Genista valentina (Willd. ex Spreng.) Steud.

NOMS: Ginesta fina. Ginestell valencià. Ginesta de graneres. Gòdua. Castellà: Iniesta. Retama. Flor de tintoreros. Genista.

Flor papilionada de ginestell valencià

SINÒNIMS: Genista cinerea (Vill.) DC. in Lam. & DC. subsp. valentina (Spreng.) Rivas Mart.; Spartium valentinum Willd. ex Spreng.; Genista oretana Webb ex Willk.;Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània (Est de la Península Ibèrica, València, Alacant i Albacete)

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Garrigues i brolles seques sobre terreny calcari. Fins els 1000 metres d’altitud

Arbust molt ramificat des de la base

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ:  Arbust molt ramificat des de la base, amb tiges fines, redones i amb estries.

Fulles petites, de fins 1 mm d'amplada

Fulles linear lanceolades molt petites (fins 1 mm d’amplada), assentades, alternes, que cauen deixant les tiges nues. 

Podeu veure l'estructura de la corol·la i el tub estaminal

Flors solitàries, a l’axil·la d’una bràctea amb forma de fulla. Flors papilionàcies amb calze campanulat, bilabiat amb el llavi superior bipartit i el inferior amb tres dents. Corol·la de color groc intens amb estendard ovat i amb un entrant poc profund a l’àpex (emarginat), ales de la mateixa mida que l’estendard. Quatre estams curts i sis llargs format un tub estaminal. Ovarisúper amb estil acabat en estigma capitat. Floreix de març a juny.

Fruit en llegum

Fruit en llegum oblonga, aplanada, amb 1-4 llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La forma de les flors papilionades d’aquesta família és exclusiva i constant: flors zigomorfes, pentàmeres, amb cinc sèpals soldats i cinc pètals lliures i desiguals, un superior major que la resta anomenat estendard, perquè sembla una vela al vent; dos pètals laterals, les ales; i dos inferiors soldats a mena de carena de vaixell. Els estams tenen els filaments soldats formant un tubet per dins del qual hi ha l’estil. El conjunt sembla una papallona en vol, raó per la qual la família s’anomena papilionàcia. 

Les flors surten a l’axil·la d’una bràctea amb forma de fulla

USOS I PROPIETATS: Per la seua resistència a la sequera i poca exigència edàfica s’empra en restauracions ambientals en talussos secs i degradats. En jardineria xeròfita, de baix manteniment, ocupa les zones seques i assolellades o en rocalles.

La resistència i flexibilitat de les tiges s’han aprofitat per confeccionar graneres.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  El genèric Genista deriva del llatí “genista, -ae”, nom que rebien diverses espècies del gènere. L’epítet específic valentina fa referència a la província de València.

Genista valentina va ser publicada per Ernst Gottlieb von Steudel (Steud.) en Nomenclator Botanicus. Editio secunda 1(5–6): 671. 1840.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Genista scorpius (L.) DC.

NOMS: Angilaga negra. Argelaga. Argelaga vera. Argelaga negra. Argilaga borda. Gatosa negra. Occità: A gadós, Argelas, Argelat, Argelièr, Arjalas, Arjalàs, Babís, Brusca, Ginèsta ponchuda, Toja . Castellà : Aliaga. Aulaga. Tojo. Èuscara: Elorri-triska. Xiristola. Portuguès: Aspalatho de Hespanha. Italià: Ginestra scorpione. Francès: Genêt épineux. Genêt scorpion. Alemany: Skorpion-Ginster. Grec: Γενίστα.

Flors reunides en fascicles

SINÒNIMS: Spartium scorpius L.; Argelasia scorpius (L.) Fourr.; Corniola scorpius (L.) C.Presl; Corothamnus purgans (L.) Ponert;  

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Aphyllantion. Clarianes de boscs, matollars, prats secs, camps abandonats, sobre sòls gipsífers, margosos o calcari. Fins els 1700 metres d’altitud.

Arbust amb espines de ramatge espés

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, són les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per sota dels dos metres d’alçada.

DESCRIPCIÓ:  Arbusts perenne i calcícola, molt ramificat, amb tiges de color grisenc que només tenen fulles a la primavera, la resta de l’any fa unes espines axil·lars robustes i estriades que formen un angle molt obert amb la tija. Pot arribar als dos metres d’alçada.

