Crepidotus variabilis (Pers.) P. Kumm.

NOMS: Ventall de branca. Castellà: Crepidoto variable. Abanicos de la madera. Gallego: Conchiña. Èuscara: Txirla arrunt. Francès: Crépidote variable. Anglès: Variable oysterling. Alemany: Gemeines Stummelfüsschen. 

Bolet en forma de cloïssa

SINÒNIMS: Agaricus variabilis Pers.; Dochmiopus variabilis (Pers.) Pat.

DISTRIBUCIÓ: Cosmopolita: es diu de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

HÀBITAT: Creix, a la tardor i l’hivern, sobre fusta morta, pinyes, etc. als pinars i carrascars.

DESCRIPCIÓ: Bolet en forma de cloïssa, blanquinós o de color beix, sense peu o, si en té, és molt rudimentari i excèntric. Capell petit, de fins 3 cm de diàmetre, amb cutícula coberta de pèls que el fa finament tomentós i marge irregular i incurvat.  

Himeni de làmines primes amb lamèl·lules

Himeni de làmines simples, ventrudes, primes, disposades radialment i blanquinoses de joves però prompte prenen el color de les espores que són de color terrós clar en massa.

Carn minsa i membranosa, sense olor ni sabor apreciable.

Pot confondre’s amb Schizophyllum commune però aquest sapròfit té les làmines de l’himeni amb aresta bífida, mentre que Crepidotus les té simples

Sapròfit amb cutícula tomentosa

COMESTIBILITAT: Sense cap interès culinari per les petites dimensions i la carn escassa. (Mai no mengi qualsevol bolet fins que estigui segur que és comestible, ja que molts són tòxics i alguns són un verí mortal) 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Crepidotus deriva del grec “κρηπίς, -ῖδος krepís –idos” sandàli o sabata, i del grec “οὖς, ωτόϛ oús, otós” orella, en referència al capell, és a dir, amb barret en forma de sandàlia. L’epítet específic variabilis del llatí “variabilis, e” variable, per les formes diverses que pot prendre el barret.

Crepidotus variabilis va ser publicat per Paul Kummer (P.Kumm) en Der Führer in die Pilzkunde (Zerbst): 74 (1871).

Marge del barret molt variable

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Els sapròfits són els fongs que creixen sobre matèria orgànica morta, d’on obtenen els nutrients que necessiten, degradant-la. Així podem trobar fongs sapròfits sobre fusta podrida, fulles mortes, fruits o fems, als quals descomponen i converteixen, de nou, en nutrients per a les plantes. La paraula deriva del grec “σαπρος, saprós” podrit, i “φυτος fitos” planta.

Família Inocybaceae

Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.

Agrocybe pediades (Fr.) Fayod

NOMS: Castellà: Cabeza de campo. Agrocibe pediades. Francès: Agrocybe des pelouses. Anglès: Common fieldcap. Alemany: Raustielige. Raustieliger Ackerling. Halbkugelige. Trockene Ackerling. 

Surt als parcs i jardins, i a les clarianes dels pinars

SINÒNIMS: Agaricus pediades Fr. (basiònim); Agrocybe semiorbicularis  (Bull. Ex Fr.) Sing.

HÀBITAT: Surt als prats, a les clarianes dels pinars, parcs i jardins, a les primaveres plujoses i, especialment, a la tardor.

DESCRIPCIÓ: Capell d’1 fins 4 cm de diàmetre, hemisfèric i aplanat d’adult, amb cutícula llisa que pot separar-se, no gens higròfana però un poc viscosa amb humitat, de color ocre groguenc de jove.

Himeni de làmines espaiades adnates molt escotades, amples, amb lamèl·lules, de jove blanquinoses però de color ocraci quan adulta. Esporada de color tabac.

Himeni amb làmines adnates i escotades

Peu cilíndric de fins 6 cm d’alçada, llis, de color semblant al capell, sense anell ni restes de vel.

Carn minsa, d’olor i sabor farinós

COMESTIBILITAT: No té interès culinari degut a la carn escassa i poc consistent. (Mai no mengi qualsevol bolet fins que estigui segur que és comestible, ja que molts són tòxics i alguns són un verí mortal) 

Capell hemisfèric amb cutícula llisa i no gens higròfana

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Agrocybe deriva del grec “ἀγρός agrós” camp i “κυβη cybe” cap, barret, és a dir, cap dels camps. L’epítet específic pediades deriva del grec "pediás-pediádos" que significa de les planes o de la terra.

Aquest taxó va ser descrit primerament pel micòleg suec Elias Magnus Fries com Agaricus pediades en 1821. En 1889, amb el nom actualment acceptat de Agrocybe pediades va ser descrita per Víctor Fayod (Fayod.) i publicada en Annales des Sciences Naturelles Botanique 9: 358 (1889)

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Les característiques apreciables a simple vista, dels fongs superiors, són el peu i el capell. Sota el capell hi ha l’himeni, que es presenta en forma de diferents estructures les més comunes de les quals són làmines radials. L'himeni representa la part fèrtil del bolet, es a dir, el lloc on es generen les espores. Cada bolet produeix milions d’espores que, observades al microscopi, presenten formes diferents, però la forma i el color és constant per a una determinada espècie, d’aquí ve la seva importància per a la sistemàtica.

Família Strophariaceae

                                     

Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.

Agaricus bitorquis (Quél.) Sacc.

NOMS: Camperol dels carrers. Camperol. Xampinyó. Castellà: Agárico bianillado. Èuscara: Azpibeltz eraztunbiko. Francès: Agaric des trottoirs. Psalliote des trottoirs. Anglès: Pavement mushroom. Alemany: Stadt-Champignon. Scheiden-Egerling. Neerlandès: Straatchampignon.

Surt amb tanta força que de vegades aixeca fins el paviment

SINÒNIMS: Psalliota bitorquis Quél. (basiònim);

HÀBITAT: Surt, en primaveres plujoses o de setembre en avant, als pinars, vores de camins, jardins i camps freqüentats pel ramat, en sòls secs, sorrencs i trepitjats. Surt amb tanta força que de vegades aixeca els paviment

Cutícula de color blanc brut

DESCRIPCIÓ: Bolet rabassut i blanquinós. Capell de 5-10 cm de diàmetre, al principi globós però amb el temps s’enfonsa al centre, carnós, amb el marge corbat cap endins. Cutícula de un color blanc brut, esquamosa.

Himeni amb nombroses làmines atapeïdes, amb lamèl·lules, lliures, de color rosa carn de jove, que va virant a marró xocolata. Esporada marró en massa.

Himeni amb nombroses làmines lliures

Peu ple, curt i rabassut, amb la base acabada en punta, blanc, amb fibril·les longitudinals. Una característica de l’espècie és l’anell a la part inferior del peu, i de vegades amb dos anells a alçades diferents. L’anell inferior pot confondre’s amb una volva que no hi és.

Carn compacta, blanca que pren una coloració lleument rosada al tall. Sabor a avellana i olor agradable

Peu rabassut acabat en punta

COMESTIBILITAT: És un bolet comestible però de mitjana qualitat, doncs resulta sec i un xic picant. (Mai no mengi qualsevol bolet fins que estigui segur que és comestible, ja que molts són tòxics i alguns són un verí mortal) 

Peu amb dos anells, el inferior semblant una volva

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Agaricus deriva del grec “αγαρικόν agarikón” agàric, fong d’Agari, perquè, segons el metge i botànic Dioscòrides, venia importat d’Agaria, la terra dels sàrmates, a l’actual Ucraïna. L’epítet específic bitorquis deriva de “bis” dos vegades, i “torquis” collaret, en referència als dos anells que porta el peu.

Surt amb tanta força que de vegades aixeca el paviment de les carreteres o dels carrers, fet al qual fan referència els noms comuns en català o en anglès. Cal tindre en compte que no és aconsellable consumir els exemplars recollits prop de centres urbans o carreteres, perquè els Agaricus acumulen gran quantitat de metalls pesants del medi (plom, cadmi, mercuri, etc.)

Agaricus bitorquis va ser descrit pel micòleg italià Pier Andrea Saccardo (Sacc) i publicat en Sylloge Fungorum 5: 998 (1887)

Carn compacta i blanca

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: La simbiosi micorízica consisteix en l'associació de les hifes del fong amb les arrels de les plantes. Les hifes penetren a l’interior de les cèl·lules radicals per absorbir el midó, i les cèl·lules atacades reaccionen i digereixen les cèl·lules del fong. D’aquesta manera ambdós participants obtenen els productes que necessiten: el fong els sucres, i la planta les substàncies nitrogenades i les sals minerals. Aquesta relació afavoreix l'establiment tant dels vegetals com dels fongs i per tant dels ecosistemes que conformen, especialment en sòls pobres en aigua, en nitrogen i en fòsfor, ja que el miceli té la capacitat d'absorbir-los i distribuir-los pels diferents horitzons.

Família Agaricaceae

    

Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.