Cirsium arvense (L.) Scop.

NOMS: Calcida. Calcides. Lletugueta de séquia. Occità: Caucida, Caussido. Castellà : Cardo blanco. Cardo cundidor. Cardo oloroso. Ramoncillo negro. Gallego: Cardo cundidor. Cardo hemorroïdal. Basc: Carduba. Kardu-latza. Portuguès: Cardinho. Cardinho das almorranas. Italià: Stoppione. Scardaccione. Francès: Cirse des champs. Anglès: Creeping Thistle. Canadian Thistle. Alemany: Ackerdistel. Neerlandès: Akkerdiste. Grec: Βαμβακιά. Μπαμπακιά. Νεράγκαθο.

Flors en corimbes d'un a cinc capítols

SINÒNIMS: Cirsium albicans Willk.;   Cirsium argenteum Vest; Cirsium horridum (Wimm. & Grab.) Stankov in Stankov & Taliev;   Cirsium incanum (S.G. Gmel.) Fisch.;   Cirsium macrostylus (Moretti) Rchb.;   Cirsium setosum (Willd.) M. Bieb.;   Cnicus arvensis (L.) G. Gaertn., B. Mey. & Scherb.;   Cnicus macrostylus Moretti;   Serratula arvensis L.;   Serratula incana S.G. Gmel.;   Serratula setosa Willd.; Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord.

Forma poblacions amb nombrosos exemplars

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Camps i llocs nitrificats, fins els 1600 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Geòfit: Planta que conserva les gemmes perdurants sota terra durant el període desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba amb tiges erectes no alades, de fins un metre d’alçada, plenes d’espines, amb la particularitat de que forma poblacions compactes, degut a que les arrels emeten diverses tiges aèries.

Fulles pinnatipartipartides amb espines

Fulles lanceolades, dentades, poc dividides i amb espines punxants. Les bassals amb pèls pel revés i les superiors abracen un poc la tija.

Capítols de flors color rosa porpra

Flors en corimbes de 1-5 capítols a l’àpex de les tiges. Flors amb cinc lòbuls i corol·la en forma de tub de color rosa porpra. Floreix a l’estiu i tardor

Fruit en aqueni amb plomall

Fruit és un aqueni amb vil·là lleuger per facilitar la dispersió pel vent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: A diferència d'altres cards, en la calcida, les flors masculines i femenines apareixen en plantes separades. Seria doncs una planta dioica però flors masculines i femenines poden aparèixer junts, encara que, quan açò passa, només un dels sexes és fèrtil.

USOS I PROPIETATS: És antifúngica i vasotònica. S’empra per tractar les hemorroides sagnants, mal de queixal.

Poden menjar-se la tija i les fulles quan són tendres però cal llevar les espines.

És considerada una mala herba

SABIES QUE... El nom genèric Cirsium és l’antic nom llatí que rebien aquests cards.

L’epítet específic arvense, procedeix del llatí “arva”, que significa camp de conreu, és a dir, que es tracta d'una espècie que apareix en camps cultivats.

Les caderneres (Carduelis carduelis) i els passerells (Carduelis cannabina ) s’alimenten de les llavors d’aquesta espècie.

És considerada una mala herba i és controlada perquè les llavors contaminen altres productes importats en països com Canadà, Nova Zelanda o EE.UU.

Aquesta és una espècie molt polimorfa. Canvia la divisió de les fulles i el indument, especialment, raó per la qual hi ha nombrosos sinònims.

Família Compositae (Asteraceae)

Cirsium vulgare (Savi) Ten.

NOMS: Lloba-carda. Card. Card soliquat. Card somerer. Card calcida, Card d'ase, Card de cucs, Lloba. Occità: Bartalai, Cardon, Caucida. Castellà: Cardo. Cardencha. Cardo borriquero. Cardo negro. Basc: Asto carduba. Portuguès: Cardo. Italià: Cardo asinino. Francès: Chardon lancéolé. Cirse commun. Anglès: Spear Thistle. Bull Thistle. Alemany: Lanzettblättrige Kratzdistel. Gewöhnliche Kratzdistel. Gemeine Kratzdistel. Neerlandès: Speerdistel.

