Sedum acre L.

NOMS: Crespinell groc. Arròs de bruixa. Crespinell picant. Raïmet. Castellà: Pampajarito. Uvas de gato. Pan de cuco. Gallego: Pan de paxaro. Uvas de raposa. Èuscara: Teilatu-belar mina. Occità: Rasin de serp, Rasin dóu diable. Portuguès: Vermicularia. Uva-de-câo. Francès: Orpin âcre. Poivre de muraille. Vermiculaire. Italià: Borracina acre. Anglès: Golden-carpet. Goldmoss. Mossy stonecrop. Biting Stonecrop. Wall pepper. Alemany: Scharfer Mauerpfeffer. Tripmadam. Neerlandès: Muurpeper. Grec: Αμάραντο. Πετρόχορτο.

Sedum acre

SINÒNIMS: Sedum neglectum Ten.

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Festuco-Sedetalia. Creix en llocs pedregosos, murs, prats secs i a les roques calcàries. Entre els 200 i els 1500 metres d’altitud.

Sedum acre creix a les escletxes de les roques

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Herba petita, suculenta, glabra, cespitosa, amb tiges estèrils curtes i les floríferes més llargues però sense sobrepassar els 15 cm d’alçada.

Fulles de les tiges estèrils de Sedum acre

Fulles de 3-5 mm gruixudes de secció el·líptica, i un tant triangulo-ovoides, imbricades, especialment a les tiges estèrils, de color verd grogós.

Flors pentàmeres de Sedum acre

Flors en cimes terminals. Hermafrodites, pentàmeres, Calze amb cinc sèpals lliures lanceolats amb esperó a la base. Corol·la amb cinc pètals aguts i acuminats de color groc viu. Androceu amb 10 estams d’anteres grogues. Gineceu súper, estil llarg. Floreix entre maig i juliol.

Fol·licles estelats de Sedum acre

Fruit en plurifol·licles gibosos en estel

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Hi ha plantes especialitzades en aprofitar el mínims replans i esquerdes de les parets de pedra per ancorar les seues arrels i viure dels escassos grams de sòl que s’hi depositen. A més a més, per combatre la falta d’humitat desenvolupen fulles crasses que emmagatzemen aigua per poder sobreviure les èpoques seques. Les espècies del gènere Sedum es compten entre els pobladors vegetals habituals en aquestes condicions ambientals extremes.  

Sedum acre

USOS I PROPIETATS: És una planta tòxica de gust picant. En medicina populars s’empra per les seues propietats purgants, emètiques i antitussígens. Elimina les durícies i suavitza les vies respiratòries.

Es cultiva com ornamental en rocalles, murs o parets, apreciada per la vistosa i abundant floració, per ser de fàcil implantació i escassos requeriments.  

Fulles de la tija florífera de Sedum acre

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Sedum deriva del llatí “sedum, -i” que era el nom que rebien diverses crassulàcies. Hi ha autors que fan derivar el nom del llatí “sedo (sedare)”, que significa calmar, mitigar, perquè les fulles d’algunes espècies calmaven el dolor de les ferides. Altres diuen que procedeix del llatí “sedeo (sedere)” que significa seure, perquè són plantes apegades al sòl, però sembla que les dues darreres versions són errònies. L’epítet específic acre fa referència al gust picant de la planta.

Sedum acre va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 432. 1753.

Família Crassulaceae

Sedum palmeri S. Watson

NOMS: Sèdum. Castellà: Sedum. Francès: Orpin de Palmer. Anglès: Palmer's Sedum. Mexican Hens and Chickens. Stonecrop. Palmer's Stonecrop.

SINÒNIMS: Sedum compressum Rose.

DISTRIBUCIÓ: Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida. Aquesta espècie ve del nord de Mèxic, als estats de Coahuila i Nuevo Leon.

HÀBITAT: Cultivada com planta ornamental

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Planta petita, procedent de Mèxic, que a penes arriba a fer un pam d’alçada, amb tiges rastreres glabres que emeten arrels per les cicatrius de les fulles.

Fulles sèssils, carnoses i planes, disposades en roseta laxa, de color verd glauc i, de vegades, el marge rogenc.

