Hippeastrum vittatum (L'Hér.) Herb.

NOMS: Amaril·lis. Castellà: Amarilis. Azucena listada. La suegra y la nuera. Italià: Giglio stella del cavaliere. Anglès: Amaryllis. Alemany: Hvidstribet Ridderstjerne.  Xinès: 花朱顶红

SINÒNIMS: Amaryllis vittata L'Hér.(Basiònim); Chonais vittata (L'Hér.) Salisb.

DISTRIBUCIÓ: Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida. Aquesta espècie procedeix dels Andes peruans

HÀBITAT: al seu lloc d’origen creix en zona de sotabosc, però és cultivada i molt utilitzada arreu del món com planta ornamental de jardí o interior.

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: És una planta bulbosa, acaule, amb un bulb gran amb túnica marró, que pot arribar fins als 60 cm d’alçada

Fulles lanceolades, linears, amb el marge enter i l’àpex arrodonit, llargues, que poden arribar al metre de longitud, de color verd obscur, que naixen directament del bulb tunicat

Flors hermafrodites, grans i vistoses que surten a la primavera a l’àpex d’un escapus floral buit per dins, al cap del qual hi ha dues bràctees lliures i surt la inflorescència umbel·liforme amb 2-6 flors. Corol·la amb sis tèpals, blancs amb ratlles i retícula de color roig, que formen un embut;  androceu format per sis estams més curts que els tèpals, de filament blanc i anteres grogues; gineceu d’ovari ínfer amb tres lòculs, estil filiforme i estigma trífid. Floreix a la primavera.

Fruit és una càpsula amb tres valves que conté llavors discoïdals.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els bulbs són produïts per plantes monocotiledònies en les quals l'estructura usual de la planta es modifica per al seu emmagatzematge i reproducció. Els bulbs solen estar sota terra, però no són arrels, realment són tiges que han evolucionat de manera diferent, però conserven totes les parts.

Els bulbs tunicats, com la ceba o la tulipa, tenen escates exteriors seques i membranoses que protegeixen les escates carnoses que es troben en capes contínues i concèntriques. Els bulbs no tunicats (escamosos), com els dels lliris, no tenen una coberta seca que els embolique i estan més exposats a assecar-se.

USOS I PROPIETATS: S’empra com ornamental, per les grans i atractives flors, en massissos, on els seus vius colors contrasten amb el verd del fullatge. Molt utilitzada en interiors, cultivada en tests, perquè és el bulb que millor s’adapta a l’interior. Com a planta de interior té molt d’èxit però cal tindre en compte que en test floreix millor com més estret siga aquest.

Necessita llum però el sol directe crema les fulles, per la qual cosa és aconsellable una ubicació en semi-ombra.   No és exigent amb el sòl però ha de tindre un bon drenatge i matèria orgànica. Reg moderat i sense reg durant el període de descans. El Multiplicació es fa per llavor o mitjançant la multiplicació dels bulbs, bé aprofitant els bulbets que surten al voltant del bulb mare o per divisió d’aquest en gallons.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric  Hippeastrum deriva del grec “ἱππεύς hippeús” que significa cavaller, i de “ἄστρον astràs” estrela, per la forma de la flor. El nom específic vittatum deriva de l’epítet llatí  "vítta" que significa banda, "amb ratlles" perquè les flors tenen ratlles

El nom comú d’amarilis es deu a una confusió dels botànics  entre els genèrics Amaryllis i Hippeastrum. Carles Linné va anomenar Amaryllis equestris a aquesta espècie perquè les veia molt semblants a les espècies africanes del gènere Amaryllis. El clergue Deán William Herbert s’adonà que aquesta espècie no estava relacionada amb les Amaryllis i va encunyar el nom Hippeastrum per  continuar amb la idea de Linné amb el nom “equestris”. No obstant això entre els aficionats es va mantindre el nom comú d’amarilis per als cultivars de Hippeastrum i el genèric Amaryllis per a les bulboses de Sud-àfrica.

Hi ha molts cultivars amb flors de diferents colors com, per exemple, 'Xarxa Lion', 'Aurenja Souvereign' i 'Floris Hekker'.

Hippeastrum vittatum va ser descrita per William Herbert i publicada en An Appendix: [General index to the Botanical magazine, vol. 43-48 containing a treatise on bulbous roots] 31. 1821.

