient |
Les ferides de poda faciliten l'entrada de fongs xilòfags
que produeixen la podridura del tronc i xancres que acaben amb la vida de l’arbre.
A més a més pateixen de l'oïdi i l'antracnosi de les fulles. Tot i això la
plaga més important és el tigre del plàtan (Corythucha ciliata)
que defolia l'arbre, el debilita i resulta molt molest per als vianants.
Platanus × hispanica va ser descrita per Philip
Miller i publicada per Otto von Münchhausen en Der Hausvater, 5(1),
p. 229 en 1770.
Família Platanaceae
