Euryops chrysanthemoides (DC.) B.Nord.

NOMS: Euriòps. Castellà: Margarita amarilla. Francès: Euryops à fleurs de chrysanthème. Anglès: African bush daisy. Bull's-eye. Afrikàans: Geelmadeliefiebos.

SINÒNIMS: Gamolepis chrysanthemoides DC. 

DISTRIBUCIÓ: procedent d’Àfrica meridional, Províncies del Cap, KwaZulu-Natal

HÀBITAT: Cultivada com planta ornamental a parcs i jardins

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ: Petit arbust amb tiges erectes de fins 2 metres d’alçada, molt frondoses de joves que es despullen aviat, glabres,

Fulles esparses, pinnatilobades de fins 10 cm de llarg per 1-3 d’ample, amb 3-10 lòbuls foliars ovats-lanceolats a cada costat, de color verd brillant

Flors en capítols solitaris de fins 5 cm de diàmetre amb peduncles erectes de 5-20 cm, una mica engrossits per sota del involucre àmpliament campanulat, format per bràctees involucrals basament connates i parcialment superposades, ovades-lanceolades, verdes; receptacle convex; botó central groc amb flors hermafrodites tubulars amb cinc lòbuls ovats; flors exteriors amb lígula de 10-20 mm de llarg, femenines, també de color groc. Floreix de maig a setembre però hi ha llocs on pot florir tot l’any.

Fruit en aquenis negres amb costelles longitudinals, sense papus

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L'espècie va ser traslladada a Euryops des del gènere Gamolepis sobre la base d'un recompte cromosòmic.

USOS I PROPIETATS: És un petit arbust d’ús ornamental per plantació en testos, formació de platabandes o parterres, en solitari o acompanyat d’altres espècies. És apreciat per la frondositat de les fulles perennes i la gran floració de flors grogues. És molt rústica. Tolera gelades fins els -4⁰C, suporta bé el ple sol i no és massa exigent amb el reg, una vegada ben establerta, doncs l’entollament pot podrir les arrels, és per això que prefereix sòls ben drenats i neutres o lleugerament àcids. Cal una lleugera esporgada despès de la floració mantenir la forma i promoure nova floració. Reproducció mitjançant llavors o esqueix.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Euryops deriva del grec "εὐρύς eurys" gran, i de "ὤψ ops" ull, o siga, de grans ulls, per els grans i vistosos capítols grocs amb el botó central que semblen ulls. L’epítet específic chrysanthemoides ve de Chrysanthemum (del grec χρυσόϛ chrysόs, or, i ἄνθεμον flor, és a dir, flor daurada), i del sufix grec εἷδος eídos aspecte: semblant al crisantem en referència a l'espècie tipus original Chrysanthemum coronarium (ara Glebionis coronaria)

Aquesta espècie va ser descrita per Augustin Pyramus de Candolle i publicada en Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 6: 40. 1837[1838]. (early Jan 1838) amb el nom de Gamolepis chrysanthemoides. Amb el nom actualment acceptat de Euryops chrysanthemoides va ser publicat per Rune Bertil Nordenstam en Opera Botanica 20: 365–370, f. 62C–G, 63C. 1968.

Aquest arbust és ideal per atraure pol·linitzadors com abelles i papallones, ja que produeix gran quantitat de flors grogues semblants a les margarides, i durant quasi tot l'any, el que afavoreix l’entorn per a la biodiversitat local.

Família Compositae (Asteraceae)

Osteospermum ecklonis (DC.) Norl.

NOMS: Margalidera de botó blau. Dimorfoteca. Castellà: Margarita del Cabo. Matacabras, Estrella polar, Caléndula del Cabo. Francès: Ostéosperme. Météorine d'Ecklon. Marguerite du Cap d’Ecklon. Anglès: Vanstaden's River Daisy. Cape Daisy. Blue and white Daisybush. African daisy. Alemany: Bornholmmargerite. Neerlandès: Spaanse margriet

SINÒNIMS: Dimorphotheca ecklonis DC. 

DISTRIBUCIÓ: procedent d’Àfrica meridional, Províncies del Cap

HÀBITAT: cultivada com ornamental a patis, parcs i jardins,

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: És un arbust perenne, sufruticós, de tiges erectes de fins un metre d’alçada amb les branques inferiors força glabres.

Fulles alternes, lineal-lanceolades o lanceolades, sèssils, simples, el·líptiques, lleugerament suculentes i marges sencers a visiblement dentats, amuntegats als extrems de les branques, d’un verd viu

Flors solitàries sobre llargs peduncles, en capítols del tipus de la margarida de fins a 80 mm de diàmetre, involucre formant campana amb bràctees lanceolades, acuminades, de marge escariós; botó central blau obscur format per les flors flosculoses estaminades, masculines, i flors ligulades hermafrodites, al exterior, de color blanc brillant a la part superior i blau clar o violeta a la part inferior, si bé hi ha de colors variats (rosat, violeta, etc.). Floreix entre abril i novembre.

Fruit aquenis triangulars, generalment reticulats-rugosos, de les flors ligulades. Les flors tubulars són estèrils

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La planta conté àcid cianhídric, la qual cosa la fa verinosa per al bestiar i rosegadors, però també per animals domèstics com ara conills i per a mascotes.