Família Amaryllidaceae

Tradescantia fluminensis Vell.

NOMS: Tradescància. Coa de moix. Fulla d’ombra. Mostatxos del rei. Castellà: Amor de hombre. Estrellita. Portugués: Herva da fortuna. Italià: Tradescanzia sudamericana. Francès: Éphémère de Rio. Anglès: Small-leaf Spiderwort. Wandering-Jew.

SINÒNIMS: Tradescantia albiflora Kunth; Tradescantia albovittata Pynaert; Tradescantia laekenensis hort. ex L.H.Bailey & E.Z.Bailey 

DISTRIBUCIÓ: procedent d’Amèrica del Sud, especialment Brasil i Argentina

HÀBITAT: Cultivada com a ornamental i de vegades subespontània o naturalitzada

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Planta perenne, herbàcia, de no més de mig metre d’alçada, amb tiges articulades de creixement horitzontal, prostrat, dels nusos de les quals poden sortir arrels que es fan tuberoses.

Fulles disposades de manera alterna en dues files oposades, amb la base abraçant la tija; són un poc carnoses, amb el limbe oval-lanceolat i el marge enter, nervació paralel·la amb 5-7 nervis, de color verd per l’anvers i pel revers.

Flors en inflorescències en raïms terminals amb flors trímeres pedicel·lades, embolcallades per dues bràctees foliàcies que, a diferència de les fulles, no abracen la tija; calze format per tres sèpals lliures i iguals coberts de tricomes; corol·la amb tres pètals blancs igualment lliures i iguals; Androceu format per sis estams de filament barbat amb teques grogues; gineceu amb ovari trilocular amb tres òvuls en cada lòcul, estil amb estigma capitat. Floreix entre maig i agost

Fruit en càpsula amb tres lòculs que s’obrin per valves per deixar eixir les llavors

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La Tradescantia fluminensis  s'assembla a l'espècie Tradescantia zebrina, que presenta també tiges rastreres, però la seva inflorescència és solitària, de color vermell-porpra, i les fulles sovint tenen ratlles platejades

USOS I PROPIETATS: S’usa principalment en interiors, per a cultiu en test o cistelles penjants, però també es pot utilitzar en exteriors com a planta entapissant no trepitjable. Hi ha nombrosos cultivars, alguns variegats

És una de les espècies més cultivades perquè, a pesar del seu port herbaci, és una planta prou rústica i fàcil de cultivar en climes temperats i càlids, però  no suporten bé temperatures inferiors a 12-15^o C. Agrada de sòls fèrtils que retinguen humitat però que no entollen, i regar de manera espaiada, deixant que la superfície del sòl ja estiga seca.  Suporta bé la penombra però el millor lloc serà una ubicació on tinga molta llum sense sol directe. Per a mantenir una forma compacta convé fer una poda dràstica quan la vegem desmanegada.  Per aquesta raó també és aconsellable reproduir la planta cada any, de manera que tinguem sempre exemplars nous i sans. Multiplicació: Es reprodueix amb facilitat per divisió de mata o per esqueix, al qual cal deixar assecar un poc abans de plantar, en primavera.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Tradescantia  és en honor del naturalista anglès John Tradescant el vell (1570-1638), (pare de de John Tradescant el jove) naturalista que va introduir al Regne Unit nombroses espècies de plantes americanes recol·lectades en les seues exploracions. L’epítet fluminensis deriva de “ Flumen Januarii” que és el nom en llatí de la ciutat de Rio de Janeiro".

A Austràlia, Nova Zelanda i Florida són considerades males herbes perquè poden destruir boscs autòctons.  Formen una densa capa de més d’un pam sota de la coberta d'arbres del bosc, gràcies a una notable tolerància a l'ombra, que asfixien les plantes a nivell del sòl i impedeix la regeneració natural de les espècies més altes i, si no es controla, pot conduir a la destrucció dels boscos nadius.

A Espanya ha sigut inclosa en el Catàleg Espanyol d’Espècies Exòtiques Invasores regulat pel Reial decret 630/2013, de 2 d'agost, per la qual cosa està prohibida a Espanya la seua introducció en el medi natural, possessió, transport, tràfic i comerç, per ser una amenaça potencial per a les espècies autòctones. Donat que un petit fragment de la planta pot arrelar amb èxit, cal no abandonar les deixalles de jardineria en llocs propers a ambients naturals.

