Clitocybe alexandri (Gillet) Gillet

NOMS: Pampa grossa. Pampa de pi. Castellà: Platera. Cabeza de Fraile. Corona de Álava. Èuscara: Urril ziza. Francès: Clitocybe d'Alexandre. Anglès: Alexander's funnel. Alemany: Buchsblättriger Trichterling. Neerlandès: Dikke trechterzwam.

Surt als pinars humits

SINÒNIMS: Paxillus alexandri Gillet;

HÀBITAT: Surt als pinars humits i sota les carrasques o a les clarianes junt als brucs

DESCRIPCIÓ: Capell gran, de 6-15 cm de diàmetre, de convex, amb mamelló central de jove, que va fent-se aplanat i finalment deprimit, amb el marge enrotllat, cobert per una cutícula beix clar que va virant a marró, més obscura quan més vella. Normalment porta una sèrie de màcules concèntriques.

Peu robust i blanquinós

Himeni de làmines decurrents, atapeïdes de color crema ocre. Esporada blanquinosa, amb espores el·lipsoïdals llises.

Peu cilíndric robust, més clar que el capell, blanquinós a la base. Quan és jove és més llarg que el diàmetre del capell però quan es desenvolupa el capell acaba sent curt en relació al barret. La base manté una massa de miceli adherit.

Carn de color beix clar, esponjosa, de sabor dolç i olor a comí, gruixuda a prop del peu i més fina al marge del capell. A diferència d’altres espècies comestibles no sol ser atacat pels cucs.

Carn esponjosa de color beix

Pot confondre’s amb Lepista rickenii o amb Clitocybe geotropa però aquestes espècies no resulten perilloses perquè també són comestibles.

COMESTIBILITAT: Bon comestible, bona qualitat gastronòmica. (Mai no mengi qualsevol bolet fins que estigui segur que és comestible, ja que molts són tòxics i alguns són un verí mortal) 

Cutícula de color beix que gira a marró amb el temps

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Clitocybe deriva del grec “κλῑτύς clitus” pendent, inclinat, i “κυβη cybe” cap, és a dir, amb el cap inclinat, per la forma d’embut que pren, a causa de les làmines decurrents. L’epítet específic alexandri és en honor del micòleg francès Aimé Jacques Alexandre Bonpland

Clitocybe alexandri va ser descrit per Claude Casimir Gillet (Gillet) i publicada en Tableaux analytiques des Hyménomycétes. France (Alençon): 28 (1884)

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: El costum de recollir bolets per a menjar és una funció cultural, i per tant geogràficament diversa, doncs hi ha moltíssimes poblacions al món que no se'ls mengen. La gastronomia micòtica és un invent ben sui generis no tan evident com a nosaltres ens sembla.

Família Tricholomataceae

Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.

Lentinus arcularius (Batsch) Zmitr.

NOMS: Castellà: Políporo arculario. Francès: Polypore alvéolé. Anglès:  Spring polypore. Alemany: Weitlöcherige. Borstrandige Stielporling.  

Sapròfit que creix sobre fusta amb forma de bolet: amb peu i barret

SINÒNIMS: Boletus arcularius Batsch (basiònim); Polyporus arcularius (Batsch) Fr.

DISTRIBUCIÓ: L'espècie es troba en les regions tropicals, subtropicals i les parts més calentes de la zona temperada, a Àfrica surt a Sierra Leone a Kenya i Tanzània, i el sud d'Àfrica del Sud. 

HÀBITAT: Fong sapròfit que creix sobre fusta morta, especialment de carrasca o coscolla. Surt de la tardor fins la primavera.

DESCRIPCIÓ: Tot i que és un sapròfit que creix sobre fusta té forma de bolet, amb peu i capell. 

Himeni tubular amb porus poligonals grans

Capell de 3-6 cm de diàmetre, de semiesfèric a aplanat, si de cas un xic deprimit al centre, amb el marge amb pèls hirsuts al tacte i la cutícula marró, amb esquames obscures.

Himeni tubular amb tubs un poc decurrents acabats en porus poligonals de color blanc o crema. Esporada ocràcia.

