Coronilla glauca L.

NOMS: Coronil·la glauca. Carolina. Carolina de jardí. Coroneta. Senet. Castellà: Carolina, Coletui, Coletuy, Ruda inglesa. Portugès: Pascoinhas. Serra-do-reino. Italià: Cornetta di Valenza. Francès: Coronille de Valence. Coronille glauques. Anglès: Mediterranean Crownvetch. Shrubby Scorpion-vetch.

SINÒNIMS: Coronilla valentina subsp. glauca (L.) Batt.; Coronilla valentina L.

DISTRIBUCIÓ: Conca mediterrània

HÀBITAT: creix com subespontània a les roques calcàries, des del nivell del mar fins els 600 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Petit arbust molt ramificat de fins 1 metre d’alçària amb tiges flexuoses i solcades.

Fulles compostes, imparipinnades, formades per 2-4 parells de folíols obovats i el terminal emarginat. Estípules lliures i caduques linear-lanceolades de fins 6 mm.

Flors en glomèruls axil·lars umbel·liformes amb peduncle més llarg que la fulla axil·lant. Flors hermafrodites, zigomorfes. Calze campanulat, bilabiat, amb el llavi superior més llarg que el inferior. Corol·la papilionàcia de color groc de fins 14 mm, amb l’ungla tan llarga com el calze. Androceu amb 10 estams diadelfs d’anteres grogues. Gineceu d’ovari súper amb estil de 4-5 mm acabat en estigma simple. Floreix de febrer a juny.

Fruit en llegum amb segments ben marcats (loment) amb llavors brunenques.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Linné va observar que les flors, que durant el dia són notablement perfumades, a la nit són gairebé sense olor.

USOS I PROPIETATS: Es cultiva en jardineria. És un petit arbust amb una floració abundant i prolongada, ideal per a jardineria xeròfila en llocs secs, pobres i assolellats on no arriba el reg. Bona per a zones litorals i rocalles. Amb pocs requeriments edàfics, és indiferent a sòls silícics o calcaris, sempre que estiguin ben drenats i siguin lleugers. Resisteix les baixes temperatures i la sequera. Admet la poda de formació, després de la floració, per mantenir-la més compacta. Multiplicació per esqueix de fusta tendra a l’estiu. Les llavors cal posar-les a remulla en aigua ben calenta (sense arribar a bullir) i deixar-les 24 hores abans de sembrar-les.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Coronilla el va prendre Lobelius del castellà (diminutiu de corona) en al·lusió a la forma de la inflorescència. Tournefort el va establir com gènere i Linné el va revalidar. L’epítet específic glauca és un epítet llatí que deriva del grec “glaukos” que significa de color verd blavós. El nom específic valentina, és un epítet geogràfic que fa referència al lloc d’origen, tot i que en aquest cas aquesta espècie no és autòctona del País Valencià.

Coronilla glauca va ser descrita per Carles Linné i publicada en Centuria I. Plantarum ... 23–24. 1755.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Hedypnois arenaria (Schousb.) DC.

NOMS: Castellà: Camarroja de arena. Anglès: Sand Hedypnois.

SINÒNIMS: Hyoseris arenaria Schousb.; Rhagadiolus arenarius (Schousb.) Bola

DISTRIBUCIÓ: Iber.-magrib.

HÀBITAT:  Litoral marítim del País Valencià, Múrcia i Andalusia, en platges arenoses, fins els 50 metres sobre el nivell del mar. Aquestes de la platja de Tavernes de la Valldigna.

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba ramificada des de la base, de fins pam i mig d’alçada, erecta, de poc pilosa a escabrida

Fulles oblongues, subenteres o més o menys dividides o pinnatífides. Les de la base peciolades i les caulinars sèssils o amplexicaules.

Flors en capítols sostinguts per un peduncle un poc engruixit sota el capítol; involucre amb bràctees involucrals poc incurvades en estat fructífer, i les exteriors molt més petites que les internes; lígules grogues amb cinc dents, les exteriors amb bandes rogenques pel revers. Androceu amb anteres grogues. Estil groc. Floreix en abril i maig

Fruit en aquenis de 6-9 mm, els externs amb un papus de setes llargues similars a les internes

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta espècie figura en la “Lista Roja de la Flora Vascular Amenazada de España”

USOS I PROPIETATS: No en coneguem

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Hedypnois deriva del grec “ἠδύπνοΐς hedýpnois edipnoide” (de ἠδύς hedýs dolç i de πνέω pnéo despendre aroma, bufar, és a dir, aroma bo): nom d’una espècie de xicoira salvatge de la qual Plini explica els efectes sobre la salut.

