Origanum vulgare L.

NOMS: Orenga, orega, moraduix. Occità: Majorana, Majourano-fèro, Majurano fèro, Marjolana bastarda, Menugueta. Castellà: Orégano, furiégano, mejorana silvestre, perigüel. Gallego: Oregao, ourégao. Èuscara: Aitz-bedarr, atx-usain, oregaña.  Italià: Acciughero. Arigano. Francès: marjolaine sauvage, origan. Anglès: wild marjoran, european oregano, oregano, pot marjoram. Alemany: Gewöhnlicher Dost. Kostets. Neerlandès: Marjoraan. Wilde Marjolein. Grec: Ορίγανον το κοινόν. Ρίγανη κοινή.

Inflorescències terminals amb bràctees molt vistoses

SINÒNIMS: Origanum vulgare subsp. virens (Hoffmanns. & Link) Bonnier & Layens;  Origanum vulgare subsp. vulgare L. Origanum virens Hoffmanns & Link;  

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Creix en zones seques, entre matolls, riberes i garrigues, també a les vores dels camins. En sòls més aviat bàsics, des dels 800 m fins al  nivell del mar. 

Herba un poc tomentosa

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any.

DESCRIPCIÓ:  herba perenne, erecta i un poc tomentosa. En la part superior es ramifica i la inferior sol perdre les fulles. Tiges quadrangulars, sovint rogenques que surten d’un rizoma subterrani. 

Fulles oposades de marge enter o lleugerament dentat

Fulles peciolades, oposades, de limbe àmpliament ovat, sencer o lleugerament dentat, amb pèls al revés

Flors labiades blanques o rosades

Flors en inflorescències terminals amb bràctees molt vistoses i diferents a les fulles, fortament imbricades de manera que oculten quasi totalment els calzes; les bràctees són membranoses, sense pèls, obovades i allargades, apiculades, d’un verd pàl·lid, quasi el doble de llargues que el calze. Les flors tenen cinc pètals soldats, normalment blancs o rosats. Els estams, dos més llargs, sobreïxen, així com el pistil. Floreix a finals d’estiu i tardor.

Fruit en núcula

Fruits en núcula formada per quatre parts ovades.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les labiades són molt homogènies, sovint molt aromàtiques com en aquest cas, de tiges quadrangulars i fulles simples i oposades.

USOS I PROPIETATS: Tota la planta te glàndules amb una essència aromàtica de color groc llimó, que està composta per un “estearopteno” i dos tipus de fenols: el carvacrol i, en menys quantitat, el timol. Les arrels tenen substàncies tànniques.   

És antioxidant, antimicrobiana i antitumoral (en estudis prou primaris encara), antisèptica, tònica, digestiva i carminativa. La medicina tradicional ha utilitzat el té de orenga com auxiliar en el tractament de la tos per ser expectorant.

Actualment s'està investigant la seva utilitat en el tractament de càncer de còlon, ja que l’orenga pot actuar contra enzims bacterians inductors a aquest tipus de càncer. També s'està valorant la seva capacitat antioxidant en dietes riques en àcids grassos omega3.

Les fulles són molt utilitzades en la cuina mediterrània, tant fresques com seques però seques tenen més sabor i aroma.

Junt a l’alfàbega són les que donen el toc particular a la cuina italiana, però també és important en les cuines espanyoles, franceses, gregues i també en les mexicanes. 

Amb orenga es prepara la carn per fer xoriços, s’adoba la pizza o “l’ossobuco”, en salses o licors digestius, en amanides, amb hortalisses torrades, etc. També s’utilitza per adobar olives junt a altres herbes.

 

Bràctees imbricades

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Origanum deriva del grec “ὄρος óros”, que significa mont, muntanya, i de "gános", que significa plaer, alegria, és a dir: l’alegria del mont. L’epítet específic vulgare deriva del llatí “vulgaris, -e”, que significa vulgar, comú, ordinari, per ser una planta corrent i abundosa.

Segons la mitologia grega, fou Afrodita, la deessa de l’amor i el romanticisme, la primera que plantà orenga i li va donar la fragància que té actualment.

Família Labiatae

Ocimum basilicum L.

NOMS: Alfàbega. Alfabeguera. Alfalga. Alfàbrega. Enfalga. Herba del mal prenyat. Castellà: Albahaca. Alhàbega. Occità: Alfabrega, Alfasega, Baselic. Italià: Basilico. Francès: Basilic. Basilic romain. Anglès: Sweet Basil. Alemany: Basilienhraut. Basilikum. Neerlandès: Basilicum. Grec: Ώκιμο το βασιλικό. Σταυρολούλουδο. Βασιλιτσά.

