Centaurea ornata Willd.

NOMS: Bracera groga. Centaurea ornada. Trencamans. 2JUER2J6TW4B Castellà: Arzolla. Abrepuños. Espinas de calvero. Portuguès: Cardazol.

Flors en capítols terminals solitaris

SINÒNIMS: Centaurea incana Desf.; Centaurea virgata Cav.

Observacions: Dos subespècies: ssp. ornata, a la qual corresponen les imatges, i ssp. saxicola amb fulles poc dividides en folíols oblongo-lanceolats, capítol amb llarg peduncle i espina apical major, que habita pel Baix Segura.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental. Endèmica de la Península Ibèrica.

HÀBITAT: Chamaeropo-Rhamnetum. Rosmarinetalia. Llocs secs i assolellats sobre sòl calcari. Entre els 200 i els 1000 metres d’altitud.

Herba de tija simple o poc ramificada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta de tiges simples o poc ramificades que pot arribar als 80 cm d’alçada.

Fulles bassals bipinnatipartides

Fulles inferiors bipinnatipartides, dividides en segments estretament oblongs; les superiors més petites, pinnatipartides, dividides en segments estrets i allargats.

Bràctees involucrals ciliato-pectinades acabades en espina

Flors reunides en capítols ovoides, de 1’5-3 cm de diàmetre, solitaris a l’àpex de les tiges, envoltats per bràctees involucrals ciliato-pectinades acabades en una forta espina. Flors grogues, les exteriors no radiants, en tub llarg que s’obri en cinc lòbuls estrets. Floreix entre maig i agost.

Fruit en cípsela

Fruit en aqueni (cípsela) que és molt més curt que el vil·là.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Carles Linné va anomenar bràctees als òrgans foliacis pròxims a les flors però diferents a les fulles normals i a les peces del periant de la flor. Tenen la funció de protegir la inflorescència i poden adquirir, com en aquest cas, formes espinescents. Al gènere Centaurea són un element clau per diferenciar les diferents espècies.

Flors grogues en tub acabades en cinc lòbuls estrets

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat com diürètica i per calmar el dolor d’úlceres estomacals i hemorroides; també per excoriacions i ferides.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Centaurea  procedeix del grec “kentauros” que era el nom que rebien les persones que coneixien les propietats de les plantes. Altres autors fan derivar Centaurea del centaure Quiró, el primer metge que, segons la mitologia grega, coneixia les propietats curatives de les plantes medicinals.

L’epítet específic ornata deriva del llatí “orno” que significa adornar, és a dir, adornada.

Centaurea ornata va ser descrita per Carl Ludwig Willdenow i publicada en Species Plantarum, ed. 4, t.3(3), p. 2320 en 1803

Família Compositae (Asteraceae)

Centaurea melitensis L.

NOMS: Oriola. Riola. Castellà: Abrepuños. Cardo escarolado. Arzolla. Èuscara: Lubeazun. Portuguès: Centaurea-menor. Francès: Centaurée de malte. Italià: Fiordaliso maltese. Anglès: Maltese Star-thistle. Maltese Centaury. Alemany: Malta-Flockenblume. Malteser Ackerblume. Malteserdistel.

En capítols solitaris o en petits grups de 2-3

SINÒNIMS: Calcitrapa melitensis (L.) Soják; Centaurea apula [Lam.]

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Camps de secà, prats terofítics. Fins els 1000 metres d’altitud.

Planta erecta de fins dos pams d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Planta erecta de fins 40 cm d’alçada, simple o amb ramificacions ascendents, amb pèls poc densos.

Fulles inferiors pinnatipartides

Fulles inferiors lirato-pinnatipartides, i les caulinars linears i decurrents

Capítol amb involucre espinós

Flors en capítols ovoides solitaris o en petits grups de 2-3; involucre amb espines de vora 10 mm ramificades en espinetes laterals més petites i amb pèls llargs tipus teranyina. Flors grogues. Floreix d’abril a juliol.

Fruit en aqueni amb curt vil·là

Fruit en aqueni amb vil·là, de llargària semblant a la de l’aqueni, i amb eleosoma

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta Centaurea empra una doble estratègia d’adaptació a llocs àrids, amb la particularitat de fer unes flors molt a prop de la base, per poder germinar al mateix lloc que la planta mare, és a dir, en un territori favorable, i altres capítols a l’àpex de les tiges, més sensibles als vents, que li permeten dispersar-se i colonitzar nous espais.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Centaurea deriva del  grec “kentauros” que era el nom que rebien les persones que coneixien les propietats de les plantes medicinals.  Altres autors fan derivar Centaurea del centaure Quiró, el primer metge que, segons la mitologia grega, coneixia les propietats curatives de les plantes.