Peu curt, central o un xic excèntric, corbat cap a la base, concolor amb el barret i amb esquames

Carn blanc crema, prima, fibrosa, amb sabor lleugerament dolç i olor fúngic.

Marge del capell amb pèls hirsuts

COMESTIBILITAT: La carn minsa, fibrosa i coriàcia fa que aquest bolet siga un comestible de molt baixa qualitat. (Mai no mengi qualsevol bolet fins que estigi segur que és comestible, ja que molts són tòxics i alguns són un verí mortal) 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Lentinus deriva del llatí “lentus” tenaç, elàstic, en referència a la carn del capell fibrosa i coriàcia. L’epítet específic arcularius també ve del llatí “arcula” caixa, casella, quadre, en referència als porus poligonals de l’himeni d’aquest fong.

Aquest fong causa la podridura blanca, és a dir, té un potent conjunt de peroxidases per descompondre la cel·lulosa i la lignina de la fusta.

Creix sobre fusta morta de planifolis

Lentinus arcularius  va ser descrit per Zmitrovich, I.V. i publicat en International Journal of Medicinal Mushrooms. 12(1):87-89 (2010). August Johann Georg Karl Batsch va ser el primer que va descriure aquesta espècie i la va publicar en Elenchus fungorum: 97, t. 10:42a (1783) amb el nom Boletus arcularius (basiònim)

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Els fongs són uns grans ecologistes. Doncs ho reciclen tot.  Ells no mengen altres sers vius, però s’alimenten de matèria orgànica que ajuden a descompondre i a 

revertir al sòl en forma de nutrients per a les plantes. I encara fan molt més servei, sota terra, del que pensem.

Família Polyporaceae

                                      

Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.

Byssomerulius corium (Pers.) Parmasto

Forma una membrana adherida a la branca que saprofita

NOMS: Anglès: Netted Crust. Band-aid crust.

SINÒNIMS: Thelephora corium Pers.; Merulius corium (Pers.) Fr.; Auricularia papyrina Bull.

HÀBITAT: Creix tot l’any, especialment a la tardor, en zones humides on saprofita branques mortes de latifolis com el freixe, o Quercus com el roure, o la carrasca.

DESCRIPCIÓ: El cos fructífer té 0,5-1 mm de gros, formant una membrana adherida a les branquetes, en principi resupinat, és a dir, que surt a la part inferior de les branques a les que sapròfita, i després el marge s’alça formant una mena de capell d’1-3 cm, lobulat, tomentós i suau al tacte que va prenent vàries tonalitats.

Els marges s'alcen formant una mena de capell

Himeni llis, blanc o crema de jove però va virant al ocre al mateix temps que va arrugant-se en plecs porosos que acaben berrugosos. Espores blanques.

Carn coriàcia, sense sabor ni olor

COMESTIBILITAT: Sense interès culinari. (Mai no mengi qualsevol bolet fins que estigi segur que és comestible, ja que molts són tòxics i alguns són un verí mortal) 

Superfície blanca al principi però va prenent un color ocre

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Byssomerulius deriva del grec “βύσσος býssos” una finíssima tela de lli oriental, en referència a la suavitat de la seua superfície, i del gènere Merulius, d’etimologia incerta, potser ve de "meruléntus" borratxo, que deriva de "merus" vi, és a dir, amerat en vi. L’epítet específic corium significa pell o cuir, perquè es desenvolupa com una pel que cobreix les branquetes.

Byssomerulius corium va ser descrit per Erast Parmasto i publicat en Eesti NSV Teaduste Akadeemia Toimetised 16: 383 (1967) 

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Els fongs sapròfits tenen un paper importantíssim en els ecosistemes, doncs juntament amb alguns bacteris formen el grup dels descomponedors, bàsics en el reciclatge de la matèria, ja que són els únics organismes capaços de degradar la cel·lulosa. Sense ells, en els boscos s’anirien acumulant les restes vegetals sense remei, i això impediria la reutilització dels elements minerals que hi ha a la fusta, branques, fulles i tota mena de restes vegetals. 

Família Phanerochaetaceae

                                      

Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.