Lotus creticus L.

NOMS: Lot de Creta. Lot de platja. Aubercoch. Castellà: Cuernecillo de mar. Portuguès: Trevo de Creta. Cornichão-das-areias. Francès: Lotier de Crète. Anglès: Cretan Bird's-foot-trefoil. Southern Birdsfoot-trefoil. Alemany: Kretischer Hornklee.

Inflorescències amb 2-7 flors

SINÒNIMS: Lotus commutatus Guss.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània meridional

Tiges reptants molt ramificades

HÀBITAT: Ammophilion arundinaceae. Creix en arenals marítims i sistemes dunars. Fins els 50 metres d’altitud. Aquests de les dunes de la platja de Tavernes de la Valldigna i el Brosquil

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

Planta coberta de pèls que la fan platejada

DESCRIPCIÓ: Planta coberta de pèls que li donen un color grisós, amb tiges reptants molt ramificades que poden superar el metre de llarg.

Fulla amb cinc folíols ovats

Fulles compostes per cinc folíols ovats, dos dels quals semblen estípules, de marge enter, un sol nervi i un poc carnoses, cobertes de l'indument platejat de tota la planta

Calze bilabiat amb cinc sèpals

Flors en inflorescències pedunculades amb 2-7 flors i pedicels molt més curts que el tub del calze. Calze bilabiat cobert de pèls platejats, amb cinc dents triangulars i aguts , amb els dos laterals més curts que la resta. Corol·la papilionada de color groc ataronjat d’estendard ovat, més estret a la base, i quilla corbada. Floreix de maig a juny

Fruit en llegum recta

Fruit en llegum recta amb 15-30 llavors globoses.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En la família de les lleguminoses conviuen tres subfamílies amb flors molt diferents morfològicament. Les Papilionoidees amb flors que recorden les papallones per la disposició dels pètals, com per exemple l’espantallops (Colutea brevialata). Les Mimosoidees formen glomèruls de petites flors cridaneres pels llargs estams de color groc, com l’aromer (Acacia farnesiana). I per últim les Cesalpinoidees, amb flors cridaneres de color groc amb llargs estams rojos com la ponciana (Caesalpinia gilliesii)

USOS I PROPIETATS: És una planta molt interessant per recuperar dunes costeres i arenals perquè estén una gran xarxa d’arrels que estabilitzen l’arena. També s’empra per a jardins prop de la mar, com cobertora.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Lotus  deriva del grec “lotós, oû”, que era el nom aplicat a diverses herbes, arbres o arbusts d’aquest gènere i d’altres. El nom va ser utilitzat per Virgili. L’epítet específic creticus és un epítet geogràfic que també ve del grec antic “Κρήτη Krētē” = l’illa de Creta. L’epítet específic del sinònim, commutatus, significa canviat, modificat, lleugerament diferent d’un taxó proper.

Lotus creticus va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 775. 1753.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Lotus corniculatus L. subsp. corniculatus

NOMS: Lot corniculat. Castellà : Corona de rey. Cuernecillo. Trébol de cuernos. Pié de gallo. Gallego: Trebo de cornos. Zoco de noiva. Éuscara: Mendiko usobelarra. Portuguès: Cornichao. Italià: Ginestrino comune. Francès: Lotier commun. Anglès: Birdsfoot trefoil. Alemany: Gewöhnlicher hornklee. Neerlandès: Gewone Rolklaver

Inflorescències amb 1-6 flors papilionades

SINÒNIMS: Lotus arvensis Pers.; Lotus corniculatus subsp. crassifolius Pers.;

Observacions: És molt variable de grandària, forma de folíols, nombre de flors per inflorescència o la grandària del calze. A més a més no poden establir-se àries definides per a grups amb característiques semblants. Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

Herba glabra i ramificada

HÀBITAT: Molinio-Holoschoenion. Prats, pastures sobre sòls humits. Fins als 2200 metres d’altitud. Aquest al llit del riu Canyoles.

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia de mantenir els meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Herba glabra i serícia, amb tiges de fins 50 cm d’alçada, ascendents o ajagudes (decumbents) i ramificades.

