Euphorbia flavicoma DC. subsp. flavicoma

NOMS: Lleteresa verrucosa. Lletera terrera. Castellà : Bambollera. Italià: Euforbia verrucosa. Francès: Euphorbe à têtes jaune d'or. Alemany: Warzige Wolfsmilch. Neerlandès: Wrattige Wolfsmelk.

Ciatis amb flors unisexuals

SINÒNIMS: Euphorbia verrucosa Lam. subsp. mariolensis (Rouy) Vives; Euphorbia epithymoides L. subsp. mariolensis (Ruoy) A. Et O. Bolós; Euphorbia flavicoma subsp. mariolensis (Rouy) O. Bolòs & Vigo; Euphorbia mariolensis Rouy; Tithymalus flavicomus (DC.) Bubani;

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Rosmarinetalia officinalis. Pinars, vores de carrascars, brolles, pastures àrides sobre sòl calcari.  Fins els 1300 metres d’altitud.

Herba lignificada a la base i ramificada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit, Camèfit:  són  plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable. En l'estació desfavorable manté les parts subterrànies i els borrons arran del sòl, sempre a un nivell inferior als 25-50 cm de terra.

DESCRIPCIÓ: Herba vivaç poc lignificada a la base (sufruticosa) i molt ramificada des de la part inferior, de poc més d’un pam d’alçada i tiges poc denses. Conté làtex blanc.

Fulles oblongo-lanceolades

Fulles oblongo-lanceolades, amb el marge finament denticulat, verdes i mucronades

Cada ciati amb una flor femenina central i flors masculines reduides a un estam

 Flors en inflorescències en pleocasi de 4-6 radis més curts que les bràctees, que són ovades. Ciatis sèssils amb glàndules nectaríferes el·líptiques o arronyonades de color groc o rogenc. Flors unisexuals. Cada ciati té una flor femenina al centre i vàries cimes de flors masculines laterals reduïdes a un sol estam. La flor femenina és de gineceu súper amb estil acabat en tres braços estigmàtics bífids. Floreix d’abril a juliol

Fruit en càpsula verrucosa amb tres cocs

Fruit en càpsula tricoca totalment coberta de granes (verrucoso-tuberculada)

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un pleocasi és una cima multípara en la que cada eix dóna origen a més de dues branques verticil·lades. La floració és centrífuga, de manera que les flors més properes a l'eix central maduren abans que les perifèriques. Aquest tipus d'inflorescència és típic de les lletereses europees.

USOS I PROPIETATS: El làtex és tòxic.

Inflorescències en pleocasi de 4-6 radis

SABIES QUE... El nom genèric, Euphorbia, ve del grec "eu ἐῧ" que significa bo, i "pherbo" que significa menjar: és a dir, ben alimentat. Segons Dioscòrides i Plini deriva d’Euforbo, el metge del rei Juba II de Mauritània que va descobrir les virtuts d’aquesta planta, i segons Galé es refereix a l’heroi de la guerra de Troia, Eúphorbos. El grec “euphórbion, -ou”, era el nom que rebia una lletrera cactiforme de les muntanyes de Mauritània.

L’epítet específic flavicoma deriva del llatí "flavus", que significa groc, i "coma", que significa pèl, potser pel color groc de les inflorescències, com indica el nom popular en francès.

Família Euphorbiaceae

Euphorbia prostrata Ait.

NOMS: Lleterola prostrada. Castellà (Mèxic): Hierba de la golondrina. Hierba del soldado. Italià: Euforbia prostrata. Francès: Euphorbe prostrée. Anglès: Prostrate sandmat. Alemany: Niederliegende Wolfsmilch

Flors a les axil·les de les fulles

SINÒNIMS: Chamaesyce prostrata (Ait.) Small

DISTRIBUCIÓ:  Neotropical, una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida.

HÀBITAT: Polycarpion tetraphylli. Eleusino-Euphorbietum prostratae Pradell nitròfil viari, integrat principalment per petits teròfits prostrats, propi dels sòls esquelètics i no gaire secs. Vores de camins calcigats, carreteres, camps humits i horts. Fins els 300 metres d’altitud.  

Herba molt ramificada de tiges prostrades

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de branques rogenques, prostrades i molt ramificada, amb una línia de pèls longitudinal a les tiges; fins poc més d’un pam de llargària.

Fulles oposades de limbe el·líptic

Fulles oposades, amb curt pecíol, de limbe el·líptico-orbiculars de fins un centímetre, mai tacat, i marge serrulat; verd per l’anvers i pilós pel revers, amb estípules triangulars

Ciatis amb nectaris rogencs

Flors en ciatis de 4-5 flors masculines, pilosos, amb nectaris el·líptics de color entre morat i rogenc, amb apèndix blanquinós. Floreix a l’agost, setembre i octubre.

Fruit en càpsula amb pèls a la carena

Fruit en càpsula solcada, pilosa només a la carena dels carpels, amb 5-7 llavors estriades transversalment.  

