Medicago doliata Carmign.

NOMS: Trèvol de rodet, Userda borda. Castellà: Mielga áspera de caracolillo; Mielga erizada; Mielga espinosa; Sacatrapos. Francès: Luzerne à fruits épineux. Anglès: Straight-spined Medick. Alemany: Oliven-Schneckenklee.

Flors en raïm d'1-3 flors

SINÒNIMS: Medicago aculeata Willd.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Cultius, erms, herbassars, preferentment en sòls humits. Fins els 1000 metres d’altitud

Herba de tiges ramificades des de la base

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de fins 70 cm amb tiges erectes o decumbents que es ramifica des de la base

Fulles trifoliades cobertes de pèls per ambdues cares

Fulles trifoliades amb folíols obovats, serrats al terç superior, cobertes de pèls no glandulífers per ambdues cares. Estípules dentades o laciniades.

Corol·la groga de fins 5 mm

Flors en raïms de 1-3 flors amb peduncle més llarg que el pecíol de la fulla contigua. Calze pubescent amb cinc dents tan llargues com el tub de la corol·la i acuminades. Corol·la 5 mm de color groc, papilionada, amb les ales més curtes que la quilla. Floreix a la primavera, de març a juny

Peduncle més llarg que el pecíol de la fulla contigua

Fruit solitari en llegum en espiral , com tots els Medicago, però amb la característica de que és molt compacte i de forma ovalada, no cilíndrica com la majoria d’espècies del gènere. Les espires tenen poques dents o, de vegades, no en tenen cap, però amb pèls glandulífers i no glandulífers al marge de les espires.  

Ales més curtes que la carena

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La majoria de les espècies del gènere Medicago són herbes anuals que solen tindre flors papilionades grogues agrupades en petits raïms i els fruits es caracteritzen pels llegums enrotllats de manera helicoïdal, recoberts d’espines, com ara Medicago truncatula, llisos com Medicago lupulina, o comprimits i discoïdals com Medicago orbicularis.

USOS I PROPIETATS: Manté una relació simbiòtica amb el bacteri Sinorhizobium meliloti mitjançant la qual és capaç de fixar al terra el nitrogen de l’aire.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Medicago deriva del grec “Medike” que significa mede, perquè, segons Plini, l’alfals (Medicago sativa) fou introduïda en Grècia durant les Guerres Mèdiques (actual Iran), i del sufix llatí “–ago, -inis”, que indica paregut o relació. L’epítet específic doliata deriva de “dolium” barril, en forma de barril, en referència a la forma dels fruits.

Medicago doliata va ser descrita per Vincenzo Carmignani i publicada en Giorn. Sci. Lett. Accad. Ital. Sci. 1: 48. 1818.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Melilotus sulcatus Desf.

NOMS:  Almegó solcat. Fenarola. Melilot solcat. Trèvol de ramellets. Castellà : Corona de olor. Trébol real. Portuguès: Anafe. Trevo-de-seara. Francès: Mélilot sillonné, Mélilot à fruits sillonés. Italià: Meliloto solcato. Anglès: Furrowed Melilot. Mediterranean Sweetclover. Alemany: Gefurchter Honigklee. Gefurchter Steinklee.

Flors en raïms axil·lars

SINÒNIMS: Melilotus compactus Guss.; Melilotus sulcata Desf.; Trigonella sulcata (Desf.) Coulot & Rabaute

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Camps de cultiu, zones ruderals, vores de camins, pradells terofítics i clarianes de coscollars

Herba de tiges ascendents de secció circular

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de fins 40 cm d’alçada amb tiges ascendents o erectes de secció circular, ramificades des de la base.

Fulles trifoliades

Fulles de distribució alterna, peciolades i amb estípules laciniades o dentades soldades al pecíol, trifoliades amb folíols oblongs o el·líptics amb el marge serrulat.  

