Crepis foetida L.

NOMS: Crepis fètida. Crepis fètid. Castellà: Falsa achicoria. Achicoria hedionda. Occità: Mourre pudent. Italià: Radicchiella selvàtica. Francès: Crépide fétide. Crépide puante. Crépis fétide. Crépis puant. Anglès: Stinking Hawk's-beard. Alemany: Stink-Pippau. Stinkender Pippau. Neerlandès: Stinkend Streepzaad.

Flors ligulades de color groc

SINÒNIMS: Barkhausia schimperi Sch.Bip. ex A.Rich.; Crepis eritreensis Babc.

DISTRIBUCIÓ: Cosmopolita: es diu de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

Herba d'olor desagradable

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Camps abandonats, vores de camins, pradells terofítics. Fins els 1200 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba que emet mala olor amb tiges, de fins 50 cm d’alçada, erectes o ascendents, ramificades. Rel axonomorfa que fa olor de iode.

Fulles caulinars sèssils i pinnatipartisectes

Fulles pubescents, oblongues-lanceolades, pinnatipartides; les superiors sèssils, amb la base quasi envoltant la tija; les de la roseta basal obovades, pinnatífides o pinnatisectes amb el segment apical més gros que els laterals.

Involucre amb pèls glandulosos

Flors en capítols pènduls abans de la floració, amb peduncles bracteolats; involucre amb bràctees ovades o linears, tomentoses glanduloses. Les exteriors abracen el bec dels aquenis. Flors amb lígula groga. Floreix entre maig i setembre

Fruit en aqueni de bec llarg

Fruit en aqueni amb llarg bec i papus blanc que sobresurt l’involucre. Els exteriors tenen el bec més curt i solen estar embolcallats per les bràctees involucrals endurides. Els aquenis centrals amb el bec prim i llarg.

El plomall dels aquenis sobresurt molt del involucre

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Gràcies a la sensibilitat difusa  dels vegetals, poden veure sense ulls, degustar sense papil·les, olorar sense nas i digerir sense estómac però, a més a més, poden detectar la gravetat, els camps magnètics i són capaços de mesurar un gran nombre de gradients químics presents en l’aire o en el terra. Tenen, per tant, més sentits que els animals.

USOS I PROPIETATS: No n’hem trobat cap

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Crepis deriva del grec “κρηπίς krepís” que ja va emprar Teofrast amb el significat de base, fonament, en referència a que les arrels penetren molt profundament al terreny. L’epítet específic foetida deriva de “foeteo” fètid, de olor desagradable.

Crepis foetida va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 807. 1753.

Família Compositae (Asteraceae)

Datura ferox L.

NOMS: Estramoni ferotge. Castellà: Cardo cuco, Estramonio chino. Chamico. Francès: Stramoine épineuse. Italià: Stramonio spinosissimo. Anglès: Large thorn apple. Angel's-trumpets. Chinese Datura. Fierce Thornapple. Alemany: Dorniger Stechapfel. Furchtbarer Stechapfel. Neerlandès: Doornappel.

Flors axil·lars solitàries

SINÒNIMS: Datura laevis Bertol.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Chenopodietalia muralis. Procedent d’Àsia oriental, creix naturalitzada a la regió mediterrània als herbassars ruderals i vores de camins. Fins els 200 metre d’altitud.

Tiges ramificades de manera falsament dicotòmiques

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba amb tiges ramificades de forma falsament dicotòmica, fortes, verdes, pubescents, que pot assolir el metre i mig d’alçada,

Fulles irregularment lobades

Fulles de distribució alterna, peciolades, ovades o romboïdals, irregularment lobades, dentades o pinnatífides, de base asimètrica.  

Calze tubular acabat en cinc dents desiguals

Flors axil·lars solitàries. Calze tubular de fins quatre centímetres, acabat en cinc dents desiguals, amb la part inferior persistent. Corol·la tubular infundibuliforme, blanca, de fins 6 cm de longitud que, normalment, no s’obrin totalment. Androceu amb els estams inserts en la corol·la. Floreix entre agost i novembre

Fruit en càpsula erecta proveïda de llargs i forts agullons

Fruit en càpsula erecta, ovalada, coberta de llargs i forts agullons cònics de fins 30 mm de longitud, de color marró quan madura, dehiscent per quatre valves, amb llavors reniformes negres

Observacions: Es diferencia de Datura stramonium pels fruits coberts d’espines molt més fortes i llargues, que arriben als tres centímetres.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Algunes plantes d'Amèrica del Sud, abans considerades dins del gènere Datura, són ara considerades dins del gènere Brugmansia. Les espècies del gènere Brugmansia difereixen de Datura en què són llenyoses, fent arbustos o petits arbres, i en què té flors pèndules, en lloc de flors erectes. Altres gèneres relacionats inclouen Hyoscyamus i Atropa.

