Cotyledon orbiculata L.

NOMS: Cotilèdon. Castellà: Cotiledón. Oreja de cerdo. Anglès: Pig's ear. Round-leafed navel-wort.

SINÒNIMS: Cotyledon macrantha A.Berger; Cotyledon ambigua Salisb.; Cotyledon mucronata Lam.

DISTRIBUCIÓ:  procedent d’Àfrica del Sud però la utilització com a planta ornamental l’ha estès per molt països

HÀBITAT: De manera natural creix als afloraments rocosos dels herbassars de la regió del Karoo, un semidesert situat a Sud-àfrica

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: És una espècie molt variable. Arbust de fins un metre d’alçada amb tija forta i brancatge erecte

Fulles oposades crasses, de fins 7x13 cm i forma ovada amb una punteta a l’àpex, de color verd o gris, de marge enter i sovint rogenc.

Flors en cima terminal a l’àpex d’un escapus floral erecte de fins dos pams d’alçada, amb nombroses flors pentàmeres de peduncle penjant. Calze amb cinc sèpals soldats triangulars. Corol·la acampanada d’uns 3 cm acabada en cinc lòbuls triangulars divergents de color roig ataronjat, tot i que també hi ha varietats de flors grogues. Androceu amb 10 estams units a la base de la corol·la. Gineceu amb cinc carpels cadascun amb estil més llarg de l’ovari. Floreig a l’hivern i la primavera.

Fruit en fol·licle erecte amb petites llavors el·lipsoïdals

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El nom de moltes espècies del gènere estan classificats com no resolts. De tots els noms proposats en el gènere Cotyledon només un 7% (12 espècies) s’han acceptat, els demés resten com a no resolts. 

Hi ha diverses varietats, com ara: Cotyledon orbiculata var. dactylopsis Toelken ; Cotyledon orbiculata var flanaganii (Schoenland i Baker) Toelken; Cotyledon orbiculata var. oblonga (Haw.) DC.; Cotyledon orbiculata var. orbiculata; Cotyledon orbiculata var. spuria (L.) Toelken; Cotyledon orbiculata var. oblonga macranta

USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria com planta ornamental a nombrosos països. Al seu país d’origen, Sud-Àfrica, la part carnosa de les fulles s’empra per assecar les berrugues i les fulles calentes com a cataplasmes per als furóncols. Tot i això les fulles contenen una toxina, la cotiledontoxina, que causa una malaltia anomenada cotiledonosi al bestiar i les mascotes.

ATENCIONS: Tem el fred de l’hivern, tot i que suporta gelades de fins -2^o C necessita una temperatura mínima de 10^o C a l’hivern. No és exigent amb el sòl sempre que estiga ben drenat. Com la majoria de les crasses tolera els oblits en el reg. A l’hivern no cal regar però quan pugen les temperatures cal ser generós amb el reg però quan el substrat estiga sec. Els embassaments d’aigua poden ser letals per la planta. Ubicació a ple sol o mitja ombra. A ningú li amarga un dolç, així que un poc d’adob sempre vindrà be. Cal evitar que perda la capa de pruïna. Multiplicació per esqueix a la primavera o a finals de l’estiu amb un tros de tija que cal deixar que cicatritze abans de plantar. També amb llavor cobrint-la lleugerament de substrat. Més que plagues o malalties pateixen de fisiopaties, és a dir, al cultiu dolent, per exemple amb drenatge insuficient que facilita la putrefacció de les arrels.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Cotyledon deriva del grec "κοτῦληδών cotyledón" cavitat, per la forma umbilicada de les fules d’algunes espècies de l gènere. L’epítet específic orbiculata deriva del llatí “orbis”, cercle, disc, en referència a la forma rodona de les fulles. L’epítet macrantha ve del grec "makròs" llarg, gran, i “ἄνϑοϛ ánthos” flor, és a dir, de flors grans, perquè té les fulles majors que altres espècies del gènere.

