Sisymbrium orientale L.

NOMS: Sisimbri oriental. Castellà: Quitarronquera. Rabaniza morisca. Italià: Erba-cornacchia orientale. Francès: Vélar d'Orient. Sisymbre d'Orient. Anglès: Indian Hedgemustard. Eastern Rocket. Alemany: Orientalische Rauke. Östliche Rauke. Neerlandès: Oosterse Raket.

Flors en raïms laxes

SINÒNIMS: Sisymbrium columnae Jacq.; Pachypodium columnae (Jacq.) Webb;

Observacions: Al territori Diànic Sisymbrium orientale L. ssp. orientale

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Diplotaxietum erucoidis. Hordeion leporini. Llocs secs alterats i ruderalitzats. Fins els 1300 metres d’altitud. Aquest del camí de la Salaella Llarga de Vallada.

Herba amb una sola tija erecta

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba, que pot arribar a mesurar més d’un metre d’alçada, amb una sola tija estriada i pubescent, d’un verd grisenc.

Fulles bassals

Fulles de roseta bassal amb pecíol, pinnatipartides amb el lòbul terminal molt major que la resta. Les fulles caulinars mitjanes pinnatipartides amb lòbuls linear-lanceolats, i les fulles superiors enteres. Totes amb pèls.

Flors amb quatre sèpals cucul·lats

Flors en raïms laxes. Calze amb quatre sèpals patents, en forma de caputxeta (cucul·lats) i amb pèls. Corol·la amb quatre pètals grocs. Dos estams menors i quatre més llargs amb anteres grogues. Gineceu amb ovari súper i estil amb estigma lleugerament bilobat. Floreix a la primavera i principi d’estiu.

Fruit en síliqua de 5-10 cm

Fruit en síliqua linear, recta o lleugerament arquejada, de entre 5 i 10 cm, amb pèls més abundants a la base.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Síliqua és un fruit capsular allargat, bicarpel·lar i dehiscent en dues valves. Les llavors queden fixades sobre les dues placentes que queden separades per una paret anomenada septe. És el fruit característic de la família de les crucíferes.

Fulles caulinars

USOS I PROPIETATS: En alguns llocs, com Austràlia, és una mala herba que envaeix els cultius, amb la particularitat que ha desenvolupat certa resistència als herbicides.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Sisymbrium deriva del grec “σισυμβριον, sisýmbrion” planta aromàtica esmentada per Teofrast, Aristòtil i Aristòfanes. També Dioscòrides va utilitzar aquest nom per anomenar dues plantes diferents: l’herbasana i els creixens (Rorippa nasturtium-aquaticum (L.) Hayek)

L’epítet específic, orientale, designa l’origen oriental. L’epítet del sinònim, columnae, està dedicat a Fabio Colonna (1567-1640), un napolità, autor de Phytobasanos

Família Cruciferae (Brassicaceae)

Sisymbrium runcinatum Lag. ex DC.

NOMS: Sisimbri runcinat. Castellà: Erísimo. Geniva. Yerba de San Alberto. Francès: Vélar ronciné.

Inflorescència corimbiforme

SINÒNIMS: Sisymbrium hirsutum Lag. ex DC.

DISTRIBUCIÓ:  Cosmopolita i subcosmopolita: es diu de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

HÀBITAT: Salsolo-Peganion. Herbassars ruderals i subnitròfils. Fins els 1000 metres d’altitud.

Herba de tiges generalment prostrades

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba pluricaule amb tiges de fins 40 cm d’alçada, erectes, ascendents o quasi prostrats, glabres (var. runcinatum) o piloses (var. hirsutum) com aquesta

Fulles basals pinnatífides runcinades

Fulles pinnatífides en roseta basal amples i dividides en segments triangulars, i les caulinars també pinnatífides amb el segment terminal major, i les superiors linears

Flors de corol·la groga

Flors en inflorescència corimbiforme a l’àpex, que surten solitàries de l’axil·la de bràctees semblants a les fulles. Calze amb sèpals erectes amb pèls al dors. Corol·la de pètals grocs. Floreix en mar, abril i maig.