Càpsula dehiscent amb llavors reniformes negres

USOS I PROPIETATS: Aquesta planta s’ha associat a pràctiques de màgia i bruixeria per les extraordinàries propietats psicoactives però és molt TÒXICA. Baix prescripció mèdica s’empra com antiespasmòdic, broncodilatador, astringent i accelerador de la freqüència cardíaca, analgèsic i anestèsic. Dona bon resultat per tractar els símptomes del Pàrkinson.

 La informació continguda en aquest document és exclusivament il·lustrativa. En cap cas es prescriu ni es dona cap consell mèdic.   

Les flors rarament acaben d'obrir-se del tot

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Datura és la transcripció portuguesa de l’hindustani “dhatúra” (en sànscrit “dhustura”) que significa poma espinosa. Linné va substituir el gènere Stramonium  de Tournefort pel gènere Datura. Fent un joc de paraules al voltant del participi de futur del verb donar (daturus, -a, -um) dient que “A la Datura es pot continuar donant aquest nom com llatí, tot i que sigui d’origen exòtic, perquè potser en la Índia les dones lascives donen i donaran les llavors (com afrodisíac) a llurs marits fluixos” (“Daturae, licet originis sit peregrinae, vocabulum persistere valet, cum a Latina derivari potest; dantur et daturae forte in Indiis posthac semina a lascivis foeminis maritis inertibus”)

L’epítet específic ferox és una veu llatina que significa ferotge, per la presència de nombroses i fortes espines als fruits.

Els remeiers i fetillers de l’Antic Egipte i Grècia coneixien les propietats de les solanàcies, que aplicaven en forma d'ungüent. Posteriorment van ser utilitzades àmpliament en la fetilleria medieval. Dioscòrides escriu respecte d'això: “Beguda amb vi una dracma (3,2g) de la seua arrel provoca imatges vanes i agradables als sentits, si es dobla la dosi provoca alienació i bogeria durant tres dies, i si se la quadruplica, la mort"

Datura ferox va ser descrita per Carles Linné i publicada en Amoenitates Academiciae . . . 3: 403. 1756.

Família Solanaceae

Elymus repens (L.) Gould

NOMS: Agram, Agram prim, Agropir, Fenàs, Gram, Gram blanc, Gram prim, Gramenet. Xarpolla. Castellà: Grama de las boticas. Èuscara: Aski luzca. Occità: Bauco-courriolo. Francès: Chiendent officinal, Chiendent rampant, Herbe à deux bouts, Petit chiendent. Italià: Caprinella. Gramaccia. Gramigna comune. Anglès: Couch, Couch grass, Quackgrass, Scutch, Twitch. Alemany: Gemeine Quecke. Gewöhnliche Quecke. Kriechende Quecke. Neerlandès: Kweek. Kweekgras.

Espigues de fins 20 cm

SINÒNIMS: Agropyron repens (L.) P.Beauv.; Triticum repens L. (basiònim)

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Quercion ilicis. Agropyro-Rumicion. Creix en sòls humits molt trepitjats i compactes. Fins els 1300 metres d’altitud.

Tiges amb nusos que poden assolir més d'un metre d'alçada

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable. Tot i que de vegades es comporta com Hemicriptòfit, és a dir, que opten per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Gramínia rizomatosa amb tiges amb nusos que poden arribar a ultrapassar el metre d’alçada

Fulles linears

Fulles planes, verdes, amb nervis molt fins i irregulars, el mitjà més prominent. Lígula membranàcia d’1 mm.

Espiguetes amb glumes mucronades

Flors en espigues de fins 20 cm, espiguetes de 8-17 mm amb 4-7 flors; glumes agudes, mucronades, de 7-12 mm. Floreix a l’estiu, entre juny i setembre

4-7 flors per espigueta

Fruit en cariopsi allargat de 4-5 mm de longitud

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors de les gramínies són generalment hermafrodites; amb periant nul o, com a màxim, representat per dues o, de vegades, tres petites peces escamoses anomenades lodícules o glumèl·lules; androceu de tres estams; gineceu d'ovari unilocular i amb dos estigmes plomosos. Tancant la flor, hi ha dues bràctees anomenades glumel·les; la glumel·la inferior o lemma està ben desenvolupada i sovint presenta una aresta; la glumel·la superior o pàlea és membranosa i de vegades molt reduïda.

Lígula membranàcia curta

USOS I PROPIETATS: És una bona herba farratgera i juga un paper important perquè algunes erugues s’alimenten de les fulles i les seues llavors serveixen de menjar per a diverses aus.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Elymus deriva del grec “ἔλῠμος  elymos”  mill, citat per Aristòfanes i Polibi com panificable. L’epítet específic repens ve de “repo” jo repte, arrosegue, pels rizomes que repten a poca profunditat per dins el terra.  

Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 86. 1753. com Triticum repens. Amb el nom actualment acceptat de Elymus repens va ser publicada per Frank Walton Gould en Madroño 9(4): 127. 1947.

Família Gramineae (Poaceae)