Cistus albidus L.

 NOMS: Estepa blanca, Estepa d’escurar, Estèpera blanca. Estepa margalidera. Rentaplats. Castellà: Estepa blanca, Jara blanca, Estepa fina,  Jaguarzo blanco. Quiebraollas. Occità: Escura, Massugo blanquinouso, Messoga blanca, Moja blanca, Muga blanca, Mugan. Èuscara: Estrepa zuria. Portugués: Roselha grande. Italià: Cisto a fogle sessili. Francès: Ciste blanchâtre, Ciste cotonneux. Anglès: Cistus gray leaved. Rock-rose. White Dart. Alemany: Weißliche Zistrose. Weißblättrige Cistrose. Neerlandès: Witbladige Cistus. Grec: Κουνούκλα

Flors en cimes terminals

SINÒNIMS: Cistus vulgaris Spach

DISTRIBUCIÓ: Mediterrani occidental. Molt estesa pel litoral mediterrani del qual no s’allunya gaire.  

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. És heliòfila, és a dir, amant del sol i de la llum, per la qual cosa viu en llocs assolellats. Indiferent al substrat. Creix en matolls i garrigues que substitueixen als carrascars degradats.

Arbust de tiges erectes i ramificades

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: plantes que tenen les gemmes persistents situades entre els 50 cm i els 2 m d'altura

DESCRIPCIÓ: Arbust amb tiges erectes, ramificades, lignificades i grisenques, igual que les fulles.

Fulles de distribució dística

Fulles pinnatinèrvies, perennes, de color gris pàl·lid perquè estan cobertes per pèls blancs o tricomes estrellats (pel que rep el nom de albidus), ovals o lanceolades amb tres nervis principals prominents i marge enter i lleugerament revolut. Són sèssils (sense pecíol) de distribució dística, és a dir, oposades en parelles entrecreuades, de manera que, si mirem la tija des de dalt, veurem quatre rengleres de fulles alineades perfectament.

Flors vistoses de color rosat

Flors grans i vistoses, de 4-6 cm de diàmetre, amb cinc pètals rosats (rarament blancs), en cimes terminals. Bràctees foliàcies que cauen. Els pètals, arrugats, també cauen prompte. Nombrosos estams. Ovari súper amb estil i estigma gran. Floreix en primavera i principi d’estiu, entre abril i juliol.

Fruits en càpsula

Fruits són càpsules ovoides que s’obrin en cinc valves que contenen les llavors xicotetes, molt nombroses i seques

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: És una planta perennifòlia però per adaptació als climes eixuts, a ple estiu o en temps de sequera persistent, les fulles es poden marcir i fins i tot caure per evitar la pèrdua d’aigua i poder brotar quan les condicions siguen favorables..

Bràctees que cauen 

USOS I PROPIETATS: Les fulles tenen una resina molt olorosa, el làdan, que s’apega amb facilitat a mans i roba. Avui en dia no s’utilitza, però antigament el làdan es prenia en xarop per a la tos. També com liniment, dissolt al 5-10% en alcohol. 

S’ha emprat tradicionalment com fregall per rentar plats. Se’n va fins i tot el greix encara que escurem només amb aigua clara.  Diu Joan Pellicer: “Fregall del caminant i de l’excursionista, raspall del boletaire i paper higiènic del pastor” (Costumari botànic)

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Cistus deriva del grec “κίστη kíste” caixa o cistella. Dioscòrides descriu les característiques del fruit madur com una càpsula semblant una capseta que s’obri per expulsar les llavors. L’epítet específic albidus  ve del llatí albus, -a, -um, significa alb, blanc, blanquinós, per l’aspecte blanquinós que pren la planta per l’indument pilós.

A la primavera, als peus de les estepes blanques surt a la superfície una mena de tija molt curta i carnosa, com un bolet o un borró cobert d'esquames d'un roig escarlata que, a l'obrir-se, mostra les flors de pètals blancs. Aquest brot vermell  a ran de terra amb les flors és tot el que es veu. Si seguíssim el brot sota el terra, veuríem que està implantat damunt de l'arrel d'una estepa a la qual parasita. És el “frare d’estepa” (Cytinus hypocistis)

Les fulles han sigut utilitzades pels magrebins com té, perquè són digestives, per alleugerar les digestions pesades.

Per les nostres terres, en temps no massa llunyans d’escassetat, les fulles seques es fumaven com substitut del tabac. És una de les primeres plantes que creixen després d’un incendi.

Difereix de Cistus crispus perquè les fulles són grisenques a ambdues cares, densament cobertes de pèls i no ondulades. On conviuen C. albidus i C. crispus es pot trobar un híbrid entre els dos progenitors anomenat Cistus x pulverulentus.