Fruit en síliqua curta

Fruit en síliqua curta amb nervis marcats i curt peduncle

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El fruit de les crucíferes és una càpsula molt particular, amb un envà longitudinal al centre, que sosté les llavors, i dues valves laterals que s’obrin. Amb aquesta estructura general se’n troben de formes i mides molt diferents. Els que són molt més llarg que amples s’anomenen síliqües, i els que només fan una o dues vegades més llargs que     amples silícules. Hi ha, a més a més, altres que no obrin les valves sinó que es fragmentes transversalment en segments, els loments, i encara altres que es mantenen sencers.

Flors axil·lars solitàries

USOS I PROPIETATS: Les fulles joves poden menjar-se en amanida o cuinades com verdura.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Sisymbrium deriva del grec “σισυμβριον, sisýmbrion” planta aromàtica esmentada per Teofrast, Aristòtil i Aristòfanes. També Dioscòrides va utilitzar aquest nom per anomenar dues plantes diferents: l’herba-sana (Mentha spicata) i els creixents (Rorippa nasturtium-aquaticum)

El nom específic runcinatum deriva d’un adjectiu botànic que defineix la fulla o un altre òrgan laminar dividit de manera pinnada i amb els lòbuls o segments arquejats cap a la base.

 
Família Cruciferae (Brassicaceae)

Sisymbrium irio L.

NOMS: Apagallums. Bufallums. Matallums. Ravenissa. Castellà : Gebana. Ireos. Matacandil. Oruga leonina. Partesana. Rabanillo amarillo. Occità: Rouqueto fèro. Francès: Roquette jaune. Vélaret. Italià: Erba-cornacchia irida. Anglès: London Rocket. Alemany; Glanz-Rauke. Schlaffe Rauke. Neerlandès: Brede Raket. Grec: Σισύμβριον το ερύσιμον. Πικρόχορτο. Σκυλοβρούβα.

Flors en raïms corimbosos

SINÒNIMS: Crucifera irio (L.) E.H.L.Krause

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Chenopodietalia muralis. Ruderal, nitròfila, als herbassars a dins de zones urbanes, camins i runes.  Fins els 1300 metres d’altitud.

Tiges erectes ramificades

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Planta herbàcia, que pot ultrapassar el mig metro d’alçada,  de tiges erectes i ramificades, feblement pilosa. Com a característica podem assenyalar que les síliqües joves ultrapassen clarament les flors superiors.

Fulles pinnatipartides

Fulles peciolades pinnatipartides, amb el lòbul terminal major que els altres, tendres, les superiors poden ser enteres i linears.

Corol·la de color groc pàl·lid

Flors en raïms corimbosos multiflor. Calze amb quatre sèpals erectes. Corol·la d’un groc pàl·lid, amb quatre pètals. Floreix de desembre a juliol.

Fruit en síliqua. Les joves ultrapassen les flors

Fruit en síliqua de 25-60 x 0,7-1 mm, erectes, cilíndriques, toruloses, amb valves de tres nervis, que sobrepassen les flors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una síliqua és un tipus de fruit sec en càpsula, característic d’aquesta família, que quan està madur s'obre en dues valves ventralment. Les llavors queden fixades sobre les dues placentes que queden separades per unes parets anomenades septes. Té una forma normalment allargada però de vegades són arrodonides.

USOS I PROPIETATS: Tot i que actualment és d’escàs ús, les fulles i les llavors tenen propietats com demulcents, expectorants, estimulants, oftàlmics i antiescorbútics.

A l’Iran, Azerbaidjan i llocs propers es prepara una beguda, amb les llavors,  que purifica el fetge. A l’Orient Mitjà s’empra per tractar la tos i la congestió del pit, per alleujar el reumatisme , per desintoxicar el fetge i la melsa, i per reduir la inflamació i ferides netes. A més a més les fulles poden consumir-se en amanida.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Sisymbrium deriva del grec “σισυμβριον, sisýmbrion”, planta aromàtica esmentada per Teofrast, Aristòtil i Aristòfanes. També Dioscòrides va utilitzar aquest nom per anomenar dues plantes diferents: l’herbasana (Mentha spicata) i els creixens (Rorippa nasturtium-aquaticum).  L’epítet específic irio ve del grec “ Ἶρις  iris” irisat, com l’Arc de Sant Martí.