 Cotyledon orbiculata va ser descrita per Linné i publicada en Species Plantarum 1: 429. 1753.

A Nova Zelanda és considerada una planta invasora.

Família Crassulaceae

Orbea variegata (L.) Haw.

NOMS:  Castellà: Flor de dragón. Flor de lagarto. Flor estrella de mar. Portuguès: Orbea. Cacto de sinó. Flor estrela.  Francès: Cactus étoile de mer. Cactus graine. Italià: Stapelia. Stelle di Italia. Anglès: Carrion flower. Starfish cactus. Alemany: Aasblume. Ordensstern. Grec: Stapelia.

SINÒNIMS: Stapelia variegata L. (basiònim): Stisseria variegata (L.) Kuntze

DISTRIBUCIÓ: Procedent del Cap Occidental de Sud-àfrica   

HÀBITAT: Al seu medi natural, habita la franja costanera de Western Cape

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Planta sempre verda, suculenta, sense fulles, amb tiges erectes o prostrades, glabres, d’uns 10 cm d’alçada que es ramifiquen des de la base, amb quatre angles amb dents semblants als cactus (tot i que no té res a veure amb ells) a la base de les quals es troben un parell de denticles estipulars. Les tiges formen una mateta d’uns 50 centímetres de diàmetre.

Fulles inexistents, ja que les tiges verdes s’encarreguen de la fotosíntesi.

Flors en inflorescències d’una a cinc flors en forma d’estrela de fins 8 cm de diàmetre. Calze amb 5 sèpals que fan uns 9 mm; corol·la amb cinc lòbuls de color blanquinós o groc, motejats amb taques brunes o bandes irregulars. Els lòbuls rodegen el cercle central pentagonal que caracteritza les flors del gènere. Poden desprendre un lleuger olor a carnús per atraure els pol·linitzadors. 

Fruit en fol·licles en parelles que semblen dues banyes en forma de fus, glabres i puntejades de color porpra.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L'olor de carnús que segreguen les flors atrau les mosques blaves que pol·linitzen les flors. A les Illes Canàries , Orbea variegata és també una planta nutrícia per a les erugues de la papallona monarca menor (Danaus chrysippus) i la papallona monarca (Danaus plexippus)

USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria com planta ornamental per les seues boniques flors i fàcil conreu, en test o en rocalles.

És molt tolerant a temperatures molt elevades, però també a temperatures moderadament fredes i tolera fins i tot gelades lleugeres tot i que és millor assegurar i protegirla. Necessita reg regular durant la temporada de creixement i s'ha de mantenir sec a l'hivern. Es pot propagar molt fàcilment per esqueixos. Les llavors germinen bé i ràpidament quan són recents. Actualment hi ha nombrosos conreus i híbrids culturals.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere, Orbea, deriva del llatí “orbis”, cercle, anell, en referència al disc central de les flors de gairebé totes les espècies d’aquest gènere. L’epítet específic variegata, ve del llatí “vario” ser de diferent color, variat, motejat, etc.

Orbea variegata va ser descrita i publicada per Carles Linné en Species Plantarum 1: 217. 1753. (1 May 1753) amb el nom de Stapelia variegata, i més tard fou publicada per Adrian Hardy Haworth en Synopsis plantarum succulentarum ... 40. 1812. amb el nom actualment acceptat d’Orbea variegata

Va arribar a Europa el 1639 amb una col·lecció de plantes pertanyent al missioner i col·leccionista de plantes Justus Heurnius , convertint-la en la primera estapelia que s'ha conreat a Europa.

Família Apocynaceae

Vitex agnus-castus L.

NOMS: Aloc. Alís. Agnocast . Arbre de Sant Josep. Herba de la castedat. Pebre bord. Ximbla. Castellà: Gatillo casto. Hierba de la castidad. Pimentera. Zausgatillo. Portuguès: Liamba. Anho-casto. Agno-puro. Árvore-da-castidade. Pimenteiro-silvestre. Italià: Aino. Lágano. Agno-casto. Francès:  Arbre au poivre. Gattilier. Anglès: Vitex, Chaste tree, Chasteberry. Alemany: Mönchspfeffer.  Keuschbaum. Keuschlamm. Neerlandès: Monnikspeper. Kuisheidsboom, Grec: Αγνός. Αγνία. Λυγαριά. Λύγος.