Flors menudes, papilionades

Flors molt menudes agrupades en raïms axil·lars més llargs que el peduncle de la inflorescència. Calze campanulat amb cinc dents triangular iguals. Corol·la papilionada groga amb l’estendard plegat longitudinalment; ales oblongues i quilla més llarga que l’estendard. Floreix a la primavera, entre abril i juny

Fruit amb solcs concèntrics

Fruit en llegum orbicular, i globós quan madura, caracteritzat per la sutura ventral engruixida i pels solcs concèntrics

Peduncle corbat a l'àpex

Té les flors un poc més grans que Melilotus indicus, i les inflorescències més curtes que Melilotus officinalis, però és fàcil confondre-les pel que cal determinar les espècies mitjançant la clau. Tot i això, el que més caracteritza les espècies és el fruit madur.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Algunes espècies del gènere Melilotus es conreen com plantes farratgeres o per a millorar les pastures, perquè suporten altes concentracions de sals al sòl. Són excel·lents adobs verds, si es colguen, perquè fixen el nitrogen de l’aire a les seues arrels. Una de les espècies de bacteris fixadors de nitrogen atmosfèric a les arrels de les lleguminoses s’anomena Rhizobium meliloti

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Melilotus  deriva del grec "méli, -itos" mel, i de "lotus" un gènere amb les fulles trifoliades. Segons Plini les flors seques conserven durant molt de temps un agradable flaire a mel. L’epítet específic sulcatus deriva de "sulcus" solc,, ranura, és a dir, amb solcs.

Melilotus sulcatus va ser descrit per René Louiche Desfontaines (Desf.) i publicat en Flora Atlantica 2: 193. 1799.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Crepis pulchra L.

NOMS: Crepis pulcra. Crepis polida. Francès: Crépide jolie, Crépide élégante, Crépis joli, Crépis elegant. Italià: Radicchiella dolce. Anglès: Small-flowered Hawk's-beard. Smallflower Hawksbeard. Alemany: Schöner Pippau. Glanz-Pippau. Neerlandès: Fraai Streepzaad.

Inflorescències en corimbe compost

SINÒNIMS: Crepis valentina Willk.; Chondrilla pulchra (L.) Lam.

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Creix en cultius i vores de camins, en comunitats ruderals, llocs herbosos, ombrejats i humits. Entre els 400 i els 1500 metres d’altitud

Herba de fins 70 cm d'alçada, ramificada a la part superior

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta de fins 70 cm d’alçada, que es ramifica a la part superior, amb tiges primes de base glandulosa

La part inferior de la planta és glandulosa

Fulles inferiors sèssils oblanceolades, pinnatífides o amb dents espaiades al marge i glanduloses, les superiors més menudes, lanceolades i amplexicaules, més petites quan més amunt.

Bràctees externes de l'involucre molt petites

Flors en inflorescències en corimbe compost, en capítols pedunculats envoltades per l’involucre glabre, allargat i estret, format per dues files de bràctees, les exteriors ovades i molt petites (de fins 2 mm) i les interiors  d’uns 10 mm de llarg per 1,5 d’amplada. Les flors són ligulades, grogues. Floreix de maig a juliol

Fruit en cípsela

Fruit en aqueni o cípsela amb vil·là blanc

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una característica d’aquest gènere és la forma de l’aqueni, doblegat, sense bec i amb 10-20 costelles. El papus està format per 80-150 pèls blanquinosos i flexibles. Altra característica que diferencia els Crepis d’altres liguliflores són les bràctees de la fila exterior de l’involucre, que són molt curtes. 

USOS I PROPIETATS: No en coneguem usos ni propietats

Totes les flors són ligulades

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Crepis deriva del grec “κρηπίς krepís” que ja va emprar Teofrast amb el significat de base, fonament, en referència a que les arrels peneten molt profundament al terreny. Altres autors tradueixen “krepís” com sabata o sandàlia, per la forma del fruit. L’epítet específic pulchra és el femení del llatí “pulcher” bell, noble, pulcre.

Crepis pulchra va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 806. 1753.

Família Compositae (Asteraceae)