Fulles petites que només apareixen a la primavera

Fulles són petites, de menys d’un centímetre, simples, alternes, subsèssils i amb pèls.

Flors papilionades de color groc intens

Flors reunides en fascicles. Calze bilabiat i acampanat, amb dos dents el llavi superior i tres l’inferior, més curt que el tub de la corol·la. Aquesta té la forma característica papilionada, de color groc fort, amb l’estendard i la carena d’una mida semblant i divergents. Androceu amb 10 estams. Gineceu amb ovari súper, estil arquejar a l’àpex i estigma el·líptic. Floreix de febrer a juliol.

Fruit en llegum allargat i comprimit

Fruit en llegum allargat i comprimit, de fins 4 cm, amb les granes marcades.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La interacció entre plantes i insectes, mitjançant la pol·linització, és ben coneguda però hi ha altres maneres com, per exemple, els cecidis. Els cecidis són produïts per nematodes, àcars o insectes que ponen els ous als teixits vegetals. Les plantes reaccionen amb una hipertròfia dels teixits que encapsula l’ou i protegeix i alimenta la larva. En aquest cas es tracta d’un cecidi de Dasineura scorpii sobre les espines de l’argelaga.

Cecidi de Dasineura scorpii sobre les espines de l’argelaga

USOS I PROPIETATS: S’emprava tradicionalment, com l’altra argelaga (Ulex parviflorus Pourr,) per netejar l’interior de les xemeneies. Es lligaven angilagues fent un feix compacte i es desplaçava amunt i avall per la xemeneia per llevar el sollim, la sutja, del fumeral. Per les característiques semblants també comparteixen usos com el socarrat del porc en la matança o per encendre el foc per ser de fàcil combustió.

Amb les flors, junt a les de la Reseda luteola, s’elaborava un tint per tenyir de groc les teles de llana.

S’empra sovint per restaurar talussos secs o pedregosos, doncs és una planta que fixa el sòl, no requereix molts nutrients i aguanta bé la sequera. Per aquests mateixos motius és utilitzada en xerojardineria.   

És una de les plantes valencianes d’interès mel·lífer.

Les espines fan un angle molt obert amb la tija

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Genista ve del llatí “genista, -ae”, que era el nom de vàries ginestes citades per Plini, Virgili i altres.

El nom de l’espècie scorpius ve del grec “scorpios”, que significa escorpí, per les agudes espines que poblen la planta.

El poeta Josep Carner va dedicar a les argelagues aquest poema titulat "Les gatoses":

Salut, gatoses clares, or de l'hivern, ginesta

del fred. És per vosaltres que dura encar la festa

a la muntanya nostra en els cruels matins

que estenen la catifa de geble sota els pins.

Vivor de les sotades i goig de les dreceres,

la flor de l'arç encara us trobarà enciseres.

Punyiu el fred, vosaltres, en l'aire temorec,

i, al foc, ningú no dona més gai espeternec.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Retama monosperma (L.) Boiss.

NOMS: Ginestera blanca. Ginesta de flor blanca. Castellà: Retama. Retama blanca. Retama de olor. Èuscara: Otabera zuri. Portuguès: Piorno branco.  Francès: Rétama à une graine. Italià: Ginestra Bianca. Anglès: Bridal Veil Broom. Grec: Γενίστα η μονόσπερμος. Εχίνοπας μονόσπερμο. Ζενίστα η μονόσπερμη.

SINÒNIMS: Spartium monospermum L.; Genista monosperma (L.) Lam.; Lygos monosperma (L.) Heywood;

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània-occidental

HÀBITAT: Cultivada com ornamental i de vegades subespontània. Creix en llocs costaners al sud de la península Ibèrica i nord-oest de Marroc, fins els 300 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Arbust ramificat des de la base que pot arribar als tres metres d’alçada, amb tiges arrodonides i branques verdoses, gràcils i flexibles, amb costelles longitudinals, que assumeixen la funció assimiladora.

Fulles alternes, lanceolades, petites, de color cendrós, que cauen amb facilitat, pel que sovint sembla que no té fulles

Flors en raïms laterals de 10-26 flors. Calze campanulat, bilabiat, de color rogenc, llavi superior amb dos dents i el inferior amb tres més petits. Corol·la de 9-13 mm blanca, papilionada; estendard el·líptic, apiculat; ales de la grandària de l’estendard i les aurícules ciliades; Quilla molt més curta que l’estendard. Androceu amb 4 estams curts, 5 mitjans i un llarg, amb anteres subgloboses. Gineceu amb ovari súper amb estil arquejat a la meitat superior i estigma globós. Floreix a l’hivern i principi de primavera, entre gener i maig.

