Tradescantia fluminensis Vell.

NOMS: Tradescància. Coa de moix. Fulla d’ombra. Mostatxos del rei. Castellà: Amor de hombre. Estrellita. Portugués: Herva da fortuna. Italià: Tradescanzia sudamericana. Francès: Éphémère de Rio. Anglès: Small-leaf Spiderwort. Wandering-Jew.

SINÒNIMS: Tradescantia albiflora Kunth; Tradescantia albovittata Pynaert; Tradescantia laekenensis hort. ex L.H.Bailey & E.Z.Bailey 

DISTRIBUCIÓ: procedent d’Amèrica del Sud, especialment Brasil i Argentina

HÀBITAT: Cultivada com a ornamental i de vegades subespontània o naturalitzada

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Planta perenne, herbàcia, de no més de mig metre d’alçada, amb tiges articulades de creixement horitzontal, prostrat, dels nusos de les quals poden sortir arrels que es fan tuberoses.

Fulles disposades de manera alterna en dues files oposades, amb la base abraçant la tija; són un poc carnoses, amb el limbe oval-lanceolat i el marge enter, nervació paralel·la amb 5-7 nervis, de color verd per l’anvers i pel revers.

Flors en inflorescències en raïms terminals amb flors trímeres pedicel·lades, embolcallades per dues bràctees foliàcies que, a diferència de les fulles, no abracen la tija; calze format per tres sèpals lliures i iguals coberts de tricomes; corol·la amb tres pètals blancs igualment lliures i iguals; Androceu format per sis estams de filament barbat amb teques grogues; gineceu amb ovari trilocular amb tres òvuls en cada lòcul, estil amb estigma capitat. Floreix entre maig i agost

Fruit en càpsula amb tres lòculs que s’obrin per valves per deixar eixir les llavors

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La Tradescantia fluminensis  s'assembla a l'espècie Tradescantia zebrina, que presenta també tiges rastreres, però la seva inflorescència és solitària, de color vermell-porpra, i les fulles sovint tenen ratlles platejades

USOS I PROPIETATS: S’usa principalment en interiors, per a cultiu en test o cistelles penjants, però també es pot utilitzar en exteriors com a planta entapissant no trepitjable. Hi ha nombrosos cultivars, alguns variegats

És una de les espècies més cultivades perquè, a pesar del seu port herbaci, és una planta prou rústica i fàcil de cultivar en climes temperats i càlids, però  no suporten bé temperatures inferiors a 12-15^o C. Agrada de sòls fèrtils que retinguen humitat però que no entollen, i regar de manera espaiada, deixant que la superfície del sòl ja estiga seca.  Suporta bé la penombra però el millor lloc serà una ubicació on tinga molta llum sense sol directe. Per a mantenir una forma compacta convé fer una poda dràstica quan la vegem desmanegada.  Per aquesta raó també és aconsellable reproduir la planta cada any, de manera que tinguem sempre exemplars nous i sans. Multiplicació: Es reprodueix amb facilitat per divisió de mata o per esqueix, al qual cal deixar assecar un poc abans de plantar, en primavera.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Tradescantia  és en honor del naturalista anglès John Tradescant el vell (1570-1638), (pare de de John Tradescant el jove) naturalista que va introduir al Regne Unit nombroses espècies de plantes americanes recol·lectades en les seues exploracions. L’epítet fluminensis deriva de “ Flumen Januarii” que és el nom en llatí de la ciutat de Rio de Janeiro".

A Austràlia, Nova Zelanda i Florida són considerades males herbes perquè poden destruir boscs autòctons.  Formen una densa capa de més d’un pam sota de la coberta d'arbres del bosc, gràcies a una notable tolerància a l'ombra, que asfixien les plantes a nivell del sòl i impedeix la regeneració natural de les espècies més altes i, si no es controla, pot conduir a la destrucció dels boscos nadius.

A Espanya ha sigut inclosa en el Catàleg Espanyol d’Espècies Exòtiques Invasores regulat pel Reial decret 630/2013, de 2 d'agost, per la qual cosa està prohibida a Espanya la seua introducció en el medi natural, possessió, transport, tràfic i comerç, per ser una amenaça potencial per a les espècies autòctones. Donat que un petit fragment de la planta pot arrelar amb èxit, cal no abandonar les deixalles de jardineria en llocs propers a ambients naturals.