Flors bilabiades

SINÒNIMS: Ocimum album L.

DISTRIBUCIÓ: Procedeix d’Àsia però es cultiva a les nostres terres des de fa mil·lennis.

HÀBITAT: Planta cultivada als horts i als jardins.

Planta de fulles flairoses de fins 60 cm d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de fins 60 cm d’alçada flairosa, amb un olor inconfusible, de tija erecta i ramificada des de la base

Fulles oposades d'un verd llustrós

Fulles de distribució oposada, curt pecíol, limbe ovat i marge enter o poc serrat, de tacte suau i color verd llustrós per l’anvers, amb glàndules al revers que secreten l’essència que emet l’olor característica.

Llavi superior dividit en quatre lòbuls

Flors agrupades en espigues florals formades per verticils de sis flors cadascun. Flors bilabiades. Calze pubescent dividit en cinc sèpals ciliats, el superior més gran que els altres. Corol·la blanca amb el llavi superior dividit en quatre lòbuls i el inferior sencer. Androceu amb quatre estams d’anteres blanques dirigits al llavi inferior. Gineceu d’ovari súper amb estil acabat en estigma bífid. Floreix de juny a setembre

Fruit en aqueni

Fruit en quatre aquenis redons a dins del calze persistent

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La família de les labiades o lamiàcies són sovint plantes aromàtiques i riques en olis essencials, com l’herba-sana (Menta spicata), l’orenga (Origanum vulgare), el timó (Thymus vulgaris) o el romer (Rosmarinus officinalis). El nom antic d'aquesta família (Labiades) era degut a la forma de la flor amb 5 pètals fusionats que formen un llavi superior, generalment bilobulat i més curt, i un llavi inferior, trilobulat, amb els 5 sèpals del calze també units. Les flors són bisexuades i sorgeixen en grups terminals de 5 o 6 (a voltes més o menys) floretes cadascú. Les tiges solen ser quadrangulars, i les fulles ovades, oposades i decussades.

Quatre estams i estigma bífid

USOS I PROPIETATS: A banda de les nombroses aplicacions culinàries, l’alfàbega era considerada una planta miraculosa en la medicina popular, amb moltes i diverses aplicacions. No podia faltar als monestirs, als jardins, als horts o a casa en cossiols. Però cal tindre en compte que, tot i que no s’ha determinat la relació amb el càncer, és ric en estragol, considerat un potent cancerigen.

La saviesa popular aconsellava tindre a les finestres o a l’habitació alfàbega per espantar els mosquits. Ara sabem que conté quatre compostos volàtils repel·lents de mosquits. També als horts es plantava alfàbega entre tomaques, albergínies, i pimentons com planta insecticida, per allunyar els insectes nocius per als cultius.

Verticils de sis flors cadascú

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Ocimum deriva del grec "ózo" olor, per l’aroma que emeten les fulles. L’epítet específic basilicum ve del grec “βασιλικός basilikós” regi, digne d’un rei, (de “βασιλεύς basileus” rei)

En algunes poblacions valencianes encara se celebra la festa de les alfàbegues, com Bétera, Elx, Gata o Palma de Gandia, aquesta va unida a la tradició del seu cultiu exclusiu, a fi de criar les alfàbegues més grans per a la festivitat de la Mare de Déu d’Agost, també coneguda popularment com la Mare de Déu de les Alfàbegues, la festa de la qual se celebra, curiosament i significativament, en la mateixa data que antany els romans celebraven els festivals de la dea Diana, la Diana Nemorensis, personificació de la prolífica natura virginal.

Flors en espigues formades per verticils

Diu Joan Pellicer “...és l’alfàbega l’herba que, després d’estar present en l’hort, en la finestra i en la cuina, més fondament s’endinsa en la casa, la que més íntimament hi penetra, fins el cor de l’estança més íntima, el tàlem, la cambra nupcial.” I afegeix “Reclam, elixir i averany del bon amor, l’alfàbega és una planta de clara significació eròtica.” (Mètode)

Ocimum basilicum va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 597. 1753.

Família Labiatae (Lamiaceae)

Chaenorhinum origanifolium (L.) Kostel. subsp. crassifolium (Cav.) Rivas Goday

NOMS: Esperons de roca. Boqueta de gos. Cast. Espuelilla. Conejitos. Italià: Linajola piemontese. Francès: Linaire à feuilles d'origan. Anglès: Malling Toadflax.