Fruit el·líptic, apiculat, carnós amb una quilla força marcada a la línia de sutura, dehiscent i monosperm.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: A la península Ibèrica només hi ha dues espècies de Retama: Retama sphaerocarpa i  aquesta Retama monosperma, tot i que és un gènere pròxim als gèneres Genista i Ulex amb representació a les nostres terres mediterrànies. Els tres gèneres comparteixen característiques similars com tiges primes i verdes, fulles molt petites i les adaptacions al medi natural sec.  

USOS I PROPIETATS: Cultivada com a planta de jardí, especialment a les mitjaneres i talussos de les carreteres. Molt interessant per a jardineria de baix manteniment, en zones seques i assolellades, i en jardins a prop del mar, fins i tot sobre sòls relativament salinitzats. No requereix regs addicionals durant l´estiu. Prefereix disposar d´un bon drenatge. Admet bé la poda, tot i que no massa severa. És poc susceptible d´agafar malalties o plagues.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Retama deriva de l’àrab andalusí “ratam” amb el que es designaven espècies similars. L’hebreu “rothem” també es refereix a aquest tipus de plantes. L’epítet específic monosperma deriva del grec “μόνος monos” sol, únic, i de “σπέρμα spérma” semen, perquè el fruit conté una sola llavor.

Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné i publicada amb el nom de Spartium monospermum (Basiònim) en Species Plantarum 2: 708. 1753. Amb el nom actualment acceptat de Retama monosperma va ser publicada per Pierre Edmond Boissier (Boiss.) en Voyage botanique dans le midi de l'Espagne 2(5): 144. 1840.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Spartium junceum L.

NOMS: Ginesta. Ginesta vera. Ginestera. Herba de ballester. Argelagó. Castellà: Canarios. Gayomba. Genista de España. Hiniestra. Retama de flor. Retama de los jardines. Retama macho. Gallego: retrama fina. Èuscara: Gai-on-bat. isats espainiarra. Isatsa. Occità: Genèsta cava, Genèsto d’espagno, Ginèsta, Ginèsta cava, Ginèsta d’espanha, Petarèllo. Portuguès: Giesta. Giesteira.  Francès: Spartier. Spartier à tiges de jonc. Italià: Ginestra comune. Ginestra di Spagna. Ginestra odorosa. Anglès: Spanish Broom. Weawer's Broom. Yellow Spanish Broom. Alemany: Binsen-Ginster. Binsenginster. Pfriemenginster. Neerlandès: Priemkruid. Spaanse Brem. Grec: Σπάρτιο το βουρλόμορφο. Σπάρτο. Σπάρτος βρουλόμορφος. Xinès: ying zhua dou.

SINÒNIMS: Genista juncea (L.) Desf.; Cytisus junceus (L.) Vuk.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània-septentrional

HÀBITAT: Brachypodietalia phoenicoidis. Arbust cultivat com ornamental i naturalitzat a les vores de les carreteres, llocs alterats i marges de torrents. Fins els mil metres d’altitud.

FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Arbust que pot arribar a fer cinc metres d’alçada tot i que no sol passar dels tres metres, molt ramificat des de la base, amb tiges junciformes verdes, cilíndriques, finament estriades i flexibles.

Fulles de distribució esparsa, que cauen aviat, petites, lanceolades o linears, de marge enter

Flors que surten a les summitats de les tiges en raïms laxes; són flors grans, de dos centímetres o més, flairoses, de color groc molt viu, hermafrodites, pentàmeres, amb la típica forma papilionada. Pedicels amb una petita bràctea caduca a la base.  Calze format per una sola peça que embolcalla la part inferior de la corol·la, membranós i persistent. Corol·la papilionada, marcescent, amb pètals grocs unguiculats. L’estendard és el major, de forma orbicular, i les ales i la carena amb aurícules ciliades. La carena acabada en un bec acuminat. Androceu format per 10 estams monadelfs amb anteres que tenen dos flocs de pèls a la base. Gineceu d’ovari súper amb estil glabre, arquejat a l’àpex i estigma lateral. Pot florir durant tot l’any però la principal florida és a finals de primavera i principis d’estiu, entre abril i juliol

Fruit en llegum dehiscent per dues valves, comprimit, de 6-9 cm, que prenen un oò negrós en madurar, amb 10-18 llavors lluents de forma ovoide.  