Tradescantia fluminensis va ser descrit per José Mariano da Conceição Vellozo i publicat en Florae Fluminensis 3: 140, pl. 152. 1825

Família Commelinaceae

Aspidistra elatior Blume

NOMS: Aspidistra . Pilistra. Fulles de saló. Orelles de ruc. Castellà: Pilistra. Hojas de salón. Hoja de lata. Italià: Aspidistra . Francès: Aspidistra. Aspidistre élevée. Anglès: Cast-iron plant. Bar room plant. Alemany: Schusterpalmen. Japonès: ハラン (植物).  Xinès: zhi zhu bao dan 一叶兰

SINÒNIMS: Aspidistra punctata var. albomaculata Hook.

DISTRIBUCIÓ: Provinent d’Àsia, de les illes al sud del Japó, incloent Kuroshima, Suwanosejima i les Illes Uji,  i Xina,

HÀBITAT: Cultivada com planta ornamental de interior o en jardins

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Planta rizomatosa, sense tija (acaule) que fa mates molt denses de fulles de fins un metre d’alçada.

Fulles que surten reunides en grans mates, directament dels rizomes, de color verd fosc, coriàcies, de limbe llargament lanceolat, enter, amb un llarg i dur pecíol.

Flors que surten a l’àpex de un escapo molt curt, per la qual cosa solen quedar amagades entre el fullatge, amb 1-2 flors generalment envoltades per 1 o 2 bràctees a la base del periant; són hermafrodites, de textura carnosa i amb forma acampanada o de cúpula, amb vuit lòbuls de color crema, i porpra per la part interna, surten petites a la base de la planta, a nivell de terra, a finals de l’estiu, i cultivada en test és rar que tinguin flor. 

Fruit en baia globosa obscura amb una sola llavor.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els rizomes creixen indefinidament. Al llarg dels anys moren les parts més velles, però cada any produeixen nous brots, d'aquesta manera poden cobrir grans àrees de terreny i tenir una llarguíssima vida.

USOS I PROPIETATS: És ideal com a planta d’interior, cultivada en contenidor, per adornar llocs amb poca llum, amb les grans fulles. També s’empra, als llocs de clima temperat, als jardins i patis, per ocupar els indrets més ombrívols. No obstant això, per a tindre una aspidistra amb brillantor i vitalitat cal que tinga llum però no sol, i una temperatura temperada, és adir, calor i ombra.

És una planta molt rústica, i pot vegetar en condicions de poca llum, amb variacions de temperatura i reg irregular. Tampoc és exigent edàfic, i viu en qualsevol tipus de sòl, tot i que prefereix terreny àcid o neutre, a condició d’estar ben drenat per evitar la putrefacció de les arrels. Necessita, però, no estar al sol directe, car les fulles se’n fan grogues. Les gelades per sota de -5^oC poden acabar amb la part superficial de la planta. En cas d’exemplars fets malbé, cal podar arran de terra, i sortiran les noves fulles de bell nou. L’excés de fertilitzant fa que les fulles es baden  en llargs clivells. Multiplicació per divisió del rizoma a finals de la tardor

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Aspidistra deriva del grec “aspidos” que significa escut, en referència a la forma de les fulles. L’epítet específic “elatior” deriva del llatí “elatus” que significa més alt, molt alt.

L’aspidistra és una planta molt coneguda, car adornava les entrades i els salons de les cases. Molts de nosaltres mantenim el record dels avis, i dels jocs infantils, associat a aquestes fulles sempre verdes.

George Orwell va popularitzar l’aspidistra amb el seu llibre, publicat en 1936, "Keep the Aspidistra Flying" (Traduït al castellà com “Que no muera la aspidistra”) en el qual la planta s’erigeix en símbol  de la classe mitjana britànica perquè estava present a totes les cases benestants de l’Anglaterra imperial.

Les principals virtuts de l’aspidistra és que pot viure en llocs on altres no poden fer-ho per falta de llum o d’humitat, i pot fer-ho durant més de cent anys.

Hi ha diversos cultivars amb les fulles variegades, amb ratlles més clares a les fulles o amb petites taques grogues.

Aspidistra elatior fou descrita per Carl Ludwig von Blume i publicada en Tijdschrift voor Natuurlijke Geschiedenis en Physiologie 1: 76, pl. 4, en 1834.

Família Asparagaceae (Liliaceae)

Tradescantia cerinthoides Kunth

NOMS: Tradescàntia. Castellà: Amor de hombre. Orejagato pelosa. Anglès: flowering inch plant.