Tradescantia fluminensis va ser descrit per José Mariano da Conceição Vellozo i publicat en Florae Fluminensis 3: 140, pl. 152. 1825

Família Commelinaceae

Aspidistra elatior Blume

NOMS: Aspidistra . Pilistra. Fulles de saló. Orelles de ruc. Castellà: Pilistra. Hojas de salón. Hoja de lata. Italià: Aspidistra . Francès: Aspidistra. Aspidistre élevée. Anglès: Cast-iron plant. Bar room plant. Alemany: Schusterpalmen. Japonès: ハラン (植物).  Xinès: zhi zhu bao dan 一叶兰

SINÒNIMS: Aspidistra punctata var. albomaculata Hook.

DISTRIBUCIÓ: Provinent d’Àsia, de les illes al sud del Japó, incloent Kuroshima, Suwanosejima i les Illes Uji,  i Xina,

HÀBITAT: Cultivada com planta ornamental de interior o en jardins

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Planta rizomatosa, sense tija (acaule) que fa mates molt denses de fulles de fins un metre d’alçada.

Fulles que surten reunides en grans mates, directament dels rizomes, de color verd fosc, coriàcies, de limbe llargament lanceolat, enter, amb un llarg i dur pecíol.

Flors que surten a l’àpex de un escapo molt curt, per la qual cosa solen quedar amagades entre el fullatge, amb 1-2 flors generalment envoltades per 1 o 2 bràctees a la base del periant; són hermafrodites, de textura carnosa i amb forma acampanada o de cúpula, amb vuit lòbuls de color crema, i porpra per la part interna, surten petites a la base de la planta, a nivell de terra, a finals de l’estiu, i cultivada en test és rar que tinguin flor. 

Fruit en baia globosa obscura amb una sola llavor.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els rizomes creixen indefinidament. Al llarg dels anys moren les parts més velles, però cada any produeixen nous brots, d'aquesta manera poden cobrir grans àrees de terreny i tenir una llarguíssima vida.

USOS I PROPIETATS: És ideal com a planta d’interior, cultivada en contenidor, per adornar llocs amb poca llum, amb les grans fulles. També s’empra, als llocs de clima temperat, als jardins i patis, per ocupar els indrets més ombrívols. No obstant això, per a tindre una aspidistra amb brillantor i vitalitat cal que tinga llum però no sol, i una temperatura temperada, és adir, calor i ombra.

És una planta molt rústica, i pot vegetar en condicions de poca llum, amb variacions de temperatura i reg irregular. Tampoc és exigent edàfic, i viu en qualsevol tipus de sòl, tot i que prefereix terreny àcid o neutre, a condició d’estar ben drenat per evitar la putrefacció de les arrels. Necessita, però, no estar al sol directe, car les fulles se’n fan grogues. Les gelades per sota de -5^oC poden acabar amb la part superficial de la planta. En cas d’exemplars fets malbé, cal podar arran de terra, i sortiran les noves fulles de bell nou. L’excés de fertilitzant fa que les fulles es baden  en llargs clivells. Multiplicació per divisió del rizoma a finals de la tardor

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Aspidistra deriva del grec “aspidos” que significa escut, en referència a la forma de les fulles. L’epítet específic “elatior” deriva del llatí “elatus” que significa més alt, molt alt.

L’aspidistra és una planta molt coneguda, car adornava les entrades i els salons de les cases. Molts de nosaltres mantenim el record dels avis, i dels jocs infantils, associat a aquestes fulles sempre verdes.

George Orwell va popularitzar l’aspidistra amb el seu llibre, publicat en 1936, "Keep the Aspidistra Flying" (Traduït al castellà com “Que no muera la aspidistra”) en el qual la planta s’erigeix en símbol  de la classe mitjana britànica perquè estava present a totes les cases benestants de l’Anglaterra imperial.

Les principals virtuts de l’aspidistra és que pot viure en llocs on altres no poden fer-ho per falta de llum o d’humitat, i pot fer-ho durant més de cent anys.

Hi ha diversos cultivars amb les fulles variegades, amb ratlles més clares a les fulles o amb petites taques grogues.

Aspidistra elatior fou descrita per Carl Ludwig von Blume i publicada en Tijdschrift voor Natuurlijke Geschiedenis en Physiologie 1: 76, pl. 4, en 1834.

Família Asparagaceae (Liliaceae)