Flors en capítols arrodonits amb bràctees espinescents

 SINÒNIMS: Cirsium lanceolatum (L.) Scop.;  Carduus lanceolatus L.; Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: L’ ecozona holàrtica) fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea.  Cardassars, vores humides de bosc, sèquies i camins. Fins els 1600 metres d’altitud

Tiges alades i espinescents

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable de manera que, aquestes de plantes herbàcies, renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Card que pot arribar al metre i mig d’alçada, amb tiges alades i espinescents, erectes i ramificades

Fulles cobertes d'espines

Fulles pinnatipartides, amb l’anvers cobert d’espines, el limbe, amb lòbuls acabats en espina, decurrents, que continuen al llarg de la tija formant un ala espinosa.

Corol·la tubular acabada en lòbuls estrets i allargats

Flors en capítols arrodonits amb bràctees espinescents i sovint amb pilositat araneosa. Corol·la tubular amb lòbuls que arriben fins la meitat del tub, de color rosa púrpura. Cinc estams que sobresurten de la corol·la. Ovari ínfer amb un estil i estigma bífid. Floreix des de juny fins a l’hivern. 

Fruit en aqueni amb vil·là plomós i suau

Fruit en aqueni amb vil·là de pèls plomosos i fins, que facilita la dispersió pel vent, al contrari que els vil·lans del gènere Carduus, amb pèls més forts i aspres.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El vil·là o plomall que coronen alguns fruit o llavors, d’algunes compostes, és el calze profundament transformat en una corona de pèls o petites peces escarioses que només arriben a estar ben desenvolupades quan el fruit és madur.

USOS I PROPIETATS: Antihemorroïdal, antireumàtic i emol·lient.

Les tiges tendres pelades poden menjar-se cuites, igual que les arrels joves.

SABIES QUE... El genèric Cirsium deriva del grec “kirsion” que era el nom que rebien els cards, i aquesta veu deriva de “kirsós”, que significa varius o venes varicoses, doncs en alguns tractats els cards s’empraven per tractar aquesta malaltia.

L’epítet específic vulgare deriva de “vúlgus”= vulgar, comú, per l’ampla dispersió que el fa comú en extensos territoris.

Les llavors serveixen d’aliment a caderneres, passerells i verderols, i les flors són font de nèctar per a nombrosos insectes pol·linitzadors, incloent abelles de mel i papallones.

És considerat una mala herba però és fàcil d’eliminar, perquè és reprodueix només per llavor i no per trossos d’arrel com la calcida (Cirsium arvense (L.) Scop.) que es multiplica amb les llaurades.

El card és el símbol d’Escòcia.

Família Compositae, (Asteraceae)

Picnomon acarna (L.) Cass.

NOMS: Assotacrist. Cap de poll. Castellà: Cardo blanco. Cardo cuco. Cabeza de pollo. Azafrán descarnado. Azotacristos. Francès: Cirse acarna. Chardon acanthin. Italià: Carda acantino. Cardo spino-bianco. Alemany: Gemeine stacheldistel. Sperrdistel. Anglès: Soldier thistle. Yellow-spine thistle. Grec: Αγάθη.

Capítols terminals en grups densos

SINÒNIMS: Carduus acarna L. (Basiònim); Cirsium acarna (L.) Moench

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brometalia. Vores de camins, erms, en llocs àrids. Fins els 1000 metres d’altitud

Herba molt espinosa de fins 70 cm d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba espinosa, que pot arribar als 70 cm d’alçada, amb pèls araneosos, amb tiges ramificades des de la base, alades al llarg de tota la tija.

