Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta Papilionaceae. Ordena per data Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta Papilionaceae. Ordena per data Mostra totes les entrades

dimarts, 12 de febrer del 2013

Lotus corniculatus L. subsp. corniculatus


NOMS: Lot corniculat. Castellà : Corona de rey. Cuernecillo. Trébol de cuernos. Pié de gallo. Gallego: Trebo de cornos. Zoco de noiva. Éuscara: Mendiko usobelarra. Portuguès: Cornichao. Italià: Ginestrino comune. Francès: Lotier commun. Anglès: Birdsfoot trefoil. Alemany: Gewöhnlicher hornklee. Neerlandès: Gewone Rolklaver

Inflorescències amb 1-6 flors papilionades
SINÒNIMS: Lotus arvensis Pers.; Lotus corniculatus subsp. crassifolius Pers.;
Observacions: És molt variable de grandària, forma de folíols, nombre de flors per inflorescència o la grandària del calze. A més a més no poden establir-se àries definides per a grups amb característiques semblants. Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

Herba glabra i ramificada
HÀBITAT: Molinio-Holoschoenion. Prats, pastures sobre sòls humits. Fins als 2200 metres d’altitud. Aquest al llit del riu Canyoles.

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia de mantenir els meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Herba glabra i serícia, amb tiges de fins 50 cm d’alçada, ascendents o ajagudes (decumbents) i ramificades.

Fulla amb cinc folíols (o tres folíols i dues estípules)
Fulles amb cinc folíols obovats-lanceolats i mucronats. Els dos folíols inferiors semblen estípules, a la base del raquis, amb forma molt semblant als altres folíols.

Flors papilionades grogues amb venes vermelles a l'estendard
Flors en inflorescències amb 1-6 flors papilionades de color groc i les venes de l’estendard vermelles. El peduncle és molt més llarg que la fulla que l’axil·la. Calze actinomorf amb cinc dents. Floreix en primavera i estiu.

Fruit en llegum cilíndrica i recta
Fruit en llegum cilíndrica recta i erecta, disposades com els dits d’un au, el que dona el nom en anglès: “birdsfoot”.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La majoria de famílies porten el nom d’un gènere que la caracteritza, com Pinaceae de Pinus o Rosaceae del gènere Rosa. Altres reben el nom d’alguna característica, com les Cruciferae, per tindre els quatre pètals en forma de creu. Aquest és el cas de la família Leguminosae, dita així per tindre els fruits en llegum, també dita Papilionaceae per la forma papilionada de les flors. Els botànics han decidit unificar els criteris i han aplicat a aquesta família el nom d’un gènere representatiu: Faba; així, encara que poden emprar-se els mots Papilionaceae i Leguminosae, també s’anomena Fabaceae.


USOS I PROPIETATS: La medicina popular li adjudica virtuts sedants i antiinflatòries, i per alleugerar migranyes, dolors menstruals i, fins i tot, l’ansietat i el insomni.

SABIES QUE... el genèric Lotus deriva del grec “lotós, oû”, que era el nom aplicat a diverses herbes, arbres o arbusts d’aquest gènere i d’altres. El nom va ser utilitzat per Virgili.
El nom de l’espècie, corniculatus, deriva de "corniculus", diminutiu de "Cornus" que significa banya, és a dir, fruit en forma de petites banyes.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

divendres, 21 de juny del 2013

Colutea brevialata Lange


NOMS: Espantallops. Pleps. Castellà: Espantalobos. Sonajeras. Espantazorras. Garbancillo. Èuscara: Ikara-otso. Portuguès: Sene bastardo. Italià: Erba vesicaria. Francès: Baguenaudier de France. Claquette. Anglès: Bastard Senna. Common Bladder-senna. Alemany: Baumartiger. Blasenstrauch. Neerlandès: Blazenstruik.

Flors en raïms axil·lars
SINÒNIMS: Colutea arborescens subsp. gallica Browicz;

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional (submediterrània)

HÀBITAT: Quercion pubescenti-petraeae. Querco- Lentiscetum. Clarianes de carrascars i fagedes d’ambient humit i protegit, sobre sòl pedregós i calcari. Entre els 250 i els 1500 metres d’altitud.    

Arbust caducifoli que pot arribar als 3 metres d'alçada
FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ:  Arbust de tiges dretes i de fulles caduques que pot arribar als 2-3 metres d’alçada. 

Fulles imparipinnades
Fulles imparipinnades amb 2-6 parells de folíols el·líptics o ovats molt regulars i finament pubescents, de marge enter. Estípules molt petites.

Corol·la papilionàcia amb les ales molt curtes
Flors en raïms axil·lars més curts que la fulla corresponent. Calze amb les dents desiguals. Corol·la papilionada de color groc fort amb l’estendard gran, arrodonit, emarginat i dret, i les ales molt curtes. Floreix d’abril a juny.

