Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. & Schult.

NOMS: Fenàs. Agropir glauc. Albellatge. Fenàs de marge. Llistó. Castellà: Lastón. Fenal. Italià: Paléo dei campi abbandonati . Francès: Brachypode de phénicie. Anglès: Thinleaf False brome. Alemany: Fieder-Zwenke.

Inflorescència erecta

SINÒNIMS: Festuca phoenicoides L.;  Brachypodium mucronatum  Willk.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Prats secs, marges de camins, marges i camps de conreus, garrigues i pinars, sobre sòls una mica humits, profunds i ombrívols. Fins els 1500 metres d’altitud

Herba rizomatosa

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que en l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Gramínia rizomatosa que pot arribar a fer més d’un metre d’alçada, amb tiges erectes i rígides.

Fulles concentrades a la base de la planta

Fulles poden mesurar fins 40 cm, rígides i més llargues que el llistó (Brachypodium retusum) amb els nervis prominents per l’anvers i amb pèls, totes concentrades a la base de la planta i no disposades de forma dística. Lígula dentada, arrodonida o truncada d’1 a 1,5 mm.

Espiguetes arquejades

Flors en inflorescència erecta de fins un pam. Les espiguetes són arquejades i rígides, de 30-60 mm, no aplicades a l’eix. Glumes desiguals, la superior major i mucronada o curtament arestada. Lemma mútica (sense aresta) o molt curta. Androceu de tres estams amb dues teques que formen una X que vibra al vent. Gineceu d’ovari súper amb pistil acabat en dos estigmes plomosos. Floreix de maig a setembre

Fruit en cariopsi linear-oblonga i comprimida lateralment.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En la pol·linització anemòfila (pel vent) les flors masculines tenen llargs filaments acabats en estams exposats a l'aire, molt mòbils que sobresurten fora de l’espícula, que el vent belluga fàcilment, i les flors femenines tenen els estigmes en forma de ploma per captar millor el pol·len aerovagant.

Lígula truncada

USOS I PROPIETATS: És útil en la fixació i estabilització del sòl en talussos, i en jardineria de baix manteniment o prop de la costa, en agrupacions de gramínies.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Brachypodium   deriva del grec “βραχύς brachýs” breu, curt, i de “πούς, ποδός” peu, tija, és a dir, de tija curta, per les espiguetes subsèssils.  

L’epítet específic phoenicoides deriva del grec "phóinix" palmera, i “εἷδος eidos” aspecte, és a dir, amb aspecte de palmera, perquè sembla una petita palmera quan s’obrin les espiguetes molt separades de l’eix de la inflorescència.

S’anomena successió al procés pel qual unes comunitats es substitueixen per unes altres de manera natural en un ecosistema. El fenàs és un fixador de la successió ecològica, ja que s'instal·la en els estadis inicials de prats pasturats i després, permet que aquesta avanci cap a comunitats més complexes.

Brachypodium phoenicoides va ser descrita per (L.) Roem. & Schult. i publicada en Systema Vegetabilium 2: 740. 1817.

Família Gramineae (Poaceae)

Brachypodium retusum (Pers.) Beauv.

NOMS: Fenàs. Cerverol. Fenal. Fenàs reüll. Llistó. Castellà : Fenazo. Lastón. Occità: Bauca, Engraissa-motons, Pelenc, Pelhenc, Pichoto bauco. Italià: Paléo delle garighe. Francès: Brachypode rameux. Anglès: Ramose False-brome.

Inflorescències amb 2-7 espícules

SINÒNIMS: Brachypodium ramosum Roem. et Schultes.; Brachypodium plukenetii (All.) Link;

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Rosmarino-Ericion. Aphyllantion. Pinars, coscollars, camps, pedregars i prats secs. Fins els 1700 metres d’altitud.

Planta entapissant que forma llistonars

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Herba rizomatosa perenne, de fins 60 cm d’alçada, amb les tiges estèrils ramificades, ascendents o repents, que forma una espècie de catifa, amb les fulles seques i les verdes, per baix dels arbusts.

Fulles curtes formant un angle quasi recte amb la tija

Fulles caulinars curtes, dístiques (en angle recte i a banda i banda de les tiges) i convolutes, glabres, d’un verd pàl·lid, amb lígula d’1 mm.