SINÒNIMS: Vitex agnus Stokes; Vitex latifolia Mill.

DISTRIBUCIÓ:  Latemediterrània: és a dir, que depassa, un poc, la zona de la conca mediterrània.

HÀBITAT: Rubo-Nerion. A la natura viuen sobre sòls humits, prop dels torrents, rambles i riberes, a prop de la mar. Fins els 200 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Petit arbre o arbust caducifoli que pot assolir els 6 metres d’alçada, amb tiges joves quadrangulars i pubescents, ajagudes, de color grisós.

Fulles flairoses caduques, oposades, peciolades, palmades, amb 5-7 lòbuls lanceolats, aguts i enters (de vegades dentats), verds per l’anvers i grisosos pel revers.

Flors flairoses, es disposen en verticil·lastres cimosos que formen una panícula terminal o axil·lar. Les flors són hermafrodites petites, blaves, amb el calze campanulat i tomentós acabat en cinc dents triangulars. Corol·la bilabiada, amb el llavi superior amb dos lòbuls i el inferior amb tres. Androceu amb quatre estams exserts i inserits al tub de la corol·la. Gineceu d’ovari súper amb un estil acabat en estigma bífid. Floreix a l’estiu, entre juny, juliol i agost. Les flors són de color blau però hi ha varietats amb flors blanques o rosades.

Fruit en drupa globosa, que sobresurt del calze, de color rogenc o negrosa..

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La classificació filogenètica és un nou mètode de classificació científica dels éssers vius que es basa en les nocions d'evolució i parentiu genètic. Substitueix a la classificació lineal que s'utilitzava abans, que de vegades emparentava a les espècies pel seu paregut en l'aspecte però més allunyades genèticament.

El gènere Vitex forma part de la família de les Lamiaceae segons la classificació filogenètica, o Verbenaceae segons la classificació clàssica.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’han emprat les fulles com anafrodisíac i hipoglucemiant, i les arrels com antiberrugós. La infusió de les fulles o llavors s'empra contra l'histerisme, l'insomni, mals de cap i trastorns cardio-vasculars. La infusió de les llavors tenen propietats diürètiques, estimulants, carminatives i normalitza la menstruació. Les flors repel·leixen els insectes. També s’empra en jardineria com planta ornamental.

ATENCIONS COM PLANTA ORNAMENTAL: El lloc on es troba de forma natural, sobre sòls humits, prop dels torrents, rambles i riberes, ens indica les seues preferències: humitat, sòls ben drenats preferentment silícics i temperatures temperades. Prefereix una ubicació assolellada o a mitja ombra. Suporta gelades però creix amb dificultats en sòls calcaris. Admet la poda, i cal practicar-la per fer més compacte l’arbust o, si és el cas, per afavorir el creixent com arbret. Pocs problemes de plagues i malalties, tot i que poden ser atacar per trips, però el problema més corrent és la putrefacció de les arrels per excés d’humitat. Multiplicació per llavor sense cap tractament previ, o mitjançant esqueix amb hormones de creixement. És de creixement lent.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Vitex ve del llatí “vitex-icis” que denominava una planta que servia per confeccionar cistelles. L’epítet específic agnus-castus ve de “agnus”, que és la llatinització del grec “agnos” cast, per les propietats de calmar els apetits sexuals, i “castus” que és una redundància, ja que significa el mateix en llatí.

Vitex agnus-castus va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 2: 638 [as "938"]. 1753.

Planta legalment protegida al Catàleg Balear d’Espècies Amenaçades, dins la categoria d’Espacial protecció.

Família Labiatae (Lamiaceae, Verbenaceae)