Lagerstroemia indica L.

NOMS: Laguerstrèmia. Arbre de Júpiter. Castellà: Árbol de Júpiter. Espumilla. Lila del sur. Èuscara: Indimitrea. Portuguès: Extremosa. Escumilha. Resedá. Árvore-de-júpiter. Italià: Mirto crespo. Albero di San Bartolomeo. Lagerstremia. Francès: Lilas des Indes. Lilas-d'été. Myrte de crêpe. Anglès: Astromelia. Crapemyrtle. Alemany: Kreppmyrte. Neerlandès: Lagerstroemia. Grec: Λαγκεστρέμια η ινδική.

SINÒNIMS:   Lagerstroemia chinensis L.; Murtughas indica (L.) Kuntze; 

DISTRIBUCIÓ: procedent de l'Himàlaia fins al sud de la Xina i la Indoxina, introduït a Europa al segle XVIII

HÀBITAT: Cultivat com planta ornamental als jardins i en terrasses o patis en test

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: És un arbret o arbust molt ramificat en branques tetragonals, que pot arribar a fer sis metres d’alçada, amb un tronc d’escorça llisa de color gris rogenc i capçada redona.

Fulles caduques, oposades però les superiors alternes, amb curt pecíol, oblongues i l’àpex acuminat, amb el marge enter i de color verd obscur.

Flors en inflorescències en forma de panícula terminal de fins 19 cm de llarga, amb poncelles florals arrodonides de color verd brillant amb pinzellades rogenques i flors hermafrodites. Calze campanulat amb sis sèpals soldats per la base, erectes, aguts. Corol·la de sis pètals amb llarga i prima ungla de 6-9 mm i el limbe rullat i fimbriat, de color de rosa, malva o blanc. Androceu amb nombrosos estams de dos tipus (dimorfs), els antisèpals solitaris amb filaments llargs i anteres roges, i els antipètals agrupats, amb filaments més curts i anteres grogues. Hipant campanulat. Gineceu d’ovari ínfer arrodonit amb sis  lòculs amb nombrosos rudiments seminals, llarg pistil rogenc. Floreix a l’estiu i principis de la tardor

Fruit en càpsula esfèrica de color cafè, envoltada pel calze persistent, que s’obri per 4-6 valves per deixar sortir les llavors amb una ala unilateral.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els cultivars que es fan servir avui en jardineria són generalment el resultat del creuament de Lagerstroemia indica i Lagerstroemia fauriei, d'origen japonès, més petita i de floració blanca, però menys sensible a l'atac del fong oïdi i al fred.

USOS I PROPIETATS: La fusta és dura, i s’utilitza per fer mobles i en ebenisteria. S’empra molt en jardins i parcs pel gran valor ornamental durant tot l’any: per la brotació primaveral, la floració estival i els colors grocs i taronja de les fulles en la tardor. S’usa com arbre aïllat o en grups, en alineacions de carrers estrets i jardins familiars. També es pot cultivar en test per decorar patis i terrasses. Hi ha diversos cultivars amb flors de diferents colors i altres varietats nanes.

Els sòls alcalins produeixen clorosis fèrrica que cal corregir. Vol un sòl ric, fresc i ben drenat. Gaudeix de la calor pel que cal ubicar-la a ple sol, tot i que pot suportar gelades si no són prolongades. Resisteix bé les podes, el que facilita mantenir-ho com arbust, tenint en compte que la floració sortirà en les branques de l’últim any. Multiplicació per llavor, tot i que el percentatge de les llavors viables és baix inclús mantenint-les a la nevera 2-3 mesos per trencar la latència. Les plantes aconseguides amb llavor tardaran entre 3 i 5 anys en florir.  Per això s’empra la multiplicació per esqueix de fusta no dura, en primavera. En quant a plagues i malalties, pot ser atacat pel pugó o la cotxinilla, i patir malalties provocades per fongs com l’oïdi o altres que produeixen taques a les fulles.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El gènere Lagerstroemia està dedicat al naturalista i director de la Companyia sueca de les Índies Orientals, Magnus von Lagerstrom (1696-1759), amic de Linné, que durant els seus viatges li va subministrar plantes i, a canvi, Linné va donar el seu nom al gènere Lagerstroemia. L’epítet específic “indica”  és un epítet impropi, ja que sol fer referència a l’origen indià de la planta i aquesta és una planta procedent de la Xina.

Lagerstroemia indica va ser descrita per Carles Linné i publicada en Systema Naturae, Editio Decima 2: 1076. 1759.

Família Lythraceae

Leucaena leucocephala (Lam.) de Wit

NOMS: Aromer blanc. Aromer pàl·lid. Castellà: Aromo blanco. Peladera. Liliaque. Guaje. Portuguès: Leucena. Francès: Faux mimosa. Faux acacia. Graines de lin, Cassie blanc, Leucaene à têtes blanches, Monval, Bois Bourro. Alemany: Weißkopfmimose. Anglès: White leadtree. Jumbay. River tamarind. Subabul. White popinac. Cow Bush. Jumbay. Ipil.  Neerlandès: Witte mimosa. Leucaena.

