Infundibulicybe meridionalis (Bon) Pérez-De-Greg.

NOMS: francès: Clitocybe méridional, Clitocybe feutré variété méridionale. Alemany: Graufilziger Trichterling.

Surt a la tardor als pinars

SINÒNIMS: Clitocybe squamulosoides var. meridionalis Bon; Clitocybe meridionalis (Bon) P. Roux

HÀBITAT: Surt a la tardor als pinars de pi blanc (Pinus halepensis) o pinaster

Peu concolor amb el barret i carn blanca

DESCRIPCIÓ: Capell, barret o píleu de 4 a 7 cm de diàmetre, En forma d’embut però amb mamelló al fons i el marge revolut; amb el temps va aplanant-se. Cutícula lleument esquamosa, de color bru.

Himeni de làmines decurrents, arquejades i prou atapeït, primer blanques i fent-se gradualment de 

color cafè amb llet, com el barret però més clar.

Làmines decurrents

Peu o estípit cilíndric, de 3-5 x 0,5-1,5 cm, concolor amb el barret o potser més pàl·lid.

Carn minsa, blanquinosa d’olor ciànic.

COMESTIBILITAT: Sense valor culinari

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: L'ús de fongs pels éssers humans es remunta a la prehistòria. Ötzi l'Home del Gel, una mòmia ben conservada d'uns 5300 anys, del Neolític, que es va trobar congelat als Alps austríacs, portava dues espècies de bolets que s'han pogut utilitzar com a esca (Fomes fomentarius), o amb fins medicinals (Piptoporus betulinus). Els pobles antics han utilitzat els fongs com a font d'aliment durant milers d'anys, sovint sense saber-ho, en la preparació de pa amb llevat i els sucs fermentats.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Infundibulicybe ve de “infundibulum” embut, i “κυβη cybe” cap, per la forma d’embut que prenen els capells. L’epítet específic meridionalis ve de “meridies” migdia, meridional, del sud perquè no apareix a les terres del nord. 

Família Tricholomataceae

 Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.

Mycena pura (Pers.) P. Kumm

NOMS: Micena neta. Pimpinella. Castellà: Micena pura. Èuscara: Kanpaitxo arbuisain. Kanpaitxo arrosa. Francès: Mycene pure. Italià: Micena lilla. Anglès: Lilac bonnet. Amethyst agàric. Alemany: Gemeiner Rettich-Helmling. Neerlandès: Gewoon elfenschermpje.

Capell de color molt variable

SINÒNIMS: Agaricus purus Pers.; Mycena pseudopura Cooke.

HÀBITAT: Apareix en pinars, carrascars o boscos mixtes des de finals de l’estiu i la tardor.

DESCRIPCIÓ: És una de les micenes més comuns i variable en quant a mida i color. Capell, barret o píleu de 1,5 a 5 cm de diàmetre, en principi convex que acaba aplanant-se, amb mamelló central, de color entre lila molt clar i blavós, inclús blanquinós o groguenc. Els marges són estriats per transparència, especialment en temps humit, doncs són higròfans (absorbeix humitat).

Peu fistulós 

Himeni de làmines escotades, separades, ventrudes, amples, amb lamel·les, de color blanquinós o lila clar.

Peu o estípit llis, buit, un poc més ample a la base, de 2 a 7 cm d’alçada per 2,5 a 5 mm d’ample, de color més obscur que el capell.

Himeni amb làmines ventrudes i separades

Carn minsa que fa olor de rave

COMESTIBILITAT: És considerada tòxica, que pot produir trastorns intestinals i la síndrome psicotròpica que consisteix en al·lucinacions visuals, acceleració del ritme cardíac, nàusees, diarrees i vòmits.   

Es pot confondre amb moltes espècies d’aquest gènere, com per exemple Mycena rosea però aquesta té el capell tot de color de rosa i és més gran.  