L’epítet específic melitensis significa maltès, en referència a “Melita” l’antic nom de l’illa de Malta.

Als estats nord-americans de Texas i Califòrnia són qualificades com males herbes invasores.

Centaurea melitensis fou descrita per Carl Linné i publicada en Species Plantarum 2:917, 1753

Família Compositae (Asteraceae)

Centaurea calcitrapa L.

NOMS: Obriülls. Card estrellat. Card vermell. Floravia. Herba espitllera. Riola. Punxera. Occità: Auriòla, Caucotrepo.  Cast. Arbojos. Cardo estrellado. Encarnada. Garbanzos del cura. Trepacaballos. Abreojos. Gall. Arsola. Cardo de cristo. Soldina. Eusk. Lubeazuna. Nabarr lore. Nabarriosa. Port. Ambreta. Arzola. Calsatripa. Italià: Fiordaliso stellato. Ippofesto. Calcatreppola. Francés: Centaurée étoilée. Centaurée chausse-trape. Anglés: Purple Starthistle. Red Star-thistle. Alemany: Stern-Flockenblume. Fußangel-Flockenblume. Holandés: Kalketrip. Grec: Κενταύρια η πεδιλοπαγίς . Καλαγκάθι.

Flors tubulars de color purpuri de l'obriülls

SINÒNIMS: Centaurea macroacantha Guss.;   Centaurea myacantha DC.; Centaurea adulterina Moretti;

Hi ha dues subespècies: Centaurea calcitrapa subsp. horrida (Ten.) Arcang.   Centaurea calcitrapa subsp. torreana (Ten.) Nyman Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea . Camps abandonats, vores de camins. Fins els 1600 metres d’altitud.

Molt ramificada amb tiges divaricades

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer, són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Planta molt ramificada des de la base de fins 70 cm d’alçada, amb tiges que divergeixen en angle molt obert (divaricades)

Fulles pinnatífides amb els lòbula acabats en espines

Fulles pinnatífides, amb lòbuls acabats en espina, les fulles bassals peciolades i grans que desapareixen a la floració (antesi), i fulles caulinars petites.  

Les flors esternes són estèrils i les interiors hermafrodites

Flors en capítols amb bràctees en forma d’espines llargues i robustes. Flors de color purpuri, tubulars, glanduloses, les externes estèrils i les interiors hermafrodites. Cinc estams. Ovari ínfer amb un estil acabat en dos estigmes Floreix a finals de la primavera.

Fruits en aqueni sense plomall

Fruit en aqueni (cípsela) ovat i sense plomall

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Espina, en botànica, és qualsevol dels apèndix endurits i punxeguts, lignificats i amb teixit vascular, que provenen de la metamorfosi d’una tija (espina caulinar), d’una fulla (espina foliar), etc.  En aquest cas són les bràctees del involucre les que presenten les espines.

USOS I PROPIETATS: conté substàncies amargues que li proporcionen propietats diürètiques i febrífugues, a més d’astringent i antisèptic oftàlmic.

Capítols amb bràctees en forma d’espines llargues i robustes

SABIES QUE... el nom genèric, Centaurea, procedeix del grec “kentauros” que era el nom que rebien les persones que coneixien les propietats de les plantes medicinals.

L’epítet específic, calcitrapa, ve de la veu llatina “caltrops” que significa trampa per a peus. És un arma de guerra consistent en pues metàl·liques disposades en forma de tetraedre, de manera que al caure a terra sempre hi ha una pua apuntant cap amunt. 

Família Compositae (Asteraceae)

Centaurea seridis L.

NOMS: Bracera marina. Centàurea cruenta. Herba de Sant Jaume. Castellà: Arzolla marina. Bracera marina. Portuguès: Aresol da praia. Lavapé.

Flors en capítols radiants

SINÒNIMS: Centaurea seridis subsp. maritima Dostál

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental.

HÀBITAT: Oleo-Ceratonion. Creix en camps, herbassars i vores de camins a prop del litoral. Aquests exemplars de la zona de dunes de la platja de Tavernes de la Valldigna (València)

Herba rizomatosa de tiges tomentoses

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Aquesta herba surt d’un rizoma subterrani, amb moltes tiges tomentoses i alades que poden arribar als 80 cm, erectes, ascendents o decumbents, ramificades des de la part mitjana

Fulles caulinars decurrents

Fulles basals grans, de més d’un pam de llargues i 5 cm d’amples de contorn lirat pinnatífid, amb lòbuls acabats en una petita espínula no punxant, però solen estar seques a l’antesi. Les superiors són més petites quan més amunt i decurrents. Nervi medi molt marcat, i indument de pèls araneosos. Lanceolades, de marge denticulat

