Osteospermum ecklonis (DC.) Norl.

NOMS: Margalidera de botó blau. Dimorfoteca. Castellà: Margarita del Cabo. Matacabras, Estrella polar, Caléndula del Cabo. Francès: Ostéosperme. Météorine d'Ecklon. Marguerite du Cap d’Ecklon. Anglès: Vanstaden's River Daisy. Cape Daisy. Blue and white Daisybush. African daisy. Alemany: Bornholmmargerite. Neerlandès: Spaanse margriet

SINÒNIMS: Dimorphotheca ecklonis DC. 

DISTRIBUCIÓ: procedent d’Àfrica meridional, Províncies del Cap

HÀBITAT: cultivada com ornamental a patis, parcs i jardins,

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: És un arbust perenne, sufruticós, de tiges erectes de fins un metre d’alçada amb les branques inferiors força glabres.

Fulles alternes, lineal-lanceolades o lanceolades, sèssils, simples, el·líptiques, lleugerament suculentes i marges sencers a visiblement dentats, amuntegats als extrems de les branques, d’un verd viu

Flors solitàries sobre llargs peduncles, en capítols del tipus de la margarida de fins a 80 mm de diàmetre, involucre formant campana amb bràctees lanceolades, acuminades, de marge escariós; botó central blau obscur format per les flors flosculoses estaminades, masculines, i flors ligulades hermafrodites, al exterior, de color blanc brillant a la part superior i blau clar o violeta a la part inferior, si bé hi ha de colors variats (rosat, violeta, etc.). Floreix entre abril i novembre.

Fruit aquenis triangulars, generalment reticulats-rugosos, de les flors ligulades. Les flors tubulars són estèrils

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La planta conté àcid cianhídric, la qual cosa la fa verinosa per al bestiar i rosegadors, però també per animals domèstics com ara conills i per a mascotes.

USOS I PROPIETATS: Emprada com planta ornamental en jardineria per les flors que poden adornar el jardí durant la primavera i l’estiu, i si no fa massa fred, també a la tardor i part de l’hivern, fent un tapís florit de colors. Hi ha nombrosos híbrids i varietats, incloses les verticals, de fins a 1,5 metres d'alçada i les semi prostrades.

  Li agrada la temperatura càlida i el ple sol però aguanta be gelades suaus de fins -5^o C. No és molt exigent amb l’aigua, doncs resisteix millor la sequera que l’embassament d’aigua, pel que cal que el terreny estiga ben drenat. La reproducció és per llavor o per esqueix de tiges tendres sense floració, a principis de primavera. També pot criar-se en test.  És convenient retallar la planta a principis de la tardor per mantindre-la  compacta, i durant tot el període de floració llevar les flors marcides per estimular i prolongar la floració.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Osteospermum ve del grec ὀστέον  ostéon os i de σπέρμα spérma llavor, és a dir, amb llavors que semblen fetes d'os. El gènere Dimorphoteca del sinònim, on el situen altres autors, és una composició de tres vocables grecs: “di”, que significa dos, “morphos” que significa forma, i “theca” que significa guarda o custòdia. L’epítet específic, ecklonis, és en honor al botànic i farmacèutic danès Christian Friedrich Ecklon (1795-1868) que va explorar i catalogar nombroses plantes de Sud-àfrica.

Aquesta espècie va ser descrita per Augustin Pyramus de Candolle, i publicada en Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 6: 71. 1837[1838] amb el nom de Dimorphotheca ecklonis (basiònim). Amb el nom actualment acceptat de Osteospermum ecklonis va ser publicada per Nils Tycho Norlindh en Stud. Calend. 244. 1943.

Famíla Compositae (Asteraceae)

Jasminum mesnyi Hance

NOMS: Gessamí d'hivern. Gessamí groc. Llessamí. Castellà: Jazmín amarillo. Jazmín de primavera. Jazmín prímula.  Italià: Gelsomino primulino. Francès: Jasmin primevère. Anglès: Primrose jasmine. Japanese jasmine. Yellow jasmine. Xinès: ye ying chun. 野迎春

SINÒNIMS: Jasminum primulinum Hemsl. ex Baker;

DISTRIBUCIÓ: Paleotropical: fa referència a les espècies distribuïdes en les regions tropicals d’Àfrica i d’Àsia, és a dir, dels dos continents del Vell Món, en oposició a Neotropical que designa les regions tropicals del Nou Món: Amèrica del Nord i Amèrica del Sud. Endèmica de Xina i Vietnam.