Fulla amb cinc folíols (o tres folíols i dues estípules)

Fulles amb cinc folíols obovats-lanceolats i mucronats. Els dos folíols inferiors semblen estípules, a la base del raquis, amb forma molt semblant als altres folíols.

Flors papilionades grogues amb venes vermelles a l'estendard

Flors en inflorescències amb 1-6 flors papilionades de color groc i les venes de l’estendard vermelles. El peduncle és molt més llarg que la fulla que l’axil·la. Calze actinomorf amb cinc dents. Floreix en primavera i estiu.

Fruit en llegum cilíndrica i recta

Fruit en llegum cilíndrica recta i erecta, disposades com els dits d’un au, el que dona el nom en anglès: “birdsfoot”.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La majoria de famílies porten el nom d’un gènere que la caracteritza, com Pinaceae de Pinus o Rosaceae del gènere Rosa. Altres reben el nom d’alguna característica, com les Cruciferae, per tindre els quatre pètals en forma de creu. Aquest és el cas de la família Leguminosae, dita així per tindre els fruits en llegum, també dita Papilionaceae per la forma papilionada de les flors. Els botànics han decidit unificar els criteris i han aplicat a aquesta família el nom d’un gènere representatiu: Faba; així, encara que poden emprar-se els mots Papilionaceae i Leguminosae, també s’anomena Fabaceae.

USOS I PROPIETATS: La medicina popular li adjudica virtuts sedants i antiinflatòries, i per alleugerar migranyes, dolors menstruals i, fins i tot, l’ansietat i el insomni.

SABIES QUE... el genèric Lotus deriva del grec “lotós, oû”, que era el nom aplicat a diverses herbes, arbres o arbusts d’aquest gènere i d’altres. El nom va ser utilitzat per Virgili.

El nom de l’espècie, corniculatus, deriva de "corniculus", diminutiu de "Cornus" que significa banya, és a dir, fruit en forma de petites banyes.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Medicago marina L.

NOMS: Alfals marí. Melgó marí, Trèvol de platja, Userda marina. Castellà: Hierba de la plata, Mielga marina. Portuguès: Luzerna-das-praias. Francès: Luzerne marine, Luzerne maritime. Italià: Erba-medica delle sabbie. Erba-medica marina. Anglès: Sea Medick. Coastal medick. Alemany: Meer-Schneckenklee. Strand-Schneckenklee. Grec: Μηδική η θαλάσσια. Μηδική της παραλίας.

Flors en glomèruls axil·lars de 5-12 flors

SINÒNIMS: Medica marina (L.) Lam.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Ammophiletum. Creix a les dunes i arenals marítims, fins els 50 metres d’altitud. Aquestes de la platja de Tavernes de la Valldigna.

Planta rizomatosa de tiges reptants

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Aquesta planta està completament coberta per un toment gris blanquinós que la fa inconfusible, amb tiges molt folioses, reptants, que poden arribar al mig metre de llarg. Surt d’un rizoma llarg i ramificat

Fulles amb tres folíols obovats i estípules lanceolades

Fulles petites, peciolades, formades per tres folíols obovats i denticulats a l’àpex, sempre un xic plegades sobre l’eix del nervi central, amb estípules lanceolades i acuminades de marge enter o serrat

Flors papilionades de color groc

Flors en glomèruls axil·lars de 5-12 flors amb peduncle tan o més llarg que el pecíol de la fulla corresponent, i els pedicels més curts que el tub del calze. Flors hermafrodites zigomorfes i pentàmeres, amb el calze campanulat, amb cinc dents linear-triangulars més llargues que el tub. Corol·la papilionada amb l’estendard més llarg que la carena, i aquesta més curta que les ales. Androceu diadelf amb 10 estams. Gineceu amb ovari súper amb un sol estil acabat en estigma capitat. Floreix a la primavera, entre abril, maig i juny.