Llegum pèndul molt inflat
Fruit en llegum de 5-7 cm molt inflat, de parets membranoses i translúcides. És l’element més notable de l’espantallops.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els pigments formen part de les principals molècules de les plantes. Absorbeixen de manera selectiva unes longituds d’ona de la llum i reflecteixen altres. La clorofil·la és el pigment primari de les plantes que absorbeix les longituds d’ona roja i blava, que incentiven la fotosíntesi, i reflecteix la verda que és la que podem veure.

Calce amb cinc dents desiguals
USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat com laxant, porgant i diürètic, però els principis tòxics de les llavors desaconsellen el seu ús.
També s’utilitza en jardineria com planta ornamental.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  Colutea deriva del grec “koloitía” que emprava Teofrast per referir-se a dos arbres amb les llavors en beines, un dels quals és Colutea arborescens L.

El nom específic brevialata ve del llatí “brevis” que significa breu, curt, i de “alatus” que significa ales, és a dir, amb ales curtes, en referència a les ales curtes de les flors que són el signe distintiu. 

El nom popular d’espantallops és degut al soroll que fan les llegums madures, amb les llavors soltes dins la beina, quan el vent les sacseja.  

Figura en el “Catálogo Regional de Especies Amenazadas de Castilla-La Mancha”

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)


Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A

dimarts, 27 de setembre del 2011

Bituminaria bituminosa (L.)C.H. Stirt.

NOMS: Cabrulla. Herba bruna. Herba cabruna. Trèvol pudent. Herba bruna. Occità: Basilic sauvatge, Cabreireta, Cabridola, Engraisso móutoun, Erbo de la trèflo, Gròssa ruda, Pè de pola, Pèpolin. Cast. Hierba cabrera. Hierba cabruna. Hierba gitana. Hiperuelo. Trébol bastardo. Trébol del mal olor. Hierba de los granos. Higueruela. Basc: Okatz-bedarr. Okotz-bedar. Port. Trevo bituminoso. Francés: Herbe au bitume. Psoralée à odeur de bitume. Psoralier. Trèfle bitumeux. Italià: Trifoglio bituminoso . Anglés: Arabian Pea. Pitch Trefoil. Alemany: Asphaltklee. Harzklee. Pechklee.


Inflorescència de trèvol pudent
SINÒNIMS: Psoralea bituminosa L.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Brachypodietalia phoenicoidis. Vores de camps i camins, marges de boscs i pinedes,  fins els 1450 metres d’altitud.

Tota la planta despedeix un fort olor a betum
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de la Forma vital de Raunkjaer, són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  és una herba erecta, amb moltes tiges que arriba al metre d’alçada, amb pèls i glàndules que li donen un olor fort i característic  a betum que la fa inconfusible.

Fulles trifoliades amb el folíol central peciolulat
Fulles amb tres folíols (trifoliades) ovats i enters, el central sovint un poc més gran i amb pecíol (peciolulat). Tenen uns punts grocs que són les glàndules. 

Les flors tenen la típica estructura papilionàcia
Flors en glomèruls que surten de les axil·les de les fulles, amb peduncle més llarg que la fulla. Flors hermafrodites i amb cinc pètals i cinc sèpals (pentàmeres). Calze amb els sèpals soldats (sinsèpal) en forma de campana, amb pèls i cinc llargues dents. Corol·la papilionàcia de color blau violaci. 10 estams i ovari súper amb estil i estigma capitat. Floreix de març a novembre.

Fruit en llegum, amb una sola llavor, cobert pel calze persistent
Fruit en llegum ovoide amb bec falcat i amb una sola llavor

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El rabet de les fulles que uneix el limbe de la fulla amb la tija s’anomena pecíol però quan la fulla és composta, com en aquest cas, els pecíols de cada folíol reben el nom de peciòluls i els folíols peciolulats.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s'utilitzà per ajudar a la cicatrització de ferides i nafres. Les fulles són diürètiques i es recomanen contra el càncer.
S’empra com a farratge per als animals i per a millorar el sòl en zones degradades i en la lluita contra la desertificació.

Glomèrul amb les flors d'un blau violaci
SABIES QUE... El nom genèric Bituminaria ve del llatí bitumen, -inis, que significa betum, i del llatí –aria, -ariae que és un sufix que indica possessió, relació, per l’olor a betum del trèvol pudent. L’epítet específic bituminosa insisteix en el mateix que el genèric, és a dir, en l’olor a betum.
Millora el sòl, preservant-lo de l’erosió i de la pèrdua de matèria orgànica, fixa el nitrogen de l’atmosfera i millora la fertilitat de la terra. Suporta bé la sequera i les gelades hivernals de les terres de l’interior.
És una planta fotosensibilitzant, és a dir, que la pell amb contacte amb el suc de la planta i exposada a la llum del sol pot tacar-se per cremades.
A la Península Ibèrica no hi ha cap altra espècie d’aquest gènere

Família Leguminosae (Fabaceae) (Papilionaceae)

dijous, 5 de maig del 2011

Lathyrus cicera L.