Cistus albidus va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 524. 1753.

Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A

Família Cistaceae

Cistus salviifolius L.

NOMS: Estepa borrera. Estepa negra. Estepera. Ajocasapes. Botja negra. Estepa borda. Occità: Majorada, Massugo negro, Modre. Castellà: Chocasapos. Jaguarzo morisco. Jaguarzo vaquero. Jara estepa. Jara negra. Juagarza. Tomillo blanco. Jarilla. Hierba lobera. Gallego: Carpaza. Portuguès: Saganho mouro. Francés: Ciste à feuilles de sauge, Ciste femelle, Mondré. Italià: Brentina, Cisto femmina. Anglés: Sage-leaved rock rose. Sage-leaved Cistus. Alemany: Salbeiblättrige Zistrose. albeiblättriges Ciströschen

Flor de la estepa negra

SINÒNIMS: Cistus cupanianus C.Presl ex Spreng.;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Lavanduletalia stoechadis. Rosmarino-Ericion. Pinars, alzinars i brolles, preferentment sobre sòls de terra rossa descalcificada. Fins els 1500 m d’altitud. Aquest exemplar del camí de la Salaella Llarga de Vallada (València)

Prefereix els terrenys descalcificats

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ: Mata de 50 a 70 cm d’alçària, molt ramificat amb les tiges cobertes de pèls fins i estrellats. 

Les fulles no són viscoses, com altres estepes, però estan cobertes de pèls

Fulles molt rugoses, ovades i arrodonides, amb pecíol i sense estípules, oposades, no viscoses però cobertes de pèls per l’endret i pel revés, d’un verd obscur i amb marge rugós.

Nombrosos estams grocs i un estigma en forma de disc

Flors en cimes terminals, amb cinc pètals blancs, amb una taca groga a la base, que formen una corol·la d’uns 4-5 cm de diàmetre; calze amb cinc sèpals peluts en forma de cor, acuminats, els exteriors majors que els interiors. Nombrosos estams, un estil amb un estigma en forma de disc. Floreix de març a maig. 

Fruit en càpsula globosa dividida en cinc valves

Fruit en càpsula pubescent, globosa, amb cinc valves que s’obrin per deixar eixir les llavors

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les estepes són plantes adaptades al clima mediterrani d’estius eixuts. Entre les diverses estratègies que utilitzen està la de tindre fulles que s’arruguen i perden turgència durant el període àrid i tornen a recobrar el millor estat en haver-hi aigua disponible. Aquestes plantes de fulles reversibles se les anomena  malacofil·les.

Els sèpals exteriors sóm més grans que els interiors

USOS I PROPIETATS: En medicina populars s’empra com antibronquitic, expectorant i antitussigen.

S’empra en jardineria com ornamental. L’estepa borrera, com quasi totes les estepes, té la qualitat de ser de les primeres en brotar després d’un incendi, protegint el terreny i evitant l’erosió.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: el nom genèric Cistus ve del grec Kísthos (llatí: cisthos) que designava a diverses espècies del gènere Cistus. Hi ha autors que relacionen el nom amb la paraula grega kíste que significa caixa o cistella, per la forma dels seus fruits. L’epítet salviifolius fa referència al paregut de les fulles amb les fulles de la sàlvia (salvii=sàlvia + folius= fulla)

Cistus salviifolius va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 524. 1753.

Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A

Família Cistaceae

Cistus monspeliensis L.

NOMS: Estepa negra. Ajoca-sapes. Estepa llimonenca. Estepa morisca. Estepa mosquera. Mòdega. Moixera. Occità: Couquin, Massuga negra, Moge, Moja negra, Mucha negra, Muga Cast. Estepa morisca. Jara negra. Estepa mosquera. Estepa negra. Jaguarzo negro. Port. Sagarço. Francès: Ciste de montpellier. Italià: Cisto di Montpellier . Rembrottine . Anglès: Cistus narrow leaf, Montpellier rock-rose. Alemany: Montpellier-Zistrose. Holandés: Smalbladige Cistus.
 

Flor d'estepa negra

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Lavanduletalia stoechadis. Coscollars oberts, brolles, erms. Prefereix sòls descarbonatats però també creix sobre terrenys calcaris. És poc exigent doncs creix en els llocs més pobres i descarnats. Fins els 1200 metres d’altitud.

És un arbust molt ramificat de fulla perenne

 FORMA VITAL: Nanofaneròfit: planta amb les gemmes persistents situades a més de 40 cm de terra i amb menys de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ:  Arbust entre un i dos metres d’alçada, erecte ramificat i viscós al tacte. Les branques noves amb pèls.