Les anteres formen una X

Flors en inflorescències amb 2-7 espícules, a l’àpex de llargs peduncles. Fors hermafrodites, de glumes agudes i desiguals; glumel·les estretes amb aresta de 2-4 mm o sense aresta a la lemma. Androceu format per tres estams amb les anteres formant una X que flameja al vent. Gineceu amb ovari súper. Floreix entre maig i agost

Fruit en cariopsi

Lígula curta, d'1 mm

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta planta forma llistonars, una espècie de prat sec capaç d’entapissar sòls poc profunds i molt secs, acompanyant la candelera (Phlomis lychnitis), la ruda de fulla estreta (Ruta chalepensis) o servint de catifa al pi blanc (Pinus halepensis).

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’han emprat les summitats aèries com antidiarreic i antiinflamatori, per les seues propietats astringents.

Serveix per fixar i estabilitzar el sòl en talussos secs i pedregosos, i en jardineria de baix manteniment en llocs secs assolellades o a mitjana ombra com, per exemple, cobrir l’ombra dels pins.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Brachypodium deriva del grec “βραχύς brachýs” que significa breu, curt, i de “πούς, ποδός” peu, curt, és a dir, de peu curt. L’epítet específic retusum significa obtús, rom.

Brachypodium retusum va ser descrita per (Pers.) P.Beauv. i publicada en Essai d'une Nouvelle Agrostographie 101, 155, 156. 1812.

Família Gramineae (Poaceae)

Brachypodium distachyon (L.) Beauv.

NOMS: Fenàs anual. Fenàs de dues rengles. Llistó Castellà: Gramilla. Espiguilla de burro. Botea. Francès: Brachypode à deux épis. Italià: Paléo annuale. Anglès: Purple False-brome. Stiff Brome. Alemany: Zweiährige Zwenke.

Normalment hi ha dues espiguetes per tija

SINÒNIMS: Bromus distachyos L.;  Trachynia distachya (L.) Link.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània     

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Llocs secs, prats teròfits, coscollars i marges de camins. Fins els 1500 m d’altitud

Herba petita amb les tiges geniculades

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Petita gramínia erecta de fins un pam d’alçada, geniculada, de tiges rígides i nues a la part superior.

Fulles amb pèls i lígula membranosa

Fulles de color verd clar, amb pèls a la beina i al limbe, curtes, planes i escabres.

Glumel·la inferior amb aresta

Flors en espiga curta i erecta, amb espiguetes arestades disposades directament sobre la tija. Glumel·les iguals, la inferior acabada en una aresta més llarga que les flors. Floreix a la primavera, fins el mes de juny.

Fruit en cariopsi

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Diu Montserrat Mitjans, al seu llibre “Gramínies. Conèixer-les i distingir-les” que “Gramínies vol dir alimentació, recuperació d’espais degradats, oci, excipients, cosmètics, al·lèrgies, jardineria, art, mobles, estris, biocombustible...” i és veritat, doncs les civilitzacions humanes s’han format al voltant de les gramínies i han evolucionat gràcies a d’elles.

USOS I PROPIETATS: Aquesta herba, aparentment insignificant, és un excel·lent organisme model per a l’estudi del genoma de les gramínies i, per tant, dels cereals, essencials per a l’alimentació humana. Una sèrie d’atributs dels seus genomes, la petita estatura, l’auto-fertilitat, un curt cicle vital, les simples necessitats, i un sistema de transformació eficient ha facilitat el que haja sigut seqüenciat el seu genoma i publicat a la revista “Nature” en 2010. 

Brachypodium distachyon s’ha consolidat, des d’aleshores, com una eina important per a la genòmica comparativa. En l’actualitat s’està convertint en un model per a les malalties de les plantes de cultiu, facilitant la transferència, del model als cultius, dels coneixement sobre la resistència a la malaltia. També és un model útil per als estudis de biologia del desenvolupament evolutiu.

Espiguetes disposades directament sobre la tija

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Brachypodium, deriva del grec “βραχύς brachýs” breu, curt, i de “πούς, ποδός” peu, tija, és a dir, de tija curta.

El nom específic distachyon ve del grec "dias" dos, i “σταχυϛ stachys” espiga, és adir, amb dues espigues, perquè, en general, duen dues espiguetes en cada tija, tot i que poden dur-ne fins cinc espiguetes.

Brachypodium distachyon va ser descrita per (L.) Beauv. i publicada en Essai d'une Nouvelle Agrostographie 101, 155, 156. 1812.

Família Gramineae (Poaceae)