L’epítet específic arenaria ve del llatí “arenarius, a, um” de l’arena, de la sorra, propi dels arenars        

Aquesta espècie va ser descrita per Peder Kofod Anker Schousboe (Schoub.) i publicada en Iagttagelser over Vextriget i Marokko : 197 (1800) amb el nom de Hyoseris arenaria. Amb el nom actualment acceptat de Hedypnois arenaria va ser publicada per Augustin Pyramus de Candolle,  (DC.) en Prodromus systematis naturalis regni vegetabilis, sive, Enumeratio contracta or...  7(1): 82. 1838

Família Compositae (Asteraceae)

Brassica rapa L.

NOMS: Nap. Napicol. Mostassa. Castellà: Nabo. Colinabo. Grelos. Francès: Navet potager. Rave. Italià: Cavolo Rapa. Anglès: Bird's-rape. Field mustard. Turnip. Rape Mustard. Alemany: Rüben-Kohl. Speiserübe. Wasser-Rübe. Weiße Rübe. Neerlandès: Wirre Raap. Grec: Ρέβες. Xinès: Man jing

SINÒNIMS: Brassica campestris L.; Brassica rapa subsp. campestris (L.) Clapham; Crucifera rapa (L.) E.H.L. Krause; Napus rapa (L.) Schimp. & Spenn; Sinapis rapa (L.) Brot.;

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea.  Cultivada i rarament subespontània a camps de conreu

FORMA VITAL: Biennal. Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Planta anual o biennal tuberosa, amb l’arrel engruixida, napiforme, amb tiges de fins 80 cm d’alçada

Fulles inferiors peciolades, lirades, pinnatisectes, amb pèls hirsuts; les superiors enteres, amplexicaules, glabres,

Flors en inflorescències en raïms en els quals les flors obertes sobrepassen les poncelles (a diferència de B. napus i B. Oleracea). Flors amb el calze de quatre sèpals erectes; quatre pètals grocs unguiculats. Androceu tetradínam amb els filaments i les anteres grogues. Gineceu amb ovari súper i estigma capitat. Floreix en primavera, entre abril i juny.

Fruit en síliqua torulosa, suberecta, sobre pedicel ascendent, en la qual es pot diferenciar una part dehiscent, amb dues valves i un bec asperm indehiscent, linear. Granes brunes

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Es conreen més de 30 espècies silvestres i híbrids, d’aquest gènere, a més de nombrosos cultivars i híbrids d’origen conreat. La majoria són plantes estacionals (anuals o biennals), però algunes són arbusts petits. Les plantes de Brassica han estat objecte de gran interès científic per la seva importància agrícola. Sis espècies particulars (B. carinata , B. juncea , B. oleracea , B. napus , B. nigra i B. rapa) van evolucionar mitjançant la combinació de cromosomes de tres de les espècies anteriors (B. nigra, B. oleracea i B. rapa), tal com es descriu a la teoria del Triangle de U.

USOS I PROPIETATS: Les fulles i brots tendres es consumeixen, són els “grelos gallegos” i també l’arrel engruixida, el nap, tot i que s’empra més B. napus, igual que l’oli de les llavors (oli de colza) que s’obté de la varietat B. rapa var. oleífera o de B. napus però actualment s’utilitza més aquesta última.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Brassica és el nom de la col, emprat per diversos autors llatins com, per exemple, Plaute (segle III-II aC), però l’origen del nom és incert i es perd entre els elements grecs o celtes. Diversos textos, si més no, fan la referència etimològica amb la paraula grega "Βράσκη braske" que, segons Hesiqui, utilitzaven els italians en la Magna Grècia per referir-se a la col.

L’epítet específic rapa del grec “ρᾰπυς rápys” assonant amb “ρα ra”, contracció de “ῥίζα rhiza” arrel, i de “πούς pous” peu, per l’engruiximent de la base del peu.

Brassica rapa va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 666–667. 1753.

Família Brassicaceae (Cruciferae)