Fruit en llegum en hèlix molt tomentós

Fruit en llegum en hèlix, espinós o tuberculós, amb un orifici central, molt tomentós i amb dos rengles de curts agullons. Llavors reniformes i llises.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: De vegades algunes espècies del gènere Medicago poden confondre’s amb espècies del gènere Lotus, perquè s’hi semblen les fulles i les flors i, sovint, comparteixen hàbitat però els llegums de Lotus són rectes, mentre que els Medicago fan sempre els llegums en hèlix.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empren les summitats florides, en infusió, com diürètic, depuratiu i antiinflamatori, i per desfer les pedres o càlcul vesicals.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Medicago deriva del grec “Medike” que significa mede, perquè, segons Plini, l’alfals (Medicago sativa) fou introduïda en Grècia durant les Guerres Mèdiques (actual Iran), i del sufix llatí “–ago, -inis”, que indica paregut o relació. L’epítet específic marina ve del llatí “mare” mar, és a dir, marí, del mar, que creix pròxim al mar.

Medicago marina va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 779. 1753.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Dorycnium rectum (L.) Ser.

NOMS:  Alfalfa borda.  Doricni recte. Coronela. Herba de la inflamació. Castellà: Unciana. Carretón bravo. Emborrachacabras. Salamerosa. Italià: Trifoglino palustre. Francès: Dorycnie dressée. Anglès: Straight Dorycnium. Greater Badassi.

Flors en glumèruls de 20 a 40 flors

SINÒNIMS: Bonjeanea recta (L.) Rchb.; Gussonea recta (L.) Parl.; Lotus glomeratus Lam.; Lotus rectus L.; Ortholotus rectus (L.) Fourr. Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Molinio-Holoschoenion. Llocs humits, jonqueres i marges de cursos d’aigua. Fins els 1300 metres d’altitud. Aquests del riu Cànyoles al pas per Vallada.

Nombroses tiges rectes de fins dos metres d'alçada

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que designa els vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Arbust llenyós a la base amb llargues tiges verdes, d’aspecte herbaci, que poden arribar als dos metres de llargària, cobertes de fulles.

Fulles amb tres folíols i dues bràctees

Fulles trifoliades amb grans folíols i dos estípules a la base que semblen folíols però més petites.

Flors amb el calze rogenc

Flors en glomèruls axil·lars de 20 a 40 flors blanques sobre un peduncle. Flors amb pedicel hirsut. Calze de color rosat o rogenc amb cinc dents linears. Corol·la amb estendard blanc o lleument rosat. Floreix a la primavera i estiu.

Fruit en llegum dehiscent

Fruit en llegum dehiscent cilíndric i sense pèls de color rogenc

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La dehiscència és l'obertura de les estructures de les plantes com són el fruit, l'antera, o l'esporangi per alliberar el seu contingut: llavors , pol·len i espores respectivament. A vegades això implica un despreniment complet d'una part de l'òrgan.

USOS I PROPIETATS: El medicina popular s’empra com laxant i per curar úlceres d’estomac, per a panxes inflamades i per rebaixar la sang.

També s’empra com a farratge per al bestiar.

Calze amb pèls

SABIES QUE... El nom del gèner Dorycnium, era el nom grec “dorýknion, -ou”, i llatí “dorycnion”, que rebien diverses plantes que res tenen a veure amb les espècies d’aquest gènere a l’actualitat. Sembla que alguna d’aquestes plantes era verinosa i en les batalles enverinaven les puntes de les llances amb ella.  El mot grec dóry significa llança.

L’epítet específic rectum ve de recte, alçat, vertical, per l’hàbit de la planta.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Coronilla minima L. subsp. lotoides (W.D.J Koch) Nyman

NOMS: Botja blava, Coroneta, Escompa. Carolina de fulles de ruda. Coronil·la mínima.  Castellà: Coletú. Coronilla. Coletúa. Portuguès: Flores de Pascoa. Italià: Cornetta. Francès: Coronille faux lotier

Inflorescències en umbel·la terminal

SINÒNIMS: Coronilla lotoides W.D.J. Koch; Coronilla minima L. subsp. clusii Léon Dufour ex Murb.; Coronilla clusii ;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània.

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion Brolles termòfiles, dels sòls calcaris o margosos. Matollars, clarianes de pinades, vores de camins, en terrenys secs. Fins els 1100 metres d’altitud.