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Tiges assimiladores o fotosintetitzadores són tiges verdes que fan la fotosíntesi per absència total o parcial de fulles. Poden ser junciformes, com en aquest cas; si són de creixement indefinit, com els cactus, reben el nom de fil·locladis; quan el creixement és definit i s’assembla a una fulla s’anomena cladodi, com el galzeran (Ruscus aculeatus).

USOS I PROPIETATS: És una planta usada com a ornamental. Antigament s’emprava en les processons del Corpus Christi, raó per la qual hom considera que la ginesta és la flor nacional de Catalunya atès el seu lligam amb el Corpus de Sang, el primer aixecament del poble català contra l'opressió de la monarquia espanyola

En medicina popular s’empra, en petites dosis, perquè té propietats purgants, vomitives i laxants. La bullida de flors i fruits és beneficiosa com a depurativa de la sang, contra el reuma i les afeccions de la pell. Conté un alcaloide molt tòxic, la cistina, pel que és millor no usar-la sense prescripció mèdica.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Spartium deriva del grec “spartion”, veu que designa distintes plantes productores de fibres tèxtils i emprades per fer cordam. L’epítet específic junceum  ve del llatí “iuncus” jonc, per la similitud de les tiges, quasi afil·les, amb els joncs.

Aquesta espècie està inclosa en el “Catálogo Español de Especies Exóticas Invasoras”, regulat pel Reial Decret 630/2013, de 2 d’agost, i està prohibida en Canàries la seua introducció al medi natura, possessió, transport, tràfic i comerç.

Spartium junceum va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 708. 1753.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Teline patens (DC.) Talavera & Gibbs

NOMS: Gòdua. Esporgallop. Argelaga vera. Granera de pastor. Castellà: Hiniesta borde. Escobón.

Flors en raïms allargats

SINÒNIMS: Genista patens DC.;  Cytisus heterochrous Webb ex Colmeiro; Cytisus patens Willk. Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània ibèrica

HÀBITAT: Quercion pubescenti-petraeae. Coscollars, boscs perennifolis o mixtos, sobre sòls calcaris un poc humits. Des dels 100 fins als 1500 metres d’altitud.

Arbust de fins 3 metres d'açada

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ:  Arbust que pot fer-se un petit arbret de fins 3 (4) metres d’alçada, amb branques alternes de color verd brillant.

Fulles trifoliades

Fulles alternes amb llarg pecíol que sostenen tres folíols obovats i mucronats, sense pèls i grisosos pel revers. El folíol central és molt més gran que els laterals.

Flor papilionada amb l'estendard gran

Flors agrupades en raïms allargats de2-6 flors grogues amb estendard sedós. Calze bilabiat amb cinc dents triangulars. Corol·la papilionada amb estendard gran, orbicular, amb pèl molt fi al dors. Androceu amb cinc estams llargs i cinc de curts. Ovari amb estil corbat a l’àpex amb estigma ovoide. Floreix a l’abril, maig i juny.

Fruits en llegum

Fruit en llegum sense pèls, obovats, de fins 2 cm de llargària.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El llegum és el tipus de fruit característic de la família de les lleguminoses (fabàcies). És dehiscent, és a dir, que s’obri espontàniament per tal puga sortir la llavor.  Les formes són variades i característiques de cada espècie però sempre s’obrin per la sutura ventral i pel nervi mitjà del carpel.

USOS I PROPIETATS: Tal i com indiquen alguns noms populars, s’ha emprat per fabricar graneres i també s’ha fet servir com combustible. Altra aplicació més actual és la utilització en jardineria com una planta ornamental.

Dors de l'estendard amb pèls fins

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  Teline és un altre nom, derivat del grec "τηλινοσ telinos" que el Pseudo Dioscòrides dona al kýtisos (gènere Cytisus de Linné.)

El nom específic patens deriva de "pateo" que significa ser visible, evident, clar, cosa que no es correspon amb aquesta espècie però hem de tindre en compte que el nom el va posar Linné des de Suècia.

És un endemisme ibèric que habita des dels Pirineus fins la Serra de Cazorla. Espècie inclosa a la “Lista roja de la flora vascular de Andalucia” publicada a l’any 2000.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)