Fulles estretes, amb espines grogues

Fulles de distribució alterna, decurrents, pinnatífides, amb espines bífides grogues al marge, consistència coriàcia i color verd grisós. Nervi central molt marcat pel revers

Flors tubulars rosa o porpra en capítols

Flors en capítols terminals en grups densos, sèssils, rodejats de fulles involucrals que sobrepassen els capítols. Involucre oblong-ovoide amb bràctees coriàcies tomentoses i aplicades, amb apèndix terminal espinós. Flòsculs de color de rosa, hermafrodites, que a penes sobrepassen l’involucre, amb la corol·la tubular. Androceu amb estams de filament lliure. Floreix de juny a setembre.

Fruit en aqueni llis i lluent

Fruit en aqueni oblong lleugerament comprimit, de 5-6 mm, glabre amb la superfície llisa i lluenta i vil·là blanc amb pèls soldats a la base que cau amb facilitat.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En la família de les compostes o asteràcies les flors no tenen calze o el tenen molt modificat formant un papus o vil·là que pot tindre dues o més esquames, cerres o pèls persistents. El papus pot ser doncs pilós, barbat (amb petits pèls) o plomós, com en aquest cas.

Les fulles involucrals sobrepassen els capítols

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Picnomon deriva del grec “πυκνός pyknós” densos, espessos, i de "nomos" pastura, és a dir, pastura densa, possiblement per les espines atapeïdes. L’epítet específic acarna ve del grec “ἄκορνα, ácorna” acarna, una planta espinosa pareguda a un card citada per Teofrast.  En el gènere Bromelia aquest epítet té un altre significa: deriva del prefix privatiu grec “a” i de “κάρνον karnon” trompeta, banya, és a dir, sense trompeta, només en gèneres amb flors campanulades.

És considerada una mala herba perquè competeix amb cultius de cereals i pot ofegar i fer malbé la maquinària de collita. Les seves espines afilades fan mal a les ovelles i als gossos i es redueix així la zona de pasturatge disponible.

Picnomon acarna va ser descrit per Alexandre Henri Gabriel de Cassini (Cass.) i publicada en Dictionnaire des Sciences Naturelles, ed. 2 40:. 1862. Prèviament havia sigut descrita per Carles Linné que va adjudicar-hi el nom de Carduus acarna en Species Plantarum 2: 820. 1753.

Família Compositae (Asteraceae)

Vanessa cardui Linnaeus 1758

Nom comú: Migradora dels cards. Papallona dels cards.  Castellà: Cardera. Vanesa de los cardos. Portuguès: Bela-dama. Vanessa-dos-cardos. Italià: Vanessa del cardo. Francès: Belle-dame. Vanesse des chardons. Anglès: Painted lady. Cosmopolitan. Alemany: Distelfalter. Xinès: 小紅蛺蝶

Vanessa cardui

Sinònims: Papilio cardui Linnaeus, 1758

Identificació: Papallona diürna de 4,5 a 7 cm d’envergadura, amb un cos robust cobert de pèl i uns colors força vistents a les ales. Mascles i femelles molt similars. La cara superior és ataronjada, amb petites taques negres i amb rodonetes blanques cap a l’àpex a l’ala davantera, a l’ala de darrere té taques negres a mitja altura i punts paral·lels negres a la vora posterior i blaus a la part interior. Amb les ales tancades es mostra la cara inferior, de color marró clar amb tonalitats cremoses i taques blanques en la davantera, i en la de darrere una sèrie d’ocels blavosos amb anells concèntrics de diversos colors, acaba amb una banda blanca a prop de la vora.

Distribució: Es pot veure per totes les zones temperades de tots els continents, llevat de l’Antàrtida. Per les nostres terres passa durant la primavera en el seu camí al nord, perquè és una gran migradora. A finals de l’hivern inicien un llarg viatge que les portarà des de Àfrica fins a Europa, a llocs tan llunyans com Noruega o Islàndia i, en arribar la tardor, mamprenen el viatge de tornada a les terres africanes on passen l’hivern. Una migració de 14.000 km entre anada i tornada, molt superior als 9.000 km de la famosa papallona Monarca (Danaus plexippus) en la seua migració entre Mèxic i Canadà.