USOS I PROPIETATS: Emprada com planta ornamental en jardineria per les flors que poden adornar el jardí durant la primavera i l’estiu, i si no fa massa fred, també a la tardor i part de l’hivern, fent un tapís florit de colors. Hi ha nombrosos híbrids i varietats, incloses les verticals, de fins a 1,5 metres d'alçada i les semi prostrades.

  Li agrada la temperatura càlida i el ple sol però aguanta be gelades suaus de fins -5^o C. No és molt exigent amb l’aigua, doncs resisteix millor la sequera que l’embassament d’aigua, pel que cal que el terreny estiga ben drenat. La reproducció és per llavor o per esqueix de tiges tendres sense floració, a principis de primavera. També pot criar-se en test.  És convenient retallar la planta a principis de la tardor per mantindre-la  compacta, i durant tot el període de floració llevar les flors marcides per estimular i prolongar la floració.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Osteospermum ve del grec ὀστέον  ostéon os i de σπέρμα spérma llavor, és a dir, amb llavors que semblen fetes d'os. El gènere Dimorphoteca del sinònim, on el situen altres autors, és una composició de tres vocables grecs: “di”, que significa dos, “morphos” que significa forma, i “theca” que significa guarda o custòdia. L’epítet específic, ecklonis, és en honor al botànic i farmacèutic danès Christian Friedrich Ecklon (1795-1868) que va explorar i catalogar nombroses plantes de Sud-àfrica.

Aquesta espècie va ser descrita per Augustin Pyramus de Candolle, i publicada en Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 6: 71. 1837[1838] amb el nom de Dimorphotheca ecklonis (basiònim). Amb el nom actualment acceptat de Osteospermum ecklonis va ser publicada per Nils Tycho Norlindh en Stud. Calend. 244. 1943.

Famíla Compositae (Asteraceae)

Jasminum mesnyi Hance

NOMS: Gessamí d'hivern. Gessamí groc. Llessamí. Castellà: Jazmín amarillo. Jazmín de primavera. Jazmín prímula.  Italià: Gelsomino primulino. Francès: Jasmin primevère. Anglès: Primrose jasmine. Japanese jasmine. Yellow jasmine. Xinès: ye ying chun. 野迎春

SINÒNIMS: Jasminum primulinum Hemsl. ex Baker;

DISTRIBUCIÓ: Paleotropical: fa referència a les espècies distribuïdes en les regions tropicals d’Àfrica i d’Àsia, és a dir, dels dos continents del Vell Món, en oposició a Neotropical que designa les regions tropicals del Nou Món: Amèrica del Nord i Amèrica del Sud. Endèmica de Xina i Vietnam.

HÀBITAT: Cultivada als jardins. Pot torbar-se naturalitzada, escapada de cultius de jardins.

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Arbust enfiladís amb llargues tiges quadrangulars, glabres, que poden assolir els cinc metres de llargària, sempre verda als climes temperats però que perd les fulles als climes més freds.

Fulles semipersistents, oposades, trifoliades o simples a la base de les tiges, amb pecíol de fins 1,5 cm i folíols estretament ovats o ovada-lanceolada, de base cuneada i àpex mucronat. El folíol central un poc més llarg que els laterals i sèssil.

Flors solitàries, axil·lars o terminals; bràctees frondoses lanceolades o obovades de fins 1 cm, sobre un pedicel de 3-8 mm. Calze glabre, campanulat, amb 5-8 lòbuls lanceolats de 4-7 mm. Corol·la groga en forma d’embut, d’entre 2 i 4 cm de diàmetre; tub de més d’un centímetre acabat en -6-8 lòbuls amplament obovats. Les flors poden ser simples, semidobles o dobles. Floreix a la primavera i estiu.

Fruit en baia negra, el·lipsoide, de 6-8 mm de diàmetre, que, fora del seu hàbitat natural, rarament es forma.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Poques varietats de flor doble provenen de llavors; moltes varietats de flor doble no tenen òrgans reproductors, per això són sexualment estèrils i s'han de reproduir per esqueix. Les primeres flors dobles conegudes van ser en les flors comercials de jardineria incloent roses, camèlies i clavells.

USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria per les seues tiges verdes arquejades, de port desordenat, i l’abundant floració que dura des del final de l’hivern, tota la primavera i l’estiu. Prefereix el sol però funciona bé a mitja ombra. Suporta gelades de fins -5^o C si no es prolongada. Creix en sòl àcid o calcari però ric i ben drenat. Necessita un reg moderat. Si s’adoba en primavera tindrà una major floració. Té un creixement molt vigorós, pel que requereix una poda regular, després de la floració. Multiplicació per esqueix de tiges semidures, deixant alguna fulla, a finals de l’estiu. També poden aprofitar-se els fillols o per murgonat. És molt resistent a plagues i malalties però ocasionalment poden patir atacs de pugons, aranya roja o cotxinilla, així com problemes de fongs.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Jasminum  deriva de l’àrab “yasmin”, que significa regal de Déu.  Per a altres autors l’arab “jasmin” significa flor blanca, pel color de la flor del gesmil (Jasminum officinale)

L’epítet específic mesnyi, honora el general William Mesny (1842 – 1919) que va servir com mercenari a l’exèrcit xinès però va recol·lectar plantes que enviava al cònsol britànic.

Jasminum mesnyi ha guanyat el premi al mèrit del jardí de la Royal Horticultural Society

Jasminum mesnyi va ser descrit per Henry Fletcher Hance, i publicat en Journal of Botany, British and Foreign 20(230): 37. 1882.

Família Oleaceae