SINÒNIMS: Tradescantia blossfeldiana Mildbr. ; Tradescantia catharinensis Hassemer & Funez; Tradescantia crassula var. gaudichaudii C.B. Clarke

DISTRIBUCIÓ: procedent d’Amèrica del Sud, especialment Brasil i Argentina,

HÀBITAT: Ornamental. Conreada com planta de interior o exterior en ambients temperats.

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Planta perenne, herbàcia amb tiges articulades de creixement horitzontal, prostrat, dels nusos de les quals poden sortir arrels que es fan tuberoses.

Fulles naixen també dels nucs, de nervació paral·lela, disposades de manera alterna distribuïdes en espiral, amb la base abraçant la tija; són un poc carnoses, amb el limbe oval-lanceolat i el marge enter, de color verd per l’anvers i violaci pel revers.

Flors inflorescències en raïms terminals amb dues bràctees simètriques, paregudes a les fulles però sense beina. Flors trímeres, hermafrodites, amb llarg pedicel; calze format per tres sèpals lliures i iguals coberts de tricomes; corol·la amb tres pètals blancs, lleugerament colorats, igualment lliures i iguals; Androceu format per sis estams lliures de filament barbat; gineceu trilocular, d0vari glabre i estil amb estigma terminal. Floreix de març a ‘agost.

Fruit El fruit és una càpsula trilocular de dehiscència valvar, amb una o dues llavors per lòcul, tot i que per les nostres latituds no sol quallar la llavor.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Hi ha nombrosos cultivars, alguns variegats, com la varietat Nanouk (amb la part superior de la fulla amb colors blanc, rosat i verd i, a la part inferior d’un color púrpura  cridaner), que poden confondre’s amb Tradescantia zebrina, però aquesta té les flors solitàries, no en raïm, i són de color rosat.

USOS I PROPIETATS: Utilitzada com planta ornamental per l’atractiu de les fulles. S’usa principalment en interiors, per a cultiu en test o cistelles penjants, però també es pot utilitzar en exteriors com a planta entapissant no trepitjable.

És una de les espècies més cultivades perquè, a pesar del seu port herbaci, és una planta prou rústica i fàcil de cultivar en climes temperats i càlids, però  no suporten bé temperatures inferiors a 12-15^o C. Agrada de sòls fèrtils que retinguen humitat però que no entollen, i regar de manera espaiada, deixant que la superfície del sòl ja estiga seca.  Suporta bé la penombra però el millor lloc serà una ubicació on tinga molta llum sense sol directe. Per a mantenir una forma compacta convé fer una poda dràstica quan la vegem desmanegada.  Per aquesta raó també és aconsellable reproduir la planta cada any, de manera que tinguem sempre exemplars nous i sans, ja que es reprodueix amb facilitat per divisió de mata o per esqueix, al qual cal deixar assecar un poc abans de plantar, en primavera.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Tradescantia  és en honor del naturalista anglès John Tradescant el vell (1570-1638), (pare de John Tradescant el jove) naturalista que va introduir al Regne Unit nombroses espècies de plantes americanes recol·lectades en les seues exploracions. L’epítet cerinthoides deriva de Cerinthe i del grec εἷδος eídos semblant paregut a la Cerinthe que ve del grec κηρός cerós, cera i ἄνϑοϛ ánthos flor: per ser flors amb forma de petites espelmes i especialment visitada per les abelles

A Austràlia, Nova Zelanda i Florida són considerades males herbes perquè poden destruir boscs autòctons.  Formen una densa capa de més d’un pam sota de la coberta d'arbres del bosc, gràcies a una notable tolerància a l'ombra, que asfixien les plantes a nivell del sòl i impedeix la regeneració natural de les espècies més altes i, si no es controla, pot conduir a la destrucció dels boscos nadius.

A Espanya ha sigut inclosa en el Catàleg Espanyol d’Espècies Exòtiques Invasores, aprovat per Reial Decret 1628/2011, de 14 de novembre, per la qual cosa està prohibida a Espanya la seua introducció en el medi natural, possessió, transport, tràfic i comerç, per ser una amenaça potencial per a les espècies autòctones. Donat que un petit fragment de la planta pot arrelar amb èxit, cal no abandonar les deixalles de jardineria en llocs propers a ambients naturals.

Tradescantia cerinthoides va ser descrita per Karl Segismund Kunth i publicada en Enumeratio Plantarum Omnium Hucusque Cognitarum 4: 83. 1843

Família Commelinaceae