Període de vol: Podem començar a veure-les en març i abril. Aquestes ponen els ous que sortiran en maig o juny per continuar l’emigració cap al nord d’Europa. Entre agost i setembre podem veure-les de nou pel viatge de tornada. Per a cobrir tot el recorregut de la migració son necessàries sis generacions.

Hàbitat: Vanessa cardui acostuma a habitar ambients oberts assolellats i lluminosos i sovint se senten atrets per zones obertes de flors, cards, ortigues i plantes ruderals. Li agrada posar-se al sol amb les ales esteses

Biologia: Ponen els ous a les fulles dels Carduus, Cirsium, Centaurea, les malves i altres asteràcies, fins a 300 espècies de plantes fan d’amfitriones, plantes de les quals s’alimenta l’eruga que té pèls punxosos com els cards, és de color negre motejat de blanc i un color groguenc, i una línia també groguenca per baix dels espiracles.  

Foto de Wikipedia: Vanessa cardui - caterpillar 07 Harald Süpfle

Etimologia: Vanessa és, possiblement, en honor als Vanes, grup de déus habitants del riu Tamais, companys del déu Odin en la mitologia escandinava. L’epítet específic cardui és degut, com tantes altres papallones, a la planta nutrícia, en aquest cas són els cards en general.

Taxonomia: Gènere Vanessa, Família Nymphalidae, Ordre Lepidoptera, Classe Insecta, Filum Arthropoda, Papallones, 

Carduus nigrescens subsp. hispanicus (Franco) O.Bolòs & Vigo

NOMS: Card, Card negre, Card nigrescent. Castellà: Cardo. Cardo negro. Occità: Cap-d'ase. Francès: Chardon noircissant.

Flors en capítols terminals solitaris

SINÒNIMS: Carduus chrysacanthus subsp. hispanicus Franco; Carduus dianius Pau;  Carduus assoi subsp. hispanica (Franco) Devesa & Talavera; 

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània: Ibero-llevantina

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Erms, pastures, cunetes, terres remogudes, sobre sòl bàsic nitrificat.

Herba erecta ramificada a la part superior

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

Llarg peduncle tomentós i sense fulles

DESCRIPCIÓ: Herba erecta amb la tija ramificada a la part superior, molt espinosa, amb ales discontínues que pot assolir més d’un metre d’alçada

Fulles basals dividides en lòbuls espinescents

Fulles basals dividides, amb lòbuls espinescents; les caulinars decurrents, més menudes quan més amunt, amb els nervis molt marcats pel revers

Involucre globós

Flors en capítols terminals solitaris sobre un peduncle tomentós sense fulles, amb involucre globós format per bràctees involucrals lanceolato-linears reflexes, les inferiors més llargues que les mitjanes i les superiors més curtes. Flòsculs hermafrodites més llargs que l’involucre amb corol·la tubular pentàmera blanca, rosada o purpúria . Floreix de maig a juliol.

Fruit en aqueni amb vil·là

Fruit en aqueni oblong lleugerament comprimit, llis i glabre, amb línies longitudinals i papus blanc d’uns 20 mm

Fulles caulinars decurrents i espinoses

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Hom anomena cards diverses herbes espinoses de la família de les compostes. Un bon nombre de cards pertanyen als gèneres Cirsium  i  Carduus. Les espècies del primer gènere tenen els pèls del vil·là plomosos, mentre que les de Carduus els tenen denticulats.

USOS I PROPIETATS: D’aquesta planta no en coneguem usos ni propietats

Bràctees involucrals corbades cap avall

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: el nom del gènere Carduus  deriva del sànscrit "kar" que significa ser dur, i del grec "árdis" que significa punxant, que punxa, en referència a les punxes dures que protegeixen la planta. L’epítet específic nigrescens deriva de “nigresco” fer-se negre, possiblement per la tonalitat obscura que poden prendre les bràctees involucrals

Carduus nigrescens subsp. hispanicus va ser descrita per Oriol de Bolòs & Josep Vigo i publicada en Collectanea Botanica a Barcinonensi Botanico Instituto Edita 17(1): 91. 1987[1988].

Família Compositae (Asteraceae)