Flors inflorescències en cima multípara amb flors de color groc ataronjat que surten a finals de l’hivern. Calze amb cinc sèpals lliures i carnosos de la mateixa mida que els pètals. Corol·la amb cinc pètals en forma d’estrella, lliures, de forma lanceolada. Androceu compost per 10 estams més llargs que els pètals, també de color groc, així com els 5 carpels globosos amb l’àpex agut que componen el gineceu.

Fruit en polifolícle

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El gènere Sedum està format per plantes molt adaptades a la sequera, degut a la capacitat d’emmagatzemar aigua a les seues fulles carnoses.  

USOS I PROPIETATS: S’empra com planta ornamental, com cobertora en rocalles i zones sense reg, i també jardineres o en test en terrasses i balcons. És prou rústica. Vegeta bé en qualsevol tipus de sòl, si està ben drenat, suporta gelades de fins -9^oC i la calor; una vegada establerta suporta la sequera, i pot estar ubicada a ple sol (evitant les hores centrals del dia) o ombra parcial. A més no requereix cap tipus de manteniment. Multiplicació per esqueix a la primavera, per llavor o per fulla, que arrela amb facilitat en contacte amb el terra. És resistent a plagues i malalties però l’excés d’humitat pot podrir les arrels.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Sedum   deriva del llatí “sedum, -i” que era el nom que rebien diverses crassulàcies. Hi ha autors que fan derivar el nom del llatí “sedo (sedare)”, que significa calmar, mitigar, perquè les fulles d’algunes espècies calmaven el dolor de les ferides. Altres diuen que procedeix del llatí “sedeo (sedere)” que significa seure, perquè són plantes apegades al sòl, però sembla que les dues són errònies.

L’epítet específic palmeri és en honor d’Ernest Jesse Palmer (1875-1962) un botànic autodidacta nat a Anglaterra però que va migrar als EE.UU als 14 anys, on va explorar i arreplegar plantes. 

Sedum palmeri va ser descrita per Sereno Watson i publicada en Proceedings of the American Academy of Arts and Sciences 17: 355. 1882.

Família Crassulaceae

Sedum rubens L.

NOMS: Crespinell rogenc. Crespinell vermell. Castellà: Bermejuela. Francès: Orpin rougeâtre. Italià: Borracina arrossata. Anglès: Red Stonecrop. Alemany: Rötliche Fetthenne. Rötlicher Mauerpfeffer. Rötliches Dickblatt. Neerlandès: Rood Vetkruid. Grec: Σέδο το κοκκινωπό.

Inflorescències en cimes corimbiformes

SINÒNIMS: Crassula rubens (L.) L.; Aithales rubens (L.) Webb & Berthel.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

Sedum rubens

HÀBITAT: Helianthemion guttati. Thero-Brachypodion. Creix als prats terofítics, secs i amb molt poca terra. Fins els 1200 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

Planta petita de tija erecta

DESCRIPCIÓ:  Planta petita que no supera normalment els 9 cm. i mai els 15 cm. d’alçada, que a l´hivern apareix com una roseta de fulles linears de color verd clar i a principis de primavera poden ser vermelloses. Tija erecta, simple o ramificada. Indument glandulífer.

Fulles carnoses cilíndriques

Fulles de distribució esparsa, sèssils, carnoses, linears, cilíndriques, obtuses, de 10-15 mm.

Flors amb cinc pètals lanceolats

Flors en cimes corimbiformes, petites i rosades, pubescents, a la part superior de la planta. Calze amb cinc sèpals ovals-triangulars soldats a la base amb pèls glandulífers. Corol·la amb cinc pètals blancs o rosats, lanceolats i aristats més llargs que els sèpals. Androceu amb cinc estams d’anteres porpra. Gineceu amb cinc carpels tuberculosos oberts en copa amb l’estil d’1-2 mm a l’àpex. Floreix a la primavera, entre abril i juny.

Fruit en fol·licles divergents

Fruit en fol·licles estrellat-divergents de color rogenc, amb nombroses llavors.