SINÒNIMS: Mimosa leucocephala Lam. (Basiònim); Leucaena glabra Benth.; Acacia leucocephala (Lam.) F.Dietr. 

DISTRIBUCIÓ: Procedent de Mèxic i d’Amèrica Central.

HÀBITAT: Creix principalment al bioma tropical sec estacionalment. Cultivada com ornamental a parcs i jardins

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Arbust o petit arbre, sense espines, de 2 m fins a 6 metres d’alçada, de capçada arrodonida i tronc amb escorça llisa o esquamosa.

Fulles entre 10 i 30 cm, bipinnades, paripinnades, amb els 13-21 parells de folíols oposats, linear-oblongs, glabres, amb glàndules a la base del raquis secundari. En absència de llum els folíols es pleguen uns contra altres.

Flors en capítols axil·lars, solitaris o en parelles, que apareixen a l’àpex d’un llarg peduncle. Els capítols són esfèrics, d’uns 2-3 cm de diàmetre, amb les flors blanques, pentàmeres; calze pubescent; corol·la amb cinc pètals també pubescents; androceu amb 10 estams amb filament el doble de llargs que els pètals; gineceu  d’ovari súper amb pistil de la mateixa llargària que els estams. Les flors formen un raïm i van obrint-se de forma escalonada. Floreix durant la primavera i l’estiu.

Fruit en llegum recte i aplanat de primer de color verd, que passa a roig de jove i marró quan maduren, d’uns 10-20 cm de llarg per 1,5-4 d’ample, amb les llavors marcades, dehiscent, que s’obri per les dues sutures longitudinals per deixar eixir les llavors ovoides, aplanades, de color bru lluent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les nàsties són moviments transitoris en una planta com a resposta a un estímul extern. Es basen en mecanismes de creixement o canvis de turgència de grups de cèl·lules que expandeixen el contingut d'aigua. El pecíol de les fulles d'algunes mimoses de la família de les fabàcies presenta una base engrossida anomenada pulvínul. Per variació de turgescència, aquesta estructura permet el moviment de les fulles induït per agents externs, com en aquest cas, per falta de llum.

En el cas més conegut de Mimosa púdica, reacciona amb el contacte que fa tancar les fulles ràpidament en ser tocada. Amb aquesta acció la planta pot semblar menys atractiva per als depredadors. Aquest mecanisme defensiu pot reduir el risc de ser consumida, augmentant així les possibilitats de supervivència. A més, el moviment sobtat pot espantar els insectes nocius, que podrien preferir buscar preses més estàtiques.

USOS I PROPIETATS: No es considera adequada per plantacions urbanes a causa del fàcil desarrelament provocat per la pluja i el vent, que els arranca amb facilitat. Tot i això s’emprava en alineacions de carrers. Gaudeix dels sòls profunds i ben drenats amb pH neutre i no vol sòls àcids o massa compactes. Les gelades lleugeres mataran les fulles  però la planta tornarà brotar. El sol ple afavorirà la floració però suporta bé la mitja ombra. És tolerant a la sequera i no suporta l’embassament i el drenatge deficient perquè el més perillós són les malalties provocades per mal drenatge produïdes per les espècies de fongs Pythiumo Rhizoctonia spp. Multiplicació per llavors prèviament escarificades per trencar la closca impermeable.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Leucaena deriva del grec “leukos” blanc, en referència al color de les flors. Així mateix l’epítet específic leucocephala procedeix del grec “leukos” blanc, i “kephale” cap, és a dir de cap blanc, pel color blanc de les inflorescències.

S’ha conreat com adob verd i farratge o per repoblar talussos en zones àrides. A Mèxic sovint es troben les beines joves als mercats perquè les llavors són comestibles, de sabor semblant a l’all. Es mengen les fulles joves, les beines i els brots florals. Les llavors també es consumeixen crues o cuites, es torren i es molen i també s'utilitzen com a substitut del cafè .

Creix ràpidament formant matolls densos que desplacen la vegetació nativa, raó per la qual la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN) l'ha classificada a la llista de les 100 espècies invasores més nocives del món. A més a més és una planta al·lelopàtica, és a dir, que produeix productes fitotòxics que impedeixen el creixement d’altres plantes al seu voltant.

Aquesta espècie va ser descrita per  Jean Baptiste Antoine Pierre de Monnet de Lamarck, i publicada en Encyclopédie Méthodique, Botanique 1(1): 12. 1783 amb el nom de Mimosa leucocephala. Amb el nom actualment acceptat de Leucaena leucocephala va ser descrita per Hendrik Cornelis Dirk de Wit i publicada en Taxon; Official News Bulletin of the International Society for Plant Taxonomy. Utrecht 10(2): 54. 1961.

