Ocimum basilicum L.

NOMS: Alfàbega. Alfabeguera. Alfalga. Alfàbrega. Enfalga. Herba del mal prenyat. Castellà: Albahaca. Alhàbega. Occità: Alfabrega, Alfasega, Baselic. Italià: Basilico. Francès: Basilic. Basilic romain. Anglès: Sweet Basil. Alemany: Basilienhraut. Basilikum. Neerlandès: Basilicum. Grec: Ώκιμο το βασιλικό. Σταυρολούλουδο. Βασιλιτσά.

Flors bilabiades

SINÒNIMS: Ocimum album L.

DISTRIBUCIÓ: Procedeix d’Àsia però es cultiva a les nostres terres des de fa mil·lennis.

HÀBITAT: Planta cultivada als horts i als jardins.

Planta de fulles flairoses de fins 60 cm d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de fins 60 cm d’alçada flairosa, amb un olor inconfusible, de tija erecta i ramificada des de la base

Fulles oposades d'un verd llustrós

Fulles de distribució oposada, curt pecíol, limbe ovat i marge enter o poc serrat, de tacte suau i color verd llustrós per l’anvers, amb glàndules al revers que secreten l’essència que emet l’olor característica.

Llavi superior dividit en quatre lòbuls

Flors agrupades en espigues florals formades per verticils de sis flors cadascun. Flors bilabiades. Calze pubescent dividit en cinc sèpals ciliats, el superior més gran que els altres. Corol·la blanca amb el llavi superior dividit en quatre lòbuls i el inferior sencer. Androceu amb quatre estams d’anteres blanques dirigits al llavi inferior. Gineceu d’ovari súper amb estil acabat en estigma bífid. Floreix de juny a setembre

Fruit en aqueni

Fruit en quatre aquenis redons a dins del calze persistent

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La família de les labiades o lamiàcies són sovint plantes aromàtiques i riques en olis essencials, com l’herba-sana (Menta spicata), l’orenga (Origanum vulgare), el timó (Thymus vulgaris) o el romer (Rosmarinus officinalis). El nom antic d'aquesta família (Labiades) era degut a la forma de la flor amb 5 pètals fusionats que formen un llavi superior, generalment bilobulat i més curt, i un llavi inferior, trilobulat, amb els 5 sèpals del calze també units. Les flors són bisexuades i sorgeixen en grups terminals de 5 o 6 (a voltes més o menys) floretes cadascú. Les tiges solen ser quadrangulars, i les fulles ovades, oposades i decussades.

Quatre estams i estigma bífid

USOS I PROPIETATS: A banda de les nombroses aplicacions culinàries, l’alfàbega era considerada una planta miraculosa en la medicina popular, amb moltes i diverses aplicacions. No podia faltar als monestirs, als jardins, als horts o a casa en cossiols. Però cal tindre en compte que, tot i que no s’ha determinat la relació amb el càncer, és ric en estragol, considerat un potent cancerigen.

La saviesa popular aconsellava tindre a les finestres o a l’habitació alfàbega per espantar els mosquits. Ara sabem que conté quatre compostos volàtils repel·lents de mosquits. També als horts es plantava alfàbega entre tomaques, albergínies, i pimentons com planta insecticida, per allunyar els insectes nocius per als cultius.

Verticils de sis flors cadascú

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Ocimum deriva del grec "ózo" olor, per l’aroma que emeten les fulles. L’epítet específic basilicum ve del grec “βασιλικός basilikós” regi, digne d’un rei, (de “βασιλεύς basileus” rei)

En algunes poblacions valencianes encara se celebra la festa de les alfàbegues, com Bétera, Elx, Gata o Palma de Gandia, aquesta va unida a la tradició del seu cultiu exclusiu, a fi de criar les alfàbegues més grans per a la festivitat de la Mare de Déu d’Agost, també coneguda popularment com la Mare de Déu de les Alfàbegues, la festa de la qual se celebra, curiosament i significativament, en la mateixa data que antany els romans celebraven els festivals de la dea Diana, la Diana Nemorensis, personificació de la prolífica natura virginal.

Flors en espigues formades per verticils

Diu Joan Pellicer “...és l’alfàbega l’herba que, després d’estar present en l’hort, en la finestra i en la cuina, més fondament s’endinsa en la casa, la que més íntimament hi penetra, fins el cor de l’estança més íntima, el tàlem, la cambra nupcial.” I afegeix “Reclam, elixir i averany del bon amor, l’alfàbega és una planta de clara significació eròtica.” (Mètode)

Ocimum basilicum va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 597. 1753.

Família Labiatae (Lamiaceae)

Lythrum junceum Banks & Sol.

NOMS: Blavet. Litrum junci. Centaura de torrent, Centaura d’aigua, Vara de riu. Castellà: Vara florida española, Vara florida portuguesa. Portuguès: Erva-sapa, Salicária-dos-juncos. Francès: Lythrum de graeffer, Lythrum faux jonc, Salicaire-jonc. Italià: Salcerella meridionale. Anglès: False Grass-poly. Alemany: Binsen-Weiderich. Kriechender Weiderich. Sparriger Weiderich. Neerlandès: Kruipkattestaart. Grec: Λύθρο το βουρλόμορφο

Flors axil·lars solitàries

SINÒNIMS: Lythrum graefferi Ten.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Paspalo-Polypogonion viridis. Marges i pradells humits, vores de rius i torrents, fins els 

500 metres d’altitud.

