Hypericum ericoides L.

NOMS: Trencapedres. Pinzell. Cor de roca. Pinell de roca. Cordonet. Pericó pinzell. Castellà: Pinillo de oro. Corazón de peña. Corazón de la piedra. Portuguès: Eroca. Eroga.

Flors en panícules corimbiformes

SINÒNIMS: Hypericum ericoides subsp. ericoides L. 

DISTRIBUCIÓ: Sud i est de la Península Ibérica i nord d’Àfrica. La subespècie ericoides només a l’est i sud-est de la Península Ibèrica.  

HÀBITAT: Fumano-Hypericetum ericoidis. Viu en les escletxes de les roques calcàries assolellades del sud i l’est de la Península Ibèrica. Fins els 1300 metres d’altitud.

Mateta amb la base lignificada

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Mateta de fins pam i mig d’alçada, amb la base lignificada (sufruticosa) molt ramificada des de la base, amb tiges erectes. 

Fulles menudes, semblants a les dels petorrets (gènere Erica)

Fulles linears, molt menudes, com les dels brucs del gènere Erica (petorrets) però de color verd cendrós. Naixen quatre per nivell (verticil) densament imbricades sobre la tija i tenen glàndules translúcides amb olis essencials que són visibles amb una bona lupa.

Flors pentàmeres amb tres fascicles d'estams

 Flors en petites panícules corimbiformes a l’àpex de les tiges. Calze de cinc sèpals d’uns 2 mm amb glàndules negres al marge. Corol·la amb cinc pètals grocs amb glàndules com el calze però molt més xicotetes. Androceu amb estams reunits en tres fascicles. Gineceu amb tres estils. Floreix a l’estiu, de juny a l’agost.

Càpsula amb tres septes

Fruit en càpsula amb septes

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El gènere Hypericum té la particularitat de tindre espècies proveïdes de glàndules, és a dir, d’una cèl·lula o conjunt de cèl·lules aïllades o agrupades en un òrgan determinat (sèpal, pètals, fulla, etc.), amb la propietat de produir un o més líquids que actuen fora d'elles. Els olis essencials que segreguen aquestes glàndules són els responsables de les seues virtuts medicinals. 

Calze amb glàndules al marge dels sèpals

USOS I PROPIETATS: En medicina popular valenciana s’ha emprat contra el mal de pedra però en realitat ha de tindre les mateixes propietats que la seua germana el pericó groc (Hypericum perforatum). Però no només s’empra en la medicina popular, estudis científics han demostrat que l'espècie pot ser utilitzada per dissoldre les pedres del ronyó, millorar la circulació sanguínia i augmentar la gana.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Segons Linneo el genèric Hypericum procedeix del grec hyper, que significa sobre y eikon,  -onos, que significa imatge, perque les plantes del gènere estan per damunt de tot el que podem imaginar, per la gran reputació com a plantes medicinals. L’epítet específic  ericoides ve per la forma de les fulles pareguda a les del gènere Erica.

Hypericum ericoides va ser descrita per Carls Linné i publicada en Species Plantarum 785 (1753)

Família Guttiferae (Hypericaceae)

Hypericum perforatum L.

NOMS:  Herba de Sant Joan. Herba foradada. Pericó. Pericó groc. Tresflorina vera. Herba de cop. Inflabous. Occità: Erbo de sant jan, Trescalan, Trescalan jaune, Trisgalan, Èrba de sant joan, Èrba do toneire.  Cast. Corazoncillo. Hierba de San Juan. Hipérico. Hierba de las heridas. Hierba militar. Basc. Asiki belarra. Bioztxua. Espai bedarra. Likurusma. Milazoula. Santio belarra. Gall. Abeloura. Herba das feridas. Herba de cop. Herba de san Xoán. Hipericón. Pericón. Port. Erva de sao Joao. Hipericao. Milfurada. Francés: Millepertuis à feuilles étroites. Chasse-diable.  Italià: Cacciadiavoli, Erba di San Giovanni, Iperico. Anglés: Hardhay, St. John's Wort. Alemany: Hartheu, Johanniskraut

Flor inconfusible de pericó groc

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Vores de camins, camps, herbassars

El fort color groc de les flors fà que siga una planta cridanera

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba perenne amb tiges proveïdes de glàndules negres, de fins seixanta centímetres d’alçada.

Fulles oposades amb nombroses glàndulestranslúcides i negres

Fulles oposades, el·líptiques, sense pecíol amb glàndules translúcides visibles a contrallum i glàndules negres al marge. Bràctees lanceolades sense glàndules negres.

Pètals bordejats de glàndules negres. Observeu els tres estils

Flors en panícula en forma de corimbe, hermafrodites amb cinc peces per verticil (pentàmeres). Calze amb cinc sèpals aguts. Corol·la amb cinc pètals lliures, d’un groc viu, asimètrics i bordejats de glàndules negres . Nombrosos estams i anteres grogues amb un puntet negre. Ovari súper, un pistil amb tres estils. Floreix d’abril a octubre.

Càpsules amb el calze persistent i coronades pels tres estils

Fruit  en càpsula que s’obri en valves

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: el pericó té glàndules translúcides que segreguen olis essencials a les fulles i altres glàndules opaques de color negre pel marge dels pètals i de les fulles i al llarg de les tiges. 

Detall d'una fulla mostrant les glàndules que aparenten foradets

USOS I PROPIETATS: Les virtuts del pericó groc són innumerables. Cura les cremades, mitiga el dolor que produeixen i  afavoreixen la recuperació epidèrmica. Les summitats florides s’han emprat com cicatritzants i antisèptiques, pel contingut en olis essencials. S’anomena herba dels colps perquè disminueix les inflamacions que produeixen els colps. Però, a més, són digestives, antigangrenoses, antiinflamatòries, antiequimòtiques, antipiròtiques, antidepresives, relaxants, sedants i antiartròsiques.

Les glàndules negres contenen hipericina, un derivat polifenòlic que actua com pigment fotosensibilitzador i provoca inflamacions cutànies en animals de pèl blanc (corders, cavalls, etc.) quan s’exposen al sol.

La Agència Espanyola del Medicament adverteix que els productes que tenen Pericó groc poden interaccionar amb distints medicaments. 

Des d'antic s'han apreciat les nombroses virtuts medicinalsdel pericó groc

SABIES QUE... segons Linneo el nom del gènere Hypericum procedeix del grec hypér que significa sobre, i de eikon, -ónos que significa imatge, és a dir, que està per damunt de tot el imaginar-se puga, per la gran reputació que té com planta medicinal.

Es diu perforatum perquè les glàndules translúcides d'oli situades a les fulles i als sèpals donen a la planta l’aspecte d’estar perforada. Anteriorment es creia que el nom feia referència a la propietat que se li atribuïa de fer fugir als esperits dolents i a les aparicions, doncs, a l’Edat Mitjana es cremava en les cases en quals es creia que hi havia entrat el Dimoni, fins a tal punt que era coneguda com Fuga daemonium (espantadimonis).

En la cultura celta, es deia que les fades dolentes, els follets i mags de males intencions no entrarien mai en una casa on les seves finestres estiguessin protegides per ramets d'aquesta planta.

Es diu que cura la melancolia i atrau l'amor.

Per sant Joan està en plena floració, per això d’alguns noms populars.

És una espècie molt variable i potser s'originà per hibridogènesi. Comprèn tres varietats als Països Catalans: la var. microphyllum, la var. angustifolium (comuna a la regió mediterrània) i la var. perforatum.

Família Guttiferae (Hypericaceae)