NOMS: Guixols. Guixó cigronenc. Guixons. Pedrerols. Occità: Garouto.  Cast. Almorta de monte. Almorta silvestre. Cicercha. Cicérula. Diente de muerto. Gálgana. Guija. Lenteja forrajera. Basc: gilbiña.  Port. Araca. Chícharro branco. Chícharo bravo. Chícharo miúdo. Francès: Gesse chiche, Gessette, Jarosse. Italià: Cicerchia cicerchiella. Anglés: Red vetchling. Red pea.

Flor papilionàcia del guixó
SINÒNIMS: Cicercula cicera (L.) Alef.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Sembrats i prats d’anuals fins els mil metres d’altitud.

Actualment és considerada una "mala herba"
FORMA VITAL: Teròfit: en l'estació desfavorable tan sols hi resten les llavors, que no germinaran fins a l'arribada d'un moment més propici.

DESCRIPCIÓ:  Herba amb les tiges i els pecíols alats, de 20 a 60 cm, trepadora. 

Podeu observar les estípules a la base de la fulla i el circell entre els dos folíols
Fulles alternes amb dos estípules hemisagitades i amb dos folíols lanceolats i un circell ramificat

L'estendard mostra la nerviació de coloració més obscura
Flors vermelles, pentàmeres, axil·lars, solitàries. Calze amb cinc llargues dents. Corol·la papilionàcia amb nerviació de coloració més intensa. Floreix a principi de la primavera. 

La llegum té una forma trapezoïdal característica
Fruit en llegum trapezoïdal.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: De vegades les tiges són primes per a la seua llargària i resulten  massa dèbils per sostindre’s dretes i arribar a la llum. Aleshores desenvolupen òrgans que els ajuda a trepar. Un d’aquests òrgans especialitzats és el circell, que s’agarra a qualsevol branqueta enroscant-se i fent-la servir de suport.   

USOS I PROPIETATS: La Lathyrus cirera s’ha emprat tradicionalment en l’alimentació animal (Titarros) tant en gra sec com planta per farratge.
En altres èpoques també ha servit per l’alimentació humana i és una part fonamental de les farinetes (gachas) manxegues. 

Ací podeu veure els llargs sèpals del calze
SABIES QUE... el nom del gènere, Lathyrus significa pèsol en grec. L’epítet cicera ve del llatí  cicer” que significa cigró, per la forma de les llavors.
El consum freqüent de guixa (Lathyrus cirera o Lathyrus sativus) produeix una intoxicació crònica anomenada latirisme, degut a l’acumulació de neurotoxines, especialment alcaloides, en el sistema nerviós. El latirisme fou freqüent als anys quaranta, els anys de la fam, pel consum humà de guixa.
En l’antiguitat, però, el guixó era un llegum molt apreciat. Segons Bonvesin de la Riva en la seva obra "Meravelles de Milà" (1288), el guixó, conegut localment com cicerchia, era un dels àpats favorits de la classe benestant milanesa al segle XIII.

Família Leguminosae (Fabaceae) (Papilionaceae)

divendres, 9 d’abril del 2021

Coronilla glauca L.

NOMS: Coronil·la glauca. Carolina. Carolina de jardí. Coroneta. Senet. Castellà: Carolina, Coletui, Coletuy, Ruda inglesa. Portugès: Pascoinhas. Serra-do-reino. Italià: Cornetta di Valenza. Francès: Coronille de Valence. Coronille glauques. Anglès: Mediterranean Crownvetch. Shrubby Scorpion-vetch.

SINÒNIMS: Coronilla valentina subsp. glauca (L.) Batt.; Coronilla valentina L.

DISTRIBUCIÓ: Conca mediterrània

HÀBITAT: creix com subespontània a les roques calcàries, des del nivell del mar fins els 600 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Petit arbust molt ramificat de fins 1 metre d’alçària amb tiges flexuoses i solcades.

Fulles compostes, imparipinnades, formades per 2-4 parells de folíols obovats i el terminal emarginat. Estípules lliures i caduques linear-lanceolades de fins 6 mm.