Mata de tiges lignificades a la base

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Mata de tiges lignificades a la base, erecta, de fins 50 cm d’alçada

Fulles compostes de color verd blavós

Fulles compostes de 2-4 parells de folíols i el terminal senar, rígids, glauc, de color verd blavós, obovats, de marge enter i mucronats.

Flors papilionàcies de color groc intens

Flors en inflorescències terminals umbel·lades amb llarg peduncle. Flors papilionades de color groc, de 8-10 mm, amb el pedicel més curt que el calze, que és glabre, amb el llavi superior major i el inferior amb dents. Corol·la amb l’estendard emarginat i ales obovades més llargues que la quilla.  Floreix des de maig fins a l’agost.

Fruit en loment pèndul

Fruit en loment pèndul, cilíndric, allargat, de entre 2 i 5 cm, amb segments que van partint-se a trossos amb el temps.  

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El loment és un tipus particular de llegum  o síliqua, segons els gèneres, que a la maturitat no s’obri en dues valves, sinó que es divideix en segments amb una llavor en cadascun.

Vista posterior de la umbel·la

USOS I PROPIETATS: Tòxica: és considerada una planta verinosa per l’efecte cardiotònic que produeixen els glucòsids que conté. És tòxica per a les persones i per al ramat.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere, Coronilla, el va prendre Lobelius del castellà (diminutiu de corona) en al·lusió a la forma de la inflorescència. Tournefort el va establir com gènere i Linné el va revalidar.

L’epítet específic ve del llatí “minimus” que significa petit en la seua espècie.

El nom de la subespècie, lotoides, deriva de “lotus” i del grec “εἷδος eidos” que significa aparença, semblança, pel paregut amb algunes espècies del gènere Lotus.  

Aquesta espècie prolifera en alguns llocs després d’un incendi.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Leptidea sinapis (Linnaeus, 1758)

Nom comú: Angelet. Castellà: Esbelta blanca. Francès: Piéride de la moutarde. Piéride du lutier. Anglès: Wood White. Alemany: Senfweißling. Neerlandès: Boswitje.

Identificació: Papallona diürna de 30-45 mm d’envergadura alar, amb l’abdomen llarg i fi i les ales davanteres estretes, allargades amb una taca gris fosca a l’àpex arrodonit, sobre fons blanc amb escates obscures. A la segona generació la taca apical és més obscura i més petita. El revers té una tonalitat groguenca. La femella es diferencia per la taca apical molt més clara que, de vegades, acaba quasi desapareguent. El vol és baix, erràtic, vacil·lant, delicat i fràgil, que permet diferenciar-la a distància.

Leptidea sinapis

Distribució: Es troba a Europa, Àsia Menor i Central, Orient Mitjà, sud de Siberia fins al llac Baikal. També a la regió del Rif, al nord d’Àfrica.

Període de vol: Pot tindre dos o tres generacions a l’any. La primera a la primavera, entre maig i juny, i la segona en agost

Hàbitat: Es troba als marges de pinedes i boscos esclarissats, prats i erms

Biologia: Els imagos es reuneixen sobre la terra fresca i humida. Les femelles depositen els ous en les fulles de diverses espècies del gènere Lathyrus, Vicia, o del lot corniculat (Lotus corniculatus) de les quals s’alimentaran les erugues de color verd clar amb una ratlla groga a cada costat, assistides, si més no als primers estadis, per formigues, tot i que no és imprescindible. Hiverna en fase de crisàlide.

Lotus corniculatus, planta nutrícia

Etimologia: Leptidea deriva del grec “leptos”  prim, i de “idea” forma, aparença, per la forma del cos prim  del imago. L’epítet específic sinapis ve del llatí “sinapis” mostassa.

Leptidea sinapis va ser descrita pel naturalista suec Carles Linné en systema Naturae, 1, 468. 1758 , amb el nom inicial de Papilio sinapis

Taxonomia: Gènere Leptidea, Família Pieridae, Ordre Lepidoptera, Classe Insecta, Filum Arthropoda,