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El terme sinantropia s’empra en biologia per definir la capacitat d’algunes espècies de flora i fauna per habitar en ecosistemes urbans o antropitzats, adaptant-se a les condicions ambientals modificades per l’activitat humana. Aquesta Euphorbia és una espècie sinàntropa de gran poder colonitzador en procés d’expansió per la Península Ibèrica.

USOS I PROPIETATS: L'extracte d'Euphorbia prostrata es considera efectiu per a tractament de morenes sagnants degut al contingut en flavonoides, fenòlics i àcids fenòlics. A l’Índia s’ha comercialitzat l’extracte d’Euphorbia prostrata per Panacea Biotec Ltd.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Euphorbia ve del grec "eu ἐῧ" que significa bo, i "pherbo" que significa menjar: ben alimentat. Segons Dioscòrides i Plini deriva d’Euforbo, el metge del rei Juba II de Mauritània que va descobrir les virtuts d’aquesta planta, i segons Galeno es refereix al troià Eúphorbos. El grec euphórbion, -ou, era el nom que rebia una lleterola cactiforme de les muntanyes de Mauritània.

El genèric del sinònim, Chamaesyce, deriva del grec “chamaí” a terra, en terra, i del grec “sykê”, llatí “syce” la figuera (Ficus carica) pel làtex.

L’epítet específic prostrata deriva de "prostratus" que significa estès, gitat en terra, per l’hàbit de la planta estesa per terra.  

El botànic Francisco Hernández de Toledo parla, ja al segle XVI, de l’ús d’aquesta lleterola com antidiarreic, astringent, contra les taques de la còrnia i per a la dermatosi. Al segle XVII és el frare Francisco Ximénez qui ho nomena per a ”calenturas, ventosidades, evacuando las cámaras de sangre”. Ja al segle XX són els mexicans Alfonso Herrera i Maximinio Martínez els que reporten la planta per diverses malalties fins que la “Sociedad Farmacéutica de México” la indica per a la dermatosi i la tinya.

Euphorbia prostrata va ser descrita per William Aiton i publicada en Hortus Kewensis; or, a catalogue... 2: 139. 1789.

Família Euphorbiaceae

Euphorbia segetalis L.

NOMS: Lletera. Lletrera. Lleteresa de camp. Mal d’ulls. Croca. Castellà: Lechetrezna. Èuscara: Esne-belarra. Occità: Lagagno. Portuguès: Alforva brava. Italià: Euforbia delle messi. Francès: Euphorbe des moissons. Anglès: Grainfield Spurge. Alemany: Saat-Wolfsmilch.

Pleocasi de 5-7 radis

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Diplotaxion erucoidis. Camps, erms, vores de camins, llocs ruderals de secà. Fins els 1550 metres d’altitud.

Tiges erectes lignificades a la base

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm. De vegades però, es comporta com teròfit, és a dir, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ: Herba glabra, sufruticosa, de tiges erectes, normalment ramificades a la part superior en branques laterals fèrtils. Fa fins poc menys de mig metre d’alçada

Fulles alternes d'un verd glauc

Fulles caulinars alternes, lanceolades, reflexes i, les inferiors, caduques; les fulles bracteals triangulars cordiformes

Glàndules nectaríferes corniculades

Flors en pleocasi de 5-7 radis que es bifurquen vàries vegades. Els ciatis tenen les glàndules de color verd groguenc i amb forma de croissant, amb dos petits apèndix corniculats. En cada ciati hi ha una flor femenina central de gineceu súper, un pistil acabat en estigma de tres braços bífids; i diverses cimes de flors masculines laterals, reduïdes a un sol estam. Floreix tot l’any però la major floració és en primavera.

Fruit en càpsula tricoca

Fruit en càpsula tricoca, solcada i granulosa a les quilles

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Euphorbia és un gran gènere de plantes amb flor, moltes de les quals coneguem com lleteres, lletereses o lletreres. Totes produeixen una saba, normalment blanca, el làtex, força tòxic. A les zones temperades hi ha herbàcies, però a tot el món són més conegudes les suculentes, algunes semblants a cactus, que creixen a l’Àfrica meridional i Madagascar però també a les zones tropicals d’Àsia i Amèrica.

USOS I PROPIETATS: Com altres lleteres, el làtex (llet) que produeix és molt tòxic, i ha sigut emprat en medicina popular com laxant i per llevar berrugues de la pell.

La venda de qualsevol part de la planta està prohibida o restringida atenent a llur toxicitat.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Euphorbia ve del grec "eu ἐῧ" que significa bo, i "pherbo" que significa menjar, ben alimentat. Segons Dioscòrides i Plini deriva d’Euforbo, el metge del rei Juba II de Mauritània que va descobrir les virtuts d’Euphorbia resinifera. Segons Galeno es refereix al troià Eúphorbos. El grec euphórbion, -ou, era el nom que rebia una lletrera cactiforme de les muntanyes de Mauritània.

L’epítet específic segetalis deriva del llatí "seges, -etis" que significa camp de gra, doncs aquesta espècie creix als cultius.

Euphorbia segetalis va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 458–459. 1753.

Família Euphorbiaceae