Observacions: Pot coexistir al mateix hàbitat amb Sedum caespitosum, que té les fulles més arrodonides i és més petita.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Sedum és un gènere de plantes amb flors a la família Crassulaceae que es coneixen comunament com a crespinells. Conté fins a 600 espècies però actualitzacions recents han deixat el gènere en 470. Són de fulles suculentes que emmagatzemen aigua i es troben principalment a l'hemisferi nord, tot i que s'estenen cap a l'hemisferi sud a l'Àfrica i Amèrica del Sud. Les flors solen tenir cinc pètals, poques vegades quatre o sis. Normalment hi ha el doble d'estams que de pètals.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Sedum deriva del llatí “sedum, -i” que era el nom que rebien diverses crassulàcies. Hi ha autors que fan derivar el nom del llatí “sedo (sedare)”, que significa calmar, mitigar, perquè les fulles d’algunes espècies calmaven el dolor de les ferides. Altres diuen que procedeix del llatí “sedeo (sedere)” que significa seure, perquè són plantes apegades al sòl, però sembla que les dues són errònies.

L’epítet específic rubens deriva del llatí "rubeo" vermell, rosat, pel color vermellós que pren la planta.

Sedum rubens va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 432. 1753.

Família Crassulaceae

Sedum album L.

NOMS: Crespinell blanc. Arrocet. Arròs de paret. Arròs de pardal. Crespinell. Pa d’arròs. Pinets de teulada. Pinyonets. Rabo de sarvatxo. Mulet. Raïms de llop. Occità: Picapola. Rasinet. Cast. arroz, pampajarito grana, platanicos, uva de gato, uva de perro, vermicularia, pan de cuquiello, uña de gato. Gall. Piñeiriña. Uvas de raposo. Uvas de lagarto. Basc: Telanbelarr. Txoribazca. Port. Sempreviva menor. Arroz dos telhados. Pinhões de rato. Francés: Trique madame. Orpin blanc. Sédum blanc. Italià: Borracina bianca. Pinocchiella.  Anglés: White stonecrop. Small Houseleek . Alemany: Weißer Mauerpfeffer. Weiße Fetthenne. Olandés: Wit Vetkruid

Flors de crespinell blanc amb les característiques anteres negres

SINÒNIMS: Sedum micranthum Bastard ex DC.

Dues subespècies: Sedum album subsp. album que apareix als Pirineus i a les muntanyes Catalanídiques, i la  Sedum album subsp. micranthum que habita la regió mediterrània.

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: fa referència als hàbitats que es troben a travès del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Sòls poc profunds, esquelètics, en cingles, murs, ruïnes, sobre substrat calcari. Fins els 1500 metres d’altitud.  

Aprofita l'escassa terra de les irregularitats de les roques

FORMA VITAL: Camèfit: Són els vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Planta perenne de tiges un poc llenyoses que rebrota abundosament (cespitosa) d’un pam d’alçada

Fulles cilíndriques amb l'àpex arrodonit

Fulles esparses, sèssils, carnoses d’àpex arrodonit que cobreixen la tija, sense pèls (glabres) i de secció cilíndrica. 

Els pètals del crespinell blanc s'obrin com una estrella

Flors blanques en cimes en forma de corimbe amb bràctees semblants a les fulles però més petites. Hermafrodites,amb cinc peces (pentàmeres), pedunculades; Calze de cinc sèpals soldats a la base; corol·la amb cinc pètals soldats a la base que s’obrin com una estrella; 10 estams amb les anteres negres; ovari súper amb 3 o 4 estils acabats en un petit estigma. Floreix per juny, juliol i agost.

Fruit amb cinc fol·licles

Fruit en plurifol·licle dividit en cinc fol·licles (fruit sec) amb 2-4 llavors cadascun.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Té dues classes de tiges que poden diferenciar-se a simple vista: fèrtils i estèrils. Els fèrtils són llargs i erectes, de color rogenc, amb les fulles molt repartides al llarg de la tija que es divideix en tiges secundàries portadores de les cimes florals. Les tiges estèrils són més curts, de color grisenc, esteses pel sòl, de les quals surten arrels que les fixen al terreny.

USOS I PROPIETATS: El seu suc és astringent i cicatritzant. Les parts aèries s'han utilitzat en medicina popular per preparar emplastres vulneraris i refrescants sobre ferides, ja que regenera la pell ràpidament, cicatritza prompte i evita l’aparició d’infeccions.