Les fulles d'un verd fosc li donen el nom d'estepa negra

Fulles subsèssils, oposades amb els marges revoluts, allargades, amb tres nervis principals, limbe de color verd fosc i amb glàndules que li donen un aroma característic i les fan apegaloses. Sense estípules.

Els pètals blancs tenen la base (ungla) groga

Flors en inflorescències en cima, hermafrodites, pentàmeres, de 2-3 cm de diàmetre. Calze amb cinc sèpals lliures amb pèls. Pètals blancs tacats de groc a la base. Nombrosos estams grocs, més llargs que l’estil, al voltant d’un disc nectarífer anul·lar. Ovari súper. Floreix d’abril a juny.

Les càpsules estan envoltades pel calze acrescent

 Fruit en càpsula globulosa dins del calze acrescent que s’obri per cinc valves per disseminar les nombroses llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Hi ha calzes que continuen creixent, després d’haver finalitzat el seu desenvolupament normal, i roman envoltant el fruit. Aquest tipus de calze s’anomena acrescent.

USOS I PROPIETATS: En Canàries s’empra per fumar el formatge, al qual li dona un sabor característic i el conserva en bones condicions.

Abans s’utilitzava per combatre la tos i l’ansietat, en infusió, i per a curar ferides i ossos trencats aplicant emplastres, tant per als humans com per als animals.

També s’utilitza en jardineria com planta ornamental. 

Els nombrosos estams grocs caracteritzen el gènere Cistus

SABIES QUE... el nom del gènere Cistus ve del grec kísthos que els autors relaciones amb la paraula grega kíste que significa caixa o cistella, per la forma dels seus fruits. El nom específic monspeliensis fa referència als botànics de Montpellier ciutat del sud de França.

És un piròfit que forma part de les etapes regressives d'alzinars, suredes, etc.
Les llavors són projectades de manera activa a petita distància durant la disseminació.

Les estepes estan molt adaptades al clima mediterrani d'estiu eixut, ja que presenten les rels superficials i les fulles blanes que es poden marcir reversiblement (malacofil·les).

Les hibridacions són molt freqüents entre les diferents espècies.

Família Cistaceae

Cistus crispus L.

NOMS: Estepa crespa. Ajoca-sapes. Cist. Estepa rulla. Cast. Jara rizada. Jaguarzo merino. Jaguarzo morisco, jaguarzo prieto. Jaguarzo ropero. Tomillo prieto. Basc. estrepa kizkurra. Port. Roselha. Francès: Ciste crépu. Ciste crispé. Italià: Cisto a foglie crespe.

Flor d'estepa crespa

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Cistion ladaniferi. Matollars de sòl silícic. És bastant rar i pot aparèixer fins els 900 m d’altitud. Aquest de les Fontanelles de Vallada (València)

Arbust de menys de 50 cm d'alçada, sovint amb les tiges postrades

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: Plantes que tenen les gemmes persistents situades a més de 40 cm de terra i a menys de 2 m d'altura.

DESCRIPCIÓ:  Arbust baixet però aromàtic, d’escorça rogenca i amb escates. Les tiges solen estar postrades i poden arribar als 50 cm.

Les fulles tenen el marge ondulat

Fulles perennes de color verd fosc, oposades, ovades, sèssils i soldades per la base, d’aspecte rugós, amb pèls i glàndules. Una característica de l’espècie és tindre el marge ondulat. 

Les flors tenen un color púrpura intens

Flors en inflorescències denses amb bràctees persistents que oculten el calze que te cinc sèpals desiguals, persistents, ovats acuminats i coberts de pèls. Flors hermafrodites, molt vistoses amb un curt peduncle i pètals color púrpura intens o rosat, amb el marge formant petites ones (cresp). Nombrosos estams i un estil amb estigma lleugerament pentalobulat. Floreix a la primavera.

Càpsules de cinc valvesamb els calze persistent

Fruit en càpsula globosa, dehiscent, amb cinc valves

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En aquest gènere són freqüents les hibridacions, és a dir, es produeix amb facilitat l’encreuament d’individus de diferent espècie. 

Poncella

USOS I PROPIETATS: Emprada en jardineria per la gran rusticitat. Resisteix gelades fortes i sequera.

SABIES QUE... Cistus ve del grec “kísthos”, llatí cisthos emprat per denominar diverses espècies del gènere Cistus. Altres autor relacionen l’epítet amb la paraula grega kíste que significa cistella o caixa. El nom de l’espècie ve del llatí crispus que significa cresp, arrissat, que forma ondes petites, com les fulles de l’estepa crespa.

Família Cistaceae