NOMS: Nyespler. Nesprer, nespler, nesplera, nesperera, nisperer, nisprer. Occità: Mesplièr, Mespolièr, Nesplièr, Nespolièr. Cast. Níspero. Nispolero. Mispolera. Niéspera. Cardápano. Gall. Nespereiro. Basc: mizpirondo arrunta. Mizpiratze. Port. Nespereira. Francés: Néflier, Néflier commun, Néflier d'Allemagne. Italià: Nespolo di Germania. Anglés: Medlar. Alemany: Deutsche Mispel. Echte Mispel.
 |
| Les flors de la nyespla tenen 3-4 cm de diàmetre |
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània oriental
HÀBITAT: Querco-Fagetea. Cultivada als horts i naturalitzada als boscos humits. Molt poc freqüent. Des de els 100 m fins als 1500 m d’altitud. Aquest exemplar dels Plans, Vallada.
 |
| Pot tindre aparença arbustiva o arribar als 4 metres d'alçada |
FORMA VITAL: Macrofaneròfit: plantes que tenen les gemmes persistents situades a més de 2 metres d'altura.
DESCRIPCIÓ: Pot trobar-se en forma arbustiva o com un arbret caducifoli de fins quatre metres d’alçada,
sovint amb espines.
 |
En l'única cosa que s'assembla a la nespra comercial és en les fulles
|
Fulles llargament el·líptiques, peludes, de color verd obscur, amb el marge sencer i un curt pecíol.
 |
| La flor té nombrosos estams |
Flors hermafrodites, solitàries i sense peduncle. Calze amb cinc sèpals persistents i acrescents. Corol·la de 3-4 cm de diàmetre, amb cinc pètals blancs de marge ondulat. Nombrosos estams. Ovari ínfer
 |
| La nyespla és una fruita que es consumia a l'hivern |
Fruit en forma de pom marró amb pèls d’uns quatre cm de diàmetre, arrodonit amb la part superior plana i coronada pels cinc dents del calze persistent.
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La nyespla és un pom, és a dir, un fruit complex, procedent d’un ovari ínfer, format en part per el tàlem i en part per els carpels, amb el mesocarp carnós i l’endocarp coriaci.
 |
| Abans era freqüent veure nesprers a les cases de camp |
USOS I PROPIETATS: Cultivat des d’antic pels seus fruits. Avui el seu cultiu està pràcticament abandonat, fins el punt que el seu nom (nesprer) l’he rebut un altre fruiter d’introducció recent, la Eriobotrya japonica, que produeix els nispros que podem trobar al mercat.
Amb els fruits es feia confitura i amb les llavors es feia una espècie d’orxata.
La varietat “Dutch” és emprada com ornamental.
De la fusta del nyespler es fa el bastó tradicional basc anomenat makila que s’empra per rendir honors a les personalitats.
 |
| Ací podem apreciar els sèpals persistents que quedaran coronant el fruit |
SABIES QUE... Mespilus ve del grec “mespíle” que era el nom que donaven al nesprer. El nom germanica ve d’Alemanya, a pesar de que no és originari de Germania, on el van portar els romans. El nesprer és natural dels territoris europeus del Mediterrani Central i Orienta, fins a les illes de Sardenya i Sicília.
La nyespla únicament és comestible quan han sobremadurat. Es cullen abans de madurar, s’emmagatzemen sobre palla escampada a sobre d’un canyís, i es consumeixen quan estan passats i ha desaparegut el gust aspre. Era una fruita par a l’hivern.
Cal paciència per poder gaudir de les nyesples i així ho diu una dita: “Amb temps i palla maduren les nyesples”.
Hi ha un poema d’en Jaume Santandreu recollit a “Nissaga de Sen” titulat “Elogi de la Nesplera”, que hem trobat a Amics arbres, arbres amics, que diu a l’última estrofa:
Mon cor de terròs aspre no estima l'olivera, / ni el taronger, ni el roure, ni l'alzina, ni l'om. / Retorn a la bardissa de malmesa sendera / només per contemplar-te, essencial nesplera, / i voler ser qui som.
Família Rosaceae