Conté elements importants per al bon funcionament de l’organisme com són el ferro, sodi, magnesi i potassi, en forma de clorurs i fosfats, el que li proporciona qualitats refrescants i rehidratants.

S’empra per curar ferides, nafres, úlceres de la pell, hemorroides sagnants i pells irritades en decocció per rentats i compreses i en emplastres.

Per via interna pot ser tòxica i provocar símptomes d’intolerància per la qual cosa no és aconsellable la seua utilització.

També s’utilitza en jardineria.

En jardineria s'empra com planta entapissant en llocs secs

SABIES QUE... El terme genèric Sedum ve del llatí i significa assegut, per la forma que tenen algunes espècies d’agafar-se a les roques; el específic album ve també del llatí i significa blanc, en referència al color de les flors.

Els xiquets jugaven amb les fulles de crespinell i els panets, els fruits de la malva, preparant plats de menjar que deixaven per als pardalets. Al dia següent s’acudia al mateix lloc i si se l’havien menjat era senyal de bona sort.

Família Crassulaceae

Sedum sediforme (Jacq.) Pau

NOMS: Raïm de pastor. Arròs. Arròs de pardal. Crespinell.  Crespinella. Pinyons de rata. Raïm de bruixa. Raïm de gat. Raïm de llop. Herba de la roca. Pa d’Audel. Matafoc, Matafoc de teulat.  Cast.  Arroz de moro. Hierba puntera. Uña de gato. Uguetas. Trigo pollo. Port. Erva pinheira.  Francés: Orpin élevé. Orpin blanc jaunâtre. Orpin de Nice. Sédum de Nice. Italià: Borracina di Nizza. Anglés: Pale Stonecrop. Alemany: Nizza-Mauerpfeffer

Les flors del raïm de pastor tenen entre 5 i 8 peces per verticil

SINÒNIMS: Sedum altissimum  Poir;   Sedum nicaeense All.;  Sempervivum sediforme Jacq.

Observacions: L'espècie és extremadament variable i al nostre territori es diferencien dues varietats: la var. sediforme i la var. dianium.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

Hi ha una diferència apreciable entre les tiges fèrtils i les vegetatives

HÀBITAT: Rosmarino-Ericcion. Teulades, murs, escletxes de roques, marges de bancals, doncs necessiten molt poca terra per viure, i en llocs eixuts i assolellats.

FORMA VITAL: Camèfit: Són els vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Herba amb la base de les tiges lignificada que poden arribar als 60 cm d’alçada. Té tiges fèrtils més llargues i amb les fulles més petites i separades que les tiges vegetatives que poden ser postrades i amb les fulles imbricades en cinc files. 

Fulles carnoses i imbricades en espiral

Fulles carnoses i acabades en punta, esparses i disposades en espiral i imbricades, com les teules d’una teulada. Sense pèls i glauques. 

Sèpals i pètals lliures d'un groc blanquinós

Flors en inflorescències que s’obrin en varies branques a mode de radis corbats cap a fora. Flors hermafrodites, i tenen entre cinc i vuit peces per verticil, amb curt pedicel. Sèpals lliures d’un blanc verdós. Entre 5 i 8 pètals grocs o blanquinosos, també lliures. Doble nombre d’estams que de pètals, distribuïts en dos verticils. Ovari súper amb tants estils com pètals. Floreix a finals de la primavera i principi d’estiu.

Plurifol·licles de raïm de pastor

Fruit  en plurifol·licle erecte

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: un fol·licle és un fruit sec monocarpel·lar que s'obre per una sola fissura longitudinal, corresponent a la sutura ventral del carpel. Un plurifol·licle és  doncs, un fruit pluricarpel·lar on cada carpel es converteix en un fruit en forma de fol·licle de tal manera que s'origina un conjunt de fruits polisperms i secs més o menys reunits per la base.

Inflorescència amb varies branques radials corbades cap a fora

USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria per decorar rocalles i bordures per la capacitat d’adaptar-se a terrenys pobres i eixuts.