HÀBITAT: Cultivada als jardins. Pot torbar-se naturalitzada, escapada de cultius de jardins.

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Arbust enfiladís amb llargues tiges quadrangulars, glabres, que poden assolir els cinc metres de llargària, sempre verda als climes temperats però que perd les fulles als climes més freds.

Fulles semipersistents, oposades, trifoliades o simples a la base de les tiges, amb pecíol de fins 1,5 cm i folíols estretament ovats o ovada-lanceolada, de base cuneada i àpex mucronat. El folíol central un poc més llarg que els laterals i sèssil.

Flors solitàries, axil·lars o terminals; bràctees frondoses lanceolades o obovades de fins 1 cm, sobre un pedicel de 3-8 mm. Calze glabre, campanulat, amb 5-8 lòbuls lanceolats de 4-7 mm. Corol·la groga en forma d’embut, d’entre 2 i 4 cm de diàmetre; tub de més d’un centímetre acabat en -6-8 lòbuls amplament obovats. Les flors poden ser simples, semidobles o dobles. Floreix a la primavera i estiu.

Fruit en baia negra, el·lipsoide, de 6-8 mm de diàmetre, que, fora del seu hàbitat natural, rarament es forma.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Poques varietats de flor doble provenen de llavors; moltes varietats de flor doble no tenen òrgans reproductors, per això són sexualment estèrils i s'han de reproduir per esqueix. Les primeres flors dobles conegudes van ser en les flors comercials de jardineria incloent roses, camèlies i clavells.

USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria per les seues tiges verdes arquejades, de port desordenat, i l’abundant floració que dura des del final de l’hivern, tota la primavera i l’estiu. Prefereix el sol però funciona bé a mitja ombra. Suporta gelades de fins -5^o C si no es prolongada. Creix en sòl àcid o calcari però ric i ben drenat. Necessita un reg moderat. Si s’adoba en primavera tindrà una major floració. Té un creixement molt vigorós, pel que requereix una poda regular, després de la floració. Multiplicació per esqueix de tiges semidures, deixant alguna fulla, a finals de l’estiu. També poden aprofitar-se els fillols o per murgonat. És molt resistent a plagues i malalties però ocasionalment poden patir atacs de pugons, aranya roja o cotxinilla, així com problemes de fongs.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Jasminum  deriva de l’àrab “yasmin”, que significa regal de Déu.  Per a altres autors l’arab “jasmin” significa flor blanca, pel color de la flor del gesmil (Jasminum officinale)

L’epítet específic mesnyi, honora el general William Mesny (1842 – 1919) que va servir com mercenari a l’exèrcit xinès però va recol·lectar plantes que enviava al cònsol britànic.

Jasminum mesnyi ha guanyat el premi al mèrit del jardí de la Royal Horticultural Society

Jasminum mesnyi va ser descrit per Henry Fletcher Hance, i publicat en Journal of Botany, British and Foreign 20(230): 37. 1882.

Família Oleaceae

Cotoneaster horizontalis Decne.

NOMS: Cotoneàster horitzontal. Castellà: Cotoneaster, Griñolera, Cotoneaster horizontal. Cotoneaster rastrero. Francès: Cotonéaster horitzontal. Italià: Cotognastro orizzontale. Anglès: Rockspray Cotoneaster. Wall Cotoneaster. Alemany: Fächer-Zwergmispel. Fächerfelsenmispel. Korallenstrauch. Fächermispel. Neerlandès: Vlakke Dwergmispel. Grec: Κυδώναστρο οριζόντιον. Κυδώναστρον το οριζόντιο. Xinès: ping zhi xun zi. 