Corol·la de tub blanquinós i limbe color de rosa o purpuri

Flors en capítols radiants amb flors hermafrodites al disc i neutres les de la perifèria. Involucre esfèric de fins 3 cm de diàmetre, amb bràctees imbricades que tenen més de cinc espines rígides que poden assolir els 5 mm, de color groc palla. Corol·la de les flors exteriors amb el tub blanquinós i el limbe color rosa o purpuri, amb quatre lòbuls lanceolats. Les flors interiors tubulars acabades amb cinc petits lòbuls. Floreix d’abril a juliol

Fruit en aqueni amb vil·là

Fruit en aqueni obovoide un poc comprimit, de color groc palla, amb vil·là doble i persistent format per esquames setàcies brunes.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El capítol és un tipus d'inflorescència, típic de les compostes o asteràcies, en la qual el peduncle s'eixampla en l'extremitat formant un disc una mica gruixut, anomenat receptacle. Aquest receptacle es troba envoltat per una o més sèries de bràctees. Sobre aquest òrgan es disposen les flors sèssils acompanyades o no per les seves corresponents bràctees.

Bràctees involucrals acabades en més de cinc espines de color palla

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra qualsevol part de la planta en infusió per rebaixar el colesterol i el sucre de la sang, així com per obrir l’apetit.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Centaurea procedeix del grec “kentauros” que era el nom que rebien les persones que coneixien les propietats de les plantes. Altres autors fan derivar Centaurea del centaure Quiró, el primer metge que, segons la mitologia grega, coneixia les propietats curatives de les plantes medicinals. L’epítet específic seridis deriva de “seris –idis” endívia, escarola, per les fulles blanquinoses com les de l’endívia.

Centaurea seridis va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 915 1753.

Família Compositae (Asteraceae)

Centaurea aspera subsp. stenophylla (Dufour) Nyman

NOMS: Margenera vera. Bracera. Clavellets. Travalera. Enganyaladre.  Occità: Auriolo rouge, Auriolo roujo, Tiro-biòu . Cast. Bracera. Amarguilla.Tramaladros. italià: Fiordaliso ispido. Francès: Centaurée rude. Anglès: Rough Star-thistle. Alemany: Rauhe Flockenblume.

Flors en capítols solitaris

SINÒNIMS: Centaurea stenophylla Dufour

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental. La subespècie stenophylla és un endemisme de l’est i sud de la Península Ibèrica.

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Camps i vores de camins en llocs secs i assolellats. Fins els 600 metres d’altitud.

Tiges decumbents molt ramificades

FORMA VITAL: Camèfit: vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Herba del secà amb tiges rígides decumbents i molt ramificada, de fins 50 cm de llargària.

Fulles pinnatipartides. Les superiors quasi linears

Fulles inferiors i mitjanes peciolades, pinnatipartides, les superiors sèssils (sense pecíol) més petites i quasi linears.

Les flors exteriors amb pètals majors

Flors en capítols solitaris amb bràctees amb 1-3 espinetes terminals rectes o dirigides cap a fora. Flors hermafrodites morades, les exteriors amb pètals majors. Floreix principalment a la primavera però pot florir a qualsevol moment de l’any

Fruit en aqueni amb curt vil·là

Fruits en aqueni amb un vil·là curt.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les plantes són autòtrofes, és adir, que formen el primer nivell tròfic transformant les substàncies inorgàniques en matèria orgànica. Són la base de la cadena alimentària per als humans directament, mitjançant les fruites i verdures, o indirectament, alimentant el bestiar a través del farratge.

USOS I PROPIETATS: Molt utilitzada en medicina popular des de l’antiguitat. És digestiva, aperitiva, antidiabètica hipoglucemiant, antisèptica i antidiarreica. 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Centaurea deriva del  grec “kentauros” que era el nom que rebien les persones que coneixien les propietats de les plantes medicinals.  Altres autors fan derivar Centaurea del centaure Quiró, el primer metge que, segons la mitologia grega, coneixia les propietats curatives de les plantes.

L’epítet específic aspera ve del llatí “asper-a-um” que fa referència al tacte aspre o rugós. Stenophylla ve del grec “στενός  stenós”  que significa estret, petit, i “φύλλον  phýllon” que significa fulla, és a dir, fulla estreta.

Els grecs de l’antiguitat anomenaven aquesta planta “panakes” (panacea) per les grans propietats medicinals que hi atorgaven.

Centaurea aspera fou descrita per Carl Linné i publicada en Species Plantarum, vol.2, p.916 en 1753

Família Compositae (Asteraceae)