Capell mamellonat

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: A diferència de les plantes, que produeixen el seu propi aliment amb l'energia de la llum, els fongs són com versions en miniatura dels nostres estómacs, però com si s'hagueren tornat del revés. Els fongs per alimentar-se alliberen enzims fora dels seus cossos que descomponen els aliments en partícules més petites per a poder absorbir-les. Aquesta estratègia d'alimentació significa que els fongs sempre viuen en i sobre el seu menjar.

Cutícula de color variable de marge estriat per transparència

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Mycena deriva del grec  "mýkes" fong. Diu la llegenda que el nom de la ciutat de Micenes (Mykēnē, apareix en escrits d’Homer) deriva de la paraula grega "μύκης mykēs" bolet, fong. El geògraf Pausànias (segle II) donava dues propostes per a l'explicació del nom de la ciutat. L'una era que Perseu, el mític fundador de la ciutat fill de Zeus i de Dànae, li havia posat aquest nom per la funda de la seva espasa, que ell anomenava "mykēs" bolet. L'altra era perquè al lloc on va decidir crear la ciutat hi havia molts bolets.

Aquesta espècie és un demostrat bioacumulador de l’element bor.

Família Mycenaceae

  

                     
Llegiu  l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.

Xerocomellus chrysenteron (Bull.) Šutara

NOMS: Mataparent de carn groga. Castellà: Boleto de carne amarilla. Boleto cuarteado. Èuscara: Onddo urregorri. Francès: Bolet à chair jaune. Bolet chrysentéron. Anglès: Red cracking bolete. Alemany: Gemeiner Rotfußröhrling.

Surt a la tardor en pinars, prats i vores de camins

SINÒNIMS: Boletus communis Bull.;  Xerocomus communis (Bull.) Bon.; Xerocomus chrysenteron (Bull.) Quél.  

HÀBITAT: Surt a la tardor a les pinedes, prats i vores de camins

DESCRIPCIÓ: Capell, barret o píleu convex que va prenent la forma aplanada, de 3-8 cm de diàmetre, amb la cutícula seca vellutada de color beix, marró o verdós, que es quarteja amb facilitat, mostrant la carn rogenca que cobreix.

Peu de color groc i vermell a la base

Himeni format per tubs de color groc que prenen coloració blavosa en tocar-los. Porus grans i poligonals.

Peu o estípit de 3 a 10 cm d’alçada per 0,5-2 cm d’ample, sense anell, de color groc i vermellós a la base.

Carn groga però rogenca immediatament baix de la cutícula, es fa blavosa al tall, esponjosa i blana

Himeni amb tubs de color groc

COMESTIBILITAT: És comestible, de sabor i olor agradable, però la textura de la carn és blana, massa esponjosa i es fa malbé ràpidament.

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Teofrast (327-287 a.de C.), filòsof i naturalista, en la seua "Historia Plantorum" diu: " A pesar de no posseir arrels, ni tiges, ni fulles, ni fruits, els fongs, pertanyen al regne vegetal". Va definir els fongs com a plantes imperfectes, exemptes d'arrels, de fulles, de flors i de fruits. Aquesta idea s’ha mantingut fins molt recentment que es considera que els fons pertanyen a un regne propi: el regne Fungi.

Cutícula seca vellutada 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Xerocomellus deriva del grec "xerós" sec, àrid i "kóme" corona, és a dir, amb el capell sec, eixut. L’epítet específic chrysenteron ve del grec “χρυσόϛ chrysós” or, i de “εντερον enteron” intern, a dins, per la carn groga del color de l’or.

Boletus communis va ser descrit per primera vegada per Pierre Bulliard en 1789 i en 1791 li va canviar el nom a Boletus chrysenteron. En 1888, Lucien Quélet el va renombrar Xerocomus chrysenteron i, finalment, Josef Šutara li va donar el nom actual Xerocomellus chrysenteron en 2008.

Família Boletaceae

Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.