Tiges ramificades de fins 60 cm d'alçada

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Herba amb les branques decumbents, de fins 60 cm d’alçada, de tija quadrangular ramificada des de la base

Fulles lanceolades

Fulles lanceolades, sovint les inferiors oblongues i les superiors linears, que semblen oposades les inferiors i alternes les superiors, de marge enter i color verd intens

Flors amb sis pètals

Flors axil·lars solitàries, formant una mena d’espiga, hexàmeres, amb un petit pedicel i dues minúscules bractèoles linears. Calze característic formant un tub, amb 12 nervis marcats, acabat en sis dents i uns apèndix entre els sèpals tan llargs com les dents. Una característica del calze son les taques rogenques del terç inferior. Corol·la amb sis pètals de color violeta. Androceu amb 12 estams, la meitat d’ells exserts. Gineceu amb ovari súper i estil acabat en estigma capitat inclús o exsert. Floreix de maig a setembre.

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula més curta que el tub floral, amb petites llavors ovoides.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L'heterostilia és una forma única de polimorfisme morfològic en les flors de certes espècies que, com a mecanisme, impedeix l'autofecundació de cada flor. En l’espècie Lythrum junceum hi ha dos verticils d’estams i un estil de longitud variable, de manera que hi ha tres tipus de plantes que conviuen en cada població. Les que tenen l’estil molt llarg tenen un verticil d’estams inclusos en el tub floral i altre verticil lleugerament exsert; en les que l’estil és curt i no surt de la corol·la, hi ha un verticil d’estams que a penes surt i altre més llarg; i encara hi ha un altre tipus en el qual l’estil és lleugerament exsert, un verticil d’estams inclús i altre llargament exsert.

Calze amb taques rogenques al terç inferior

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Lythrum deriva del grec “lýthron, -ou” que significa sang impura, sembla que pel color de les flors de la lisimàquia roja (Lythrum salicaria) que en el Pseudo Dioscòrides rep aquest nom. L’epítet específic junceus  ve del llatí “iuncus” jonc, per la similitud de les tiges amb els joncs.

      

Lythrum junceum va ser descrita per Joseph Banks (Banks) i Daniel Carl Solander (Sol.) i publicada en The Natural History of Aleppo, ed. 2 2: 253. 1794.

Família Lythraceae

Otanthus maritimus (L.) Hoffmanns. & Link

NOMS: Herba de Bona. Cotonet de mar. Herba blanca. Herba de renegat. Perlina blanca. Castellà : Algodonosa. Carrasca de San Juan. Gallego: Atanásia marítima. Portuguès: Carrasaca de San Xoan. Cordeiros da praia. Francès: Diotis blanc, Diotis maritime, Santoline-cyprès. Italià: Santolina delle spiagge. Anglès: Cottonweed. Alemany: Schneeweisse Strandfilzblume.

Flors en petits capítols en corimbes 

SINÒNIMS: Athanasia maritima (L.) L.; Achillea maritima (L.) Ehrend. & Y.P. Guo.

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Ammophiletea. Creix als sistemes dunars de les platges arenoses del litoral. Aquests de la platja de Tavernes de la Valldigna i del Brosquil de Cullera.

Tiges lignificades cobertes de pèls tomentosos

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Mata rizomatosa de fins mig metre d’alçada que té les tiges lignificades, ascendents i cobertes per una espècie de borró quasi blanc, igual que les fulles.

Les fulles també estan cobertes de toment

Fulles sèssils de distribució alterna, oblongues, de marge enter o crenulat, cobertes de pèls blancs

Flors tubulars grogues en capítols

Flors en inflorescències en corimbe de petits capítols amb les bràctees involucrals externes cobertes del mateix borró que les fulles i les tiges. Les flors formen un tub de 2,5 mm acabat en cinc lòbuls de color groc. Androceu de cinc estams amb les anteres connates formant un tub que rodeja l’estil. Gineceu d’ovari ínfer amb un estil acabat en dos estigmes. Floreix durant l’estiu, entre agost i setembre

Fruits en aqueni corbat

Fruit en aqueni trígon o tetràgon, comprimit per la cara dorsal i corbat.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El cotonet de mar va estar a punt de desaparèixer de les costes valencianes, especialment de la Devesa del Saler, on avui abunda gràcies al treball de regeneració dunar que va començar als anys 80 (Vegeu l’article d’Emili Laguna “Retrobar la natura del litoral valencià” en Mètode). Prospeccions fetes durant 2003 i 2004  per la Conselleria de Territori i Habitatge varen trobar set noves poblacions de cotonet de mar a les costes del País Valencià, tot i que són poblacions amb pocs exemplars, pel que continua en el catàleg de 2013 al Llistat d’Espècies de Flora Vigilada.

Bràctees involucrals externes tomentoses

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’emprava la infusió de les summitats florides per combatre el reumatisme, la retenció de líquids i la gota.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Otanthus deriva del grec "ous, otos" orella, i de “ανϑοϛ ánthos” flor, per la corol·la que sembla una petita orella. L’epítet específic maritimus significa marítim, marí, perquè apareix a les platges en zones de costa.

Forma part de les espècies incloses a diversos catàlegs d’espècies amenaçades com el Catàleg Balear, la Flora protegida del Principat, el Catàleg d’espècies amenaçades del Principat d’Astúries.

Linné va descriure aquesta planta i la va publicar amb el nom de Filago maritima (Basiònim) en Species Plantarum 2: 927. 1753. (1 May 1753). En la segona edició hi va canviar l’adscripció i la va anomenar Athanasia maritima en Species Plantarum, Editio Secunda 2: 1182. 1763. Finalment amb el nom d’Otanthus maritimus va ser descrita per Hoffmanns. & Link i publicat en Flora portugaise (...) II. 365 (1809).

Família Compositae (Asteraceae)