SINÒNIMS: Pyrus horizontalis (Decne.) M.F.Fay & Christenh.; Cotoneaster atropurpureus Flinck & B.Hylmö; Cotoneaster perpusillus (C.K.Schneid.) G.Klotz; Diospyros chaffanjonii H.Lév.

DISTRIBUCIÓ: procedent de Xina central-nord, Xina central-sud, Sud-est de la Xina, Àsia oriental, Taiwan

HÀBITAT: Cultivada com planta ornamental a parcs i jardins

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Arbust semi-perennifoli de fins 80 cm d’alçada i 2 metres d’amplada, amb branques rastreres de color marró fosc que ramifiquen com les espines del peix.

Fulles de distribució alterna i disposició dística, és a dir, disposades en dos rengles oposats, amb curt pecíol (1-3 mm) i estípules caduques, el limbe àmpliament el·líptic a oval i base cuneada, mucronades, de color verd fosc lluent per l’anvers i lleugerament tomentoses i de color glauc pel revers, tot i que a la tardor poden prendre una coloració vermellosa.  

Flors en inflorescències d’1 o 2 flors petites amb curt pedicel quan en hi ha; hipant campanulat; cinc sèpals triangulars d’àpex agut. Corol·la amb cinc pètals rosats o blanquinosos d’àpex obtús. Androceu amb 12 estams més curts que els pètals. Gineceu d’ovaris ínfers amb 2 o 3 estils lliures més curts que els estams. L’abundant floració, de maig a juny, atrau papallones, vespes, borinots i abelles.

Fruit en baia vermella, brillant, subglobósa, de 5-7 mm de diàmetre que dura molt de temps a les branques, sempre que les aus, especialment les merles, no se les mengen.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Hipant (del grec ύπό [hipo], «sota», i άνθος [antos], «flor») és el receptacle còncau de les flors amb ovari ínfer sobre el qual aparentment neixen el calze, la corol·la i els estams. Gairebé sempre està format per la fusió de les bases dels verticils florals inferiors —sèpals, pètals i androceu (estams)— entre si.

USOS I PROPIETATS: S’empra com ornamental en jardineria. Els fruits són el major valor ornamental d’aquest cotoneàster però cal prendre precaucions de que els xiquets no es mengen les seus baies, de viu color roig, que contenen compostos cianogènics (cianur). Es fa servir per cobrir talussos, en rocalles o per formar bardisses, perquè forma un entramat dens i impenetrable. És una planta molt rústica que requereix poques atencions. Prefereix una ubicació a ple sol però permet la mitja ombra. No és exigent edàfic, vegeta bé en sòls pobres sempre que no hi haja massa humitat i estiga ben drenat. Resisteix les baixes temperatures fins els -15^oC. Només cal fer alguna poda per sanejar o millorar l’aparença, i cada 4-5 anys una poda forta per rejovenir l’arbust. Multiplicació per llavors que passen unes setmanes a la nevera i sembrades en primavera, o per esqueix a finals de l’estiu. Pot patir rovell, oïdi, taques a les fulles, i patir plagues de poll, àcars, cotxinilles, corcons i diverses erugues que s’alimenten de les seues fulles.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Cotoneaster deriva del grec “κῠδωνέα kydonéa” codony, i del sufix menyspreador, que indica paregut imperfecte, “ἀστήρ astér”, és a dir, codonyastre. L’epítet específic horizontalis ve de “horizon” horitzó, perquè creix prostrat o s’expandeix horitzontalment.

Cotoneaster horizontalis va ser introduït en cultiu l'any 1885 per Francisque Morel (1849-1925), viverista i botànic de Lió. L'atractiu de les seves flors de color rosa i blanc, seguit de nombroses baies vermelles brillants, que persisteixen durant tot l' hivern, ha assegurat el seu ràpid reconeixement com a planta ornamental de gran interès. Aquesta planta ha guanyat el premi al mèrit del jardí de la Royal Horticultural Society .

Cotoneaster horizontalis va ser descrita per Joseph Decaisne (Decne.) i publicada en Annales Générales d'Horticulture 22: 168. 1877[1878].

Família Rosaceae