Flors amb llavis divergents i lòbuls amb una osca o entrant (emarginats)

SINÒNIMS: Chaenorrhinum origanifolium subsp. crassifolium; Linaria origanifolia (L.) Cav. ; Linaria crassifolia (Cav.)DC.; Chaenorhinum crassifolium (Cav.) Lge.Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Teucrion buxifolii. En escletxes i pedregars  calcaris, o sobre murs.  Fins els 1800 metres d’altitud.

Planta petita sobre escletxes calcàries

FORMA VITAL: Camèfit:  Són els vegetals amb les parts aèries persistents tot l'any però que tenen les  gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Herba perenne de fins un pam d’alçada amb tiges erectes i prims, ramificats des de la base.

Fulles semblants a les de l'orenga (origanifolium)

Fulles oval lanceolades, peciolades,  oposades o alternes,

Llavi inferior amb esperó nectarífer

Flors en inflorescències laxes, amb pedicel. Calze amb sèpals desiguals, verds i més o menys purpuris, amb pèls i persistent. Corol·la de color variable entre violeta, rosa o groguenca, amb venes obscures i taques grogues; llavis divergents amb lòbuls partits (emarginats), dos lòbuls el superior i tres l’inferior, i tub comprimit per dalt i baix, deixant veure el paladar unflat i esperó curt on s’acumula el nèctar.

Fruit en càpsula ovoide

Fruit en càpsula ovoide, més curta que el calze, que s’obri per porus apicals per tal de lliurar les llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En botànica l'esperó és una protuberància que es forma en els pètals o els sèpals d'algunes flors. De vegades l'esperó és l’elongació de la part posterior de la flor d'un,  o de diversos  pètals de la corol·la ( de tots). Tenen forma d'embut sense sortida i permeten xuclar el nèctar als agents pol·linitzadors.

USOS I PROPIETATS: Algunes espècies d’aquest gènere s’empren en jardineria.

Inflorescències laxes

SABIES QUE... el nom del gènere Chaenorhinum procedeix del grec “chaíno” que significa obrir-se, entreobrir-se,  i del grec “rhís, rhinós” que significa nas, perquè la gola de la corol·la queda mig oberta.

L’epítet específic origanifolium fa referència a la forma de les fulles, semblant a les de l’orenga (Origanum vulgare L.).

Família Scrophulariaceae

Helianthemum marifolium subsp. origanifolium (Lam.) G.López

NOMS: Setge. Heliantem setge. Castellà: Jarilla

Flors en cimes simples o ramificades

SINÒNIMS: Helianthemum origanifolium (Lam.) Pers.; Cistus dichotomus Cav.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània meridional. Endemisme Ibero-Magrib

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Brolles termòfiles, dels sòls calcaris o margosos. Fins els 500 metres d’altitud

Tiges postrades o erectes de color rogenc

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Petita mata llenyosa de tiges postrades o ascendents de fins un pam, glabres o poc piloses, de vegades prenen una tonalitat rogenca.

Fulles oposades semblants a les de l'orenga

Fulles oposades, amb pecíol, enteres i de vegades amb marge revolut, ovato-lanceolades, amb l’amplada màxima al terç inferior del limbe, de color verd fosc.

Flor groga amb nombrosos estams

Flors en cima simple o ramificada. Calze amb tres sèpals interns pubescents i dos externs que mesuren la meitat que els interns. Corol·la amb cinc pètals grocs, lliures, que fan 5-8 mm de diàmetre. Androceu amb nombrosos estams. Floreix de març a juliol

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula més curta que els sèpals

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El fototropisme és una resposta del vegetal front a un estímul lluminós. Les plantes d’aquest gènere tenen un cert fototropisme positiu perquè segueixen la llum del sol, i a més a més, només obrin les flors al calor del sol, doncs necessiten una temperatura superior als 20⁰ C per desplegar el pètals.

Tres sèpals interns majors i dos externs molt petits

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra en infusió com depurativa de la sang, antiinflamatòria i contra els constipats i malalties de les vies respiratòries. En aplicació externa és vulnerària i ajuda a desinfectar tancar ferides.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Helianthemum deriva del grec “hélios” que significa sol, i de “ánthemon” que significa flor, perquè, segons Ambrosini (1666), dirigeix les flors cap al sol.

L’epítet específic marifolium deriva de “marum” una espècie de Teucrium, i de “folium” fulla, és a dir, significa amb fulles de Teucrium marum. El nom de la subespècie origanifolium indica que les fulles són semblants a l’orenga (Origanum)

Família Cistaceae