Medicinalment ha estat emprat  com un gran antiinflamatori bucal, gàstric i hepàtic. Com a antinflamatori bucal, especialment per a alleugir les llagues de la boca, xacant les fulletes i aplicant-ne el suc damunt. El raïmet de pastor picat és un excel·lent vulnerari per a posar damunt de les ferides lletges, les punxades, picades, rojors i inflamacions de la pell.

El raïm pastor se’n fa en salmorra, com les olives, i es fa servir d’aperitiu.

SABIES QUE... el nom genèric Sedum procedeix del nom que rebien varies espècies de crassulàcies a l’antiguitat.

Diu una cançò popular: “Que coses més bones que cria el Senyor, per dalt les teulades raïms de pastor”.

Podeu llegir un magnífic article de Joan Pellicer i Bataller sobre el raïm de pastor en Mètode. cat.

Família Crassulaceae

Sedum dasyphyllum L.

NOMS: Crespinell glauc. Arròs de paret. Pa de pollet, Raïm de gat. Castellà: Uña de gato. Arroz. Uguetas. Pan y queso. Gallego: Pan de lagarto. Uvas de rato. Portuguès: Aizoa bastarda. Italià: Erba della Madonna. Borracina cinerea. Francès: Orpin à feuilles épaisses. Anglès: Thick-leaved Stonecrop. Alemany: Buckel-Fetthenne. Dickblättriger Mauerpfeffer. Neerlandès: Dik Vetkruid.

Flors en cimes

SINÒNIMS: Sedum burnatii Briq.;  Sedum glanduliferum Guss.; Oreosedum dasyphyllum (L.) Grulich;

Observacions: Podem distingir dues varietats: una glabrescent que és la de distribució més general, la var. dasyphyllum, i altra que habita les contrades més meridionals, la var. glanduliferum, densament pubescent-glandulosa. Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània meridional

HÀBITAT: Asplenietea trichomanis. A les fissures de parets, pedres, roques i penyals calcàris. Fins els 2500 metres d’altitud.

Planta petita, de 3-10 cm

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Petita planta perenne amb nombroses tiges ascendents, de 3 a 10 cm, que formen una petita catifa per on s’estén.

Fulles carnoses i amb glàndules

Fulles oposades, ovades, sèssils i molt petites (4-7 mm), grisenques, carnoses (suculentes), de color verd glauc amb tocs rogencs i amb glàndules i pèls. Les tiges estèrils amb fulles atapeïdes i imbricades. Les tiges fèrtils més espaiades.

Corol·la amb 5-6 pètals blancs

Flors  en cimes de flors peciolades, hermafrodites. Calze amb sèpals lanceolats i, de vegades, amb glàndules. Corol·la  amb 5-6 pètals blancs amb estries color de rosa formant una estrella. 10-12 estams amb les anteres de color violeta fosc. Ovari súper. Igual número de carpels que de pètals, amb estil i estigma simple. Floreix al final de la primavera fins a l’agost.

Fruit en plurifol·licle

Fruit és un plurifol·licle amb fol·licles erectes i l’estil persistent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En ecosistemes on plou poc, o el substrat té poca capacitat per retindre l’aigua de pluja, algunes plantes han desenvolupat un engrossiment de les tiges o de les fulles amb la finalitat d’emmagatzemar aigua. És el cas de les anomenades plantes crasses o suculentes, com aquest crespinell.

USOS I PROPIETATS: Emprada en jardineria perquè forma una excel·lent coberta vegetal sobre terrenys càlids i secs, on s’estén en coixinet.  

Precaució: Causa irritació a l’estómac si s’ingereix, i la saba provoca irritació de la pell per contacte.

SABIES QUE... El genèric Sedum deriva del llatí “sédum, -i” que era el nom que rebien diverses crassulàcies. Hi ha autor que fan derivar el nom del llatí “sedo (sedare)”, que significa calmar, mitigar, perquè les fulles d’algunes espècies calmaven el dolor de les ferides. Altres diuen que procedeix del llatí “sedeo (sedere)” que significa seure, perquè són plantes apegades al sòl, però sembla que les dues són errònies.

L’epítet específic dasyphyllum deriva del grec “dasys” que significa pilós, pelut, i “phyllon” que significa fulla. Significa doncs, fulla pilosa.

Família Crassulaceae