Família Leguminosae (Fabaceae, Mimosaceae)

Pyracantha coccinea M. Roem.

NOMS: Piracant, Arç soterrià. Espinaler, Cartegus. Espí. Pometes del diable. Castellà: Espino de fuego. Piracanta. Occità: Piracanta. Gallego: Espiño coraleiro, Espiño de resprandor. Èuscara: Su-elorria. Portuguès: Sarça ardente. Espinho-de-fogo. Espinheiro-ardente. Espinho-perpétuo. Piracanta Italià:Agazzino. Francès: Buisson ardent. Pyracantha. Anglès: Firethorn. Scarlet fire-thorn. Alemany: Feuerdorn. Neerlandès: Vuurdoorn. Grec: Παράκανθος.

SINÒNIMS: Crataegus pyracantha (L.) Medik; Mespilus pyracantha L.; Cotoneaster pyracantha (L.) Spach;

DISTRIBUCIÓ: Es distribueix pel sud-est d’Europa des de la Península Ibèrica fins a Turquia i el Caucas, fins Iran.

HÀBITAT: Pruno-Rubion ulmifolii. Creix principalment al bioma temperat, entre els 100 i els 700 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Arbust espinós de brancatge molt dens, que pot arribar als quatre metres d’alçada.

Fulles persistents, alternes, peciolades, el·líptiques o obovades, més amples a l’àpex que a la base i acuminades, de color verd brillant per l’anvers i amb pèls, quan són joves, pel revers, de marge finament serrat.

Flors petites en inflorescències en corimbes densos i pubescents. Calze amb cinc sèpals pubescents triangulars, més curts que els pètals, persistents i corbats a la fructificació. Corol·la amb cinc pètals blancs o rosats, arrodonits, amb una petita ungla. Androceu amb 20 estams lliures amb antera groga. Gineceu d’ovari ínfer amb cinc carpels lliures i cinc estils lliures d’estigma capitat. Floreix entre maig i juny.

Fruit en forma de pom de la grandària d’un pèsol coronat amb les restes del calze, de color roig suau o taronja, brillant, que apareixen en setembre-octubre, persisteixen durant tot l’hivern, i serveixen d’aliment per a ocells.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La família Rosaceae és molt gran, inclou 130 gèneres amb característiques molt heterogènies, però la característica comuna més important és la presència d'un tàlem o receptacle floral molt desenvolupat, que varia des d'una forma convexa (en Rubus, Fragaria), fins de forma còncava (en Rosa ).

USOS I PROPIETATS: És una planta molt utilitzada en jardineria com a bordura, bardissa o tanca defensiva, retallat o lliure. També s’empra en massissos i per cobrir murs i parets, pel verd permanent de les fulles i pel colorit dels fruits durant tot l’hivern.  

És una planta rústica en clima i sòl. Suporta gelades fortes. No és gaire exigent amb el sòl, però prefereix que siga ben drenat i una ubicació amb sol i ombra. Tampoc és exigent amb el reg, doncs necessita una quantitat moderada d’aigua, i és suficient amb un adobat amb compost a la primavera. A finals de l’hivern cal fer una poda de manteniment, tenint en compte que els fruits són el principal valor ornamental, i cada 4-5 anys una poda més dràstica de rejoveniment. Multiplicació per llavors en primavera, amb prèvia estratificació en fred a 4^oC. , per murgó, o per esqueix de fusta verda en estiu-tardor. Les fulles poden ser atacades per fongs com el rovell o l’oïdi, i plagues com pugó, caparreta, àcars, arnes o trepants.  

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Pyracantha deriva del grec “πὔρ pyr” foc, i “ἄκανθα ákantha” espina, pel color dels fruits, que sembla que l’arbust està encès en flames i les agudes espines que poblen les seues branques. L’epítet específic coccinea ve del grec"cóccinus" escarlata, pel color roig escarlata dels fruits.  

Es pot confondre amb espècies del gènere Cotoneaster però es diferencia, entre altres coses, en que Pyracantha té espines i els cotoneàster no.

I ha diversos cultivars com ara 'Lalandlei' , amb fruit majors de color taronja; 'Morettii', de fruits color roig intens; 'Solei d'Or', amb fruits grocs; o 'Harlequin', de fulles grisoses i marge blanquinós.

Els fruits s’han utilitzat per a preparar melmelades i com a substitut del cafè.  

Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 478. 1753 amb el nom de Mespilus pyracantha. Amb el nom actualment acceptat de Pyracantha coccinea va ser descrita per M. Roemer i publicada a Familiarum Naturalium Regni Vegetabilis Synopses Monographicae 3: 219. 1847.

Família Rosaceae