Hi ha nombrosos noms comuns d’aquesta espècie que fan referència a la forma cònica que sembla els instruments que es feien servir per apagar els ciris i els llums d’oli.

El nom comú en anglès “London rocket” ve de la gran quantitat d’aquesta planta que va sortir després del gran incendi de Londres en 1666.

Aquesta espècie és una de les 200 plantes que tenen valor apícola, doncs és d’interès pol·linífer i d’alt interès nectarífer.

Família Cruciferae (Brassicaceae)

Anthocharis euphenoides Staudinger, 1869

Nom comú: Aurora groga. Castellà: Bandera espanyola. Francès: Aurore de Provence. Anglès: Orange Tip. Alemany: Gelbe Aurorafalter. Neerlandès: Geel oranjetipje.

Mascle de Anthocharis euphenoides

Sinònims: Anthocharis belia (Linné, 1767); Anthocharis belia subsp. euphenoides

Identificació: Aquesta papallona diürna presenta un dimorfisme sexual molt marcat. Les taques de color taronja de les ales anteriors sobre el fons groc, separat per un ombrejat obscur, diferencien els mascles de les femelles. Aquestes tenen taques apicals estretes rogenques, en forma de bumerang, sobre fons blanc i dues petites taques negres. Ambdós sexes tenen les ales posteriors unes franges de verd i els marges serrats i irregulars. Envergadura alar prop dels quatre centímetres.

Distribució: Habita la Península Ibèrica i parts de França, Suïssa i Itàlia.

Període de vol: És univoltina, és a dir, que només fa una generació a l’any. Pot veure’s volant entre abril i finals de juny o primeres de juliol

Hàbitat: En estais oberts i ben assolellats, en matollars, erms i cultius però també al les clarianes de pinedes i carrascars o en camps d’oliveres, ametllers  o fruitals. Fins els 1500 metres d’altitud.

Biologia: Tot i que es veuen volar més mascles que femelles, són aquestes les que ponen els ous sobre les plantes nutrícies que són, especialment crucíferes del gènere Biscutella però també de Sisymbrium o Sinapis sobre les que passa la etapa d’eruga i on fixa la crisàlide per passar l’hivern.

El nom Anthocharis deriva del grec “antho” flor, i “charis” gràcia. Euphenoides fa referència a Eufemo, el fill de Poseidó i Europa, que tenia l’habilitat de caminar sobre les aigües.

Taxonomia: Gènere Anthocharis, Família Pieridae, Ordre Lepidoptera, Classe Insecta, Filum Arthropoda

Rorippa nasturtium-aquaticum (L.) Hayek

NOMS: Créixecs. Creixens. Morritort d'aigua. Glinxa. Clenxa. Occità: Creisselon, Creisson, Creissoun, Greisson . Castellà : Berros. Masturzo acuático. Balsamita mayor. Basc: Ur-berroa. Ur-krexua. Kertxun. Zarra. Huminca. Gallego: Agrón. Agrian. Cardama. Mestranzo. Portuguès: Agrio. Agrio das fontes. Afrioes.  Italià: Crescione d'acqua . Francès: Cresson. Cresson de fontaine. Anglès: Watercress. Brown Cress. Alemany: Echte Brunnenkresse. Gemeine Brunnenkresse. Neerlandès: Echte Waterkers. Grec: Ναστούρτιο το φαρμακευτικόν. Νεροκάρδαμο.

Raïm de flors de créixecs o morritort d'aigua

SINÒNIMS: Nasturtium officinale R. Br.; Nasturtium aquaticum ; Sisymbrium nasturtium-aquaticum L.; Nasturtium fontanum (Lam.) Asch.;  Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Cosmopolita i subcosmopolita

HÀBITAT: Glycerio-Sