Polygonum maritimum L.

NOMS: Cenyuc marí. Estiravelles, Passacamins marí, Polígonum marí. Castellà: Corregüela marina. Centinodia marítima. Gallego: Herba da becerra. Tronzos. Portuguès: Pecegueira da praia. Francès: Renouée maritime. Italià: Poligono marittimo. Anglès: Sea Knotgrass. Alemany: Dünen-Knöterich. Neerlandès: Strandduizendknoop. Grec: Ασημόχορτο.

Flors axil·lars solitàries o en grups de 2-4

SINÒNIMS: Polygonum chilense K. Koch; Avicularia maritima Didr.

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Ammophilion arundinaceae. Viu a les primeres alineacions dunars, als sistemes dunars del litoral. Aquestes de la platja de Tavernes de la Valldigna.

Planta ramificada des de la base

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Planta ramificada des de la base amb tiges molt folioses de la meitat fins a l’àpex però sense fulles a la base, de fins 80 cm de llarg, prostrades i tortuoses. Lignificada a la base.

Fulles alternes de color verd cendrós

Fulles de distribució alterna, un xic carnoses, de contorn el·líptic, marge enter, revolut i nervis molt marcats al revers, d’un color verd cendrós. A la base del curt pecíol hi ha l’òcrea, una beina de color rovell a la base i transparent a la part superior, laciniada, més llarga que l’entrenús.

Periant amb cinc peces petaloides

Flors axil·lars poc vistents, solitàries o en grups de 2-4, hermafrodites, amb pedicels inclosos en l’òcrea. Periant format per cinc peces petaloides blanques. Androceu amb 8 estams d’anteres grogues. Gineceu d’ovari súper amb estigmes capitats. Floreix de març a desembre.

Fruit en aqueni trígon, dins del periant persistent

Fruit en aqueni trígon llis i brillant que sobresurt lleugerament del periant persistent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L’òcrea és una estructura formada per estípules membranoses soldades formant una peça, una beina que envolta la tija. És una característica distintiva de les poligonàcies, i les plantes que tenen òcrea s’anomenen ocreades.

Òcrea característica de la família

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra com vulnerària i astringent.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Polygonum  deriva, segons la Flora ibèrica, del grec “polýs”, moltes, i de “gónos” fèrtil, llavor, per les moltes llavors que produeix. Andrés Laguna, a la seua traducció de Dioscòrides, assenyala les virtuts medicinals d’aquesta planta i comenta que “Llámase Polygonon, en griego, que quiere decir llena de muchas rodillas, por cuanto los dichos nudos se asemejan a rodilluelas”.

L’epítet específic maritimum  deriva del llatí “mare” mar, doncs significa marítim, marí, perquè apareix, principalment, en terres baixes, en zones de costa.

Aquesta espècie és té com indicadora de platges poc alterades per l’acció humana, poc trepitjades i amb poques deixalles.

Polygonum maritimum va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 361. 1753. 

Família Polygonaceae

Galium murale (L.) All.

NOMS: Espunyidella mural, Gali mural. Francès: Gaillet des murs. Italià: Caglio murale. Anglès: Small Goosegrass. Yellow Wall-bedstraw.

Flors axil·lars

SINÒNIMS: Sherardia muralis L.; Valantia filiformis Aiton

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Creix als cocons de les superfícies rocoses, entre les escletxes dels murs i als erms i comunitats terofítiques. Fins els 800 metres d’altitud.

Tiges ramificades

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba anual, multicaule, amb vàries tiges, de fins un pam, verdes, hirsutes, ascendents o prostrades, amb diversos nusos florífers.

Fulles verticil·lades

Fulles sèssils en verticils de 3-6 fulles lanceolades, el·líptiques o obovades  

Flors de corol·la rotàcia de fins 1 mm de diàmetre

Flors en inflorescències axil·lars repartides al llarg de la tija, amb 1-2 flors per nus. Bràctees foliàcies. Flors hermafrodites, tetràmeres, amb curt peduncle, corol·la rotàcia molt petita, d’1 mm de diàmetre, amb quatre lòbuls blanquinosos o verdosos. Androceu amb quatre estams d’anteres grogues. Gineceu amb ovari ínfer major que la corol·la, amb pèls blancs, amb estil i estigmes globosos. Floreix en maig, juny i juliol.

Mericarpis allargats 

Fruit en dos mericarpis allargats, curtament pedunculats i amb pèls, que es separen, com una ferradura, quan estan madurs.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors del gènere Galium tenen la característica de no tindre calze i tindre la corol·la rotàcia, és a dir, amb un curt tub i els pètals estesos en un angle molt obert

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Galium deriva del grec “gála” que significa llet, perquè una planta amb fulles semblants a les de Galium aparine s’emprava per quallar la llet. L’epítet específic murale significa del mur, per l’hàbitat, perquè sovint creix als murs.

Aquesta espècie va ser publicada per Carles Linné, amb el nom de Sherardia muralis, (basiònim) en Species Plantarum 1: 103. 1753. Amb el nom actualment acceptat de Galium murale va ser publicat per Carlo Allioni en Flora Pedemontana 1: 8. 1785.

Família Rubiaceae

Stipa capensis Thunb.

NOMS: Herba aspra. Barró. Espart de cordell. Rompsac. Ronsac. Forment bord. Pelaguer. Castellà: Cola de cavallo. Pelote. Hopillo. Portuguès: Tabua do campo. Baracejo. Francès: Stipe du cap. Italià: Lino delle fate annuale. Anglès: Mediterranean Needle-grass.

Flors en panícula densa

SINÒNIMS: Stipa retorta Cav.; Stipa tortilis Desf.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània meridional

HÀBITAT: Stipion capensis. Creix a les vores dels camins, en erms i als prats secs

Tiges ascendents de fins 60 cm d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Però de vegades es comporta com Hemicriptòfit, és a diropten per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Gramínia amb tiges ascendents de fins 60 cm d’alçada, que fa prats densos en llocs secs i oberts

Fulles planes amb pèls a la beina

Fulles basals formant una roseta, i les caulinars amb limbe plegat i la beina generalment amb pèls, especialment junt a la lígula que es curta (0,5 mm) i truncada.  

Flors en panícula densa d’espiguetes de llargues arestes (entre 5 i 10 cm) que, quan són madures, s’entortillen entre elles Floreix en març, abril i maig

Fruit en cariopsi fusiforme amb pericarpi adherent

Lígula molt curta i truncada

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les espècies del gènere Stipa tenen en comú llargues arestes que s’enrotllen entre elles fins quedar completament embolicades. 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Stipa deriva del grec "stypé" que significa massa de fibres toves, en referència a la densa mata que forma aquesta planta. El nom específic capensis és un epítet geogràfic que ve de “Caput Bonae Spei” Cap de Bona Esperança, la província de Ciutat del Cap, Sudàfrica

Stipa capensis va ser descrita per Carl Peter Thunberg i publicada en Prodromus Plantarum Capensium 19. 1794.

Família Gramineae (Poaceae)