Flors en glomèruls axil·lars umbel·liformes amb peduncle més llarg que la fulla axil·lant. Flors hermafrodites, zigomorfes. Calze campanulat, bilabiat, amb el llavi superior més llarg que el inferior. Corol·la papilionàcia de color groc de fins 14 mm, amb l’ungla tan llarga com el calze. Androceu amb 10 estams diadelfs d’anteres grogues. Gineceu d’ovari súper amb estil de 4-5 mm acabat en estigma simple. Floreix de febrer a juny.

Fruit en llegum amb segments ben marcats (loment) amb llavors brunenques.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Linné va observar que les flors, que durant el dia són notablement perfumades, a la nit són gairebé sense olor.

USOS I PROPIETATS: Es cultiva en jardineria. És un petit arbust amb una floració abundant i prolongada, ideal per a jardineria xeròfila en llocs secs, pobres i assolellats on no arriba el reg. Bona per a zones litorals i rocalles. Amb pocs requeriments edàfics, és indiferent a sòls silícics o calcaris, sempre que estiguin ben drenats i siguin lleugers. Resisteix les baixes temperatures i la sequera. Admet la poda de formació, després de la floració, per mantenir-la més compacta. Multiplicació per esqueix de fusta tendra a l’estiu. Les llavors cal posar-les a remulla en aigua ben calenta (sense arribar a bullir) i deixar-les 24 hores abans de sembrar-les.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Coronilla el va prendre Lobelius del castellà (diminutiu de corona) en al·lusió a la forma de la inflorescència. Tournefort el va establir com gènere i Linné el va revalidar. L’epítet específic glauca és un epítet llatí que deriva del grecglaukos” que significa de color verd blavós. El nom específic valentina, és un epítet geogràfic que fa referència al lloc d’origen, tot i que en aquest cas aquesta espècie no és autòctona del País Valencià.

Coronilla glauca va ser descrita per Carles Linné i publicada en Centuria I. Plantarum ... 23–24. 1755.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

dilluns, 17 d’octubre del 2016

Lotus creticus L.

NOMS: Lot de Creta. Lot de platja. Aubercoch. Castellà: Cuernecillo de mar. Portuguès: Trevo de Creta. Cornichão-das-areias. Francès: Lotier de Crète. Anglès: Cretan Bird's-foot-trefoil. Southern Birdsfoot-trefoil. Alemany: Kretischer Hornklee.

Inflorescències amb 2-7 flors
SINÒNIMS: Lotus commutatus Guss.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània meridional

Tiges reptants molt ramificades
HÀBITAT: Ammophilion arundinaceae. Creix en arenals marítims i sistemes dunars. Fins els 50 metres d’altitud. Aquests de les dunes de la platja de Tavernes de la Valldigna i el Brosquil

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

Planta coberta de pèls que la fan platejada
DESCRIPCIÓ: Planta coberta de pèls que li donen un color grisós, amb tiges reptants molt ramificades que poden superar el metre de llarg.

Fulla amb cinc folíols ovats
Fulles compostes per cinc folíols ovats, dos dels quals semblen estípules, de marge enter, un sol nervi i un poc carnoses, cobertes de l'indument platejat de tota la planta

Calze bilabiat amb cinc sèpals
Flors en inflorescències pedunculades amb 2-7 flors i pedicels molt més curts que el tub del calze. Calze bilabiat cobert de pèls platejats, amb cinc dents triangulars i aguts , amb els dos laterals més curts que la resta. Corol·la papilionada de color groc ataronjat d’estendard ovat, més estret a la base, i quilla corbada. Floreix de maig a juny

Fruit en llegum recta
Fruit en llegum recta amb 15-30 llavors globoses.


CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En la família de les lleguminoses conviuen tres subfamílies amb flors molt diferents morfològicament. Les Papilionoidees amb flors que recorden les papallones per la disposició dels pètals, com per exemple l’espantallops (Colutea brevialata). Les Mimosoidees formen glomèruls de petites flors cridaneres pels llargs estams de color groc, com l’aromer (Acacia farnesiana). I per últim les Cesalpinoidees, amb flors cridaneres de color groc amb llargs estams rojos com la ponciana (Caesalpinia gilliesii)


USOS I PROPIETATS: És una planta molt interessant per recuperar dunes costeres i arenals perquè estén una gran xarxa d’arrels que estabilitzen l’arena. També s’empra per a jardins prop de la mar, com cobertora.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Lotus  deriva del grec “lotós, oû”, que era el nom aplicat a diverses herbes, arbres o arbusts d’aquest gènere i d’altres. El nom va ser utilitzat per Virgili. L’epítet específic creticus és un epítet geogràfic que també ve del grec antic “Κρήτη Krētē” = l’illa de Creta. L’epítet específic del sinònim, commutatus, significa canviat, modificat, lleugerament diferent d’un taxó proper.

Lotus creticus va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 775. 1753.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...