Calystegia soldanella (L.) R.Br.

NOMS: Campaneta de la mar. Corretjola blanca. Corretjola mascle. Coleta de mar. Castellà: Berza marina. Correhuela mayor. Hiedra campana. Soga de árboles. Gallego: Calistexa. Corriola da praia. Portuguès: Soldanela. Couve-do-mar. Italià: Convolvolo delle sabbie. Vilucchio marittimo. Francès: Liseron des dunes, Liseron des sables, Liseron soldanelle. Anglès: Sea bindweed. Alemany: Strand-Winde. Neerlandès: Zeewinde. Grec: Καμπανέλες. Xinès: shen ye da wan hua.

Flors axil·lars solitàries

SINÒNIMS: Convolvulus soldanella L.; Calystegia reniformis R. Br.

DISTRIBUCIÓ: Subcosmopolita

HÀBITAT: Ammophilion arundinaceae. Viu a les platges i als arenals litorals. Aquestes de la platja de Tavernes de la Valldigna

Herba de tiges reptants

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba glabra de tiges reptants que pot fer fins 50 cm de llarg, arrelada a la sorra mitjançant un rizoma prim i ramificat. Produeix làtex blanc.

Fulles suborbiculars un poc carnoses

Fulles oposades, un xic carnoses, lluentes, amb pecíol llarg i limbe suborbicular amb dues aurícules a la base, el que hi dona una forma de ronyó (reniforme)

Corol·la en forma d'embut de color rosa i blanc

Flors axil·lars, solitàries, a l’àpex d’un llarg peduncle que pot arribar als 10 cm. La corol·la, rosa i blanca, té forma d’embut de fins cinc centímetres de diàmetre, embolcallat a la base pels cinc sèpals lliures i ovals del calze i per les bractèoles que cobreixen el calze i són tan llargues com ela sèpals. androceu amb cinc estams inserits a la base del tub de la corol·la. gineceu amb ovari súper i estil acabat en estigma bilobat. Floreix de maig a juliol.

Fruit en càpsula ovoide

Fruit en càpsula ovoide de més d’un centímetre dehiscent, que s’obri per quatre valves.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les espècies europees del gènere Calystegia es caracteritzen per tindre un parell de bractèoles amples, immediatament per sota dels sèpals, que embolcallen el calze.

Calze embolcallat per les bractèoles

USOS I PROPIETATS:  La bullida de les arrels s’empra, en medicina popular, com porgant i per combatre el reuma però cal anar en compte perquè una dosi superior a 30 gr. d’arrels per mig litre d’aigua pot ser perjudicial per la salut.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Calystegia deriva del grec “kylix” que significa calze, copa, tassa, i “stéghe”, que significa sostre, per les grans bràctees que protegeixen el calze. L’epítet específic soldanella és un diminutiu del italià “soldo” moneda redona, nom derivat del “solidus” una moneda d’or a l’Imperi, segons Apuleu, en referència a la forma de les fulles.

Aquesta espècie, abans molt comuna a totes les platges, està en franca regressió i ha desaparegut en moltes localitats per l’excés d’urbanitzacions i els canvis en el nivell freàtic. (Vegeu “El canvi ambiental global en la flora singular” en la revista Mètode)

Carles Linné va descriure per primera vegada aquesta espècie i la va publicar com Convolvulus soldanella en Species Plantarum 1: 159. 1753. (1 May 1753). Amb el nom actualment acceptat de Calystegia soldanella va ser publicat per Robert Brown en Prodromus Florae Novae Hollandiae 484. 1810.

Família Convolvulaceae

Ononis reclinata L.

NOMS:  Gavó reclinat.  Francès: Bugrane renversée.  Bugrane à fleurs pendantes.  Italià: Ononide reclinata. Anglès: Small Restharrow. Alemany: Zurückgeneigter Hauhechel. Grec: Ονωνίς η κεκλιμένη.

Flors axil·lars solitàries i pèndules

SINÒNIMS: Ononis mollis Savi; Ononis inclusa Bertol.

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Coscollars, pinars però també als erms, marges de bancals i prats de plantes anuals o bianuals (terofítics). Fins els 1200 metres d’altitud

Herba erecta o decumbent amb pèls glandulosos

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba anual, erecta o decumbent, de fins un pam d’alçada, simple o ramificada des de la base i amb abundants pèls glandulosos.

Fulles trifoliades

Fulles trifoliades, les florals simples, amb els folíols dentats a la meitat superior, oblongs o obovats. Estípules ovals acuminades

Flor papilionada

Flors axil·lars, solitàries, pèndules, de 5-8 mm, amb la forma típica de les lleguminoses. En realitat surten en raïms foliosos terminals, amb peduncle de menys d’1 cm. Calze amb cinc sèpals pilosos més llargs que la corol·la. Corol·la igual o poc més curta que el calze, amb el pètal superior (estendard) color rosa o lila i la resta blanquinosos. Floreix de març a juliol

Fruit en llegum pèndul amb pèls

Fruit en llegum tant o poc més llarg que el calze, pèndul i amb pèls.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les lleguminoses formen un grup gran i variat que es divideix en tres subfamílies: Mimosoidees, Cesalpinoidees i Papilionoidees. Es diferencien clarament pel tipus de flor. Les mimosoidees tenen les flors en inflorescències glomerulars amb flors petites, com les acàcies. Les cesalpinoidees tenen les flors de forma variada, des del garrofer (Ceratonia síliqua) l’arbre de l’amor (Cercis siliquastrum) o l’espècie que hi dona nom: la ponciana (Caesalpinia gilliesii). I per últim les papilionoidees amb la flor típica amb estendard, ales i carena, com aquest gavó.

Flor igual o menor que el calze

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Ononis deriva del grec “ónos” que significa ruc, ase, perquè aquest animal solia rebolcar-se pel damunt de la planta per alleugerar les seves picors gràcies a  la textura aspra i espinosa del gavó espinós. El grec “Onónis, -idis” denominava diverses espècies que pertanyen actualment al gènere Ononis, especialment l’abriüll (Ononis spinosa L.). 

L’epítet específic reclinata del llatí “reclinatus, a, um” reclinat, pèndul, en referència a la disposició de les flors després de l’antesi.

Ononis reclinata va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum, Editio Secunda 2: 1011. 1763. 

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Ammophila arenaria (L.) Link

NOMS: Borró. Canya d´arenal. Canyoca, Canyota, Pallola. Castellà : Barrón. Arenaria. Carrizo. Èuscara: Harenondokoa. Portuguès: Estorno. Francès: Roseau des sables. Gourbet. Oyat du midi. Anglès: European beachgrass. Marram grass. Alemany: Gewöhnlicher Strandhafer. Meer-Strandgras. Neerlandès: Helm. Grec: Αμμόφιλο το αμμόφυτο

Flors en panícula densa

SINÒNIMS: Arundo arenaria L. (Basiònim); Calamagrostis arenaria (L.) Roth; Psamma arenaria (L.) Roem. & Schult.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Ammophiletea. Creix als sistemes dunars i arenals marins del litoral. Aquestes de la platja de Tavernes de la Valldigna (València)

Forma grans tofes

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

Lígula membranàcia bífida i molt gran

DESCRIPCIÓ: Gramínia de fins un metre d’alçada que desenvolupa una xarxa de rizomes, per ancorar-se a un substrat solt com l’arena, i forma grans tofes de tiges fines i rígides

Fulles llargues i primes, junciformes

Fulles llargues, rígides, junciformes, convolutes, amb l’extrem acabat en punta i color glauc. Té una lígula membranàcia i bífida molt gran que la diferencia d’altres gramínies que creixen a les dunes

Espiguetes pedicel·lades amb una sola flors fèrtil i altra estèril

Flors en panícula cilíndrica llarga i densa, de 10-25 cm de llarg, de color palla, amb espiguetes pedicel·lades de poc més d’1 cm, comprimides lateralment amb una sola flor fèrtil, acompanyada d’un rudiment estèril. Glumes quasi iguals que sobrepassen lleugerament la flor. Glumel·les quasi iguals, la inferior bidentada i mucronada. Androceu amb tres estams. Gineceu amb estigma lateral. Floreix en maig, juny i juliol

Fruit en cariopsi

Fruit en cariopsi glabra, oblong-cilíndrica amb ranura a la part interna.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Ammophila arenaria reuneix una sèrie de condicions que la fan idònia per habitar a les dunes dels arenals costaners (psammòfila). Suporta bé la sal que aporta la proximitat al mar (halòfita), i pot viure amb sequera severa en l’època desfavorable (xeròfit). Aquestes i d’altres propietats fan d’aquesta una planta pionera que colonitza zones litorals abans que qualsevol altra.

USOS I PROPIETATS: Té un paper fonamental en la fixació de l’arena dels sistemes dunars on, a més, serveixen de refugi a nombrosos artròpodes i aus marines.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Ammophila deriva del grec “ἄμμος ammos” sorra, arena, i “φιλος phílos” amic, és a dir, que hi agrada la sorra, perquè creix en sòls sorrencs. L’epítet específic arenaria ve del llatí “arenarius, a, um” de l’arena, de la sorra, propi dels arenals

Aquesta espècie va ser primerament descrita i publicada per Carles Linné com Arundo arenaria en Species Plantarum 1: 82. 1753. Amb el nom actualment acceptat d’Ammophila arenaria va ser publicada per Johann Heinrich Friedrich Link en Hortus Regius Botanicus Berolinensis 1: 105. 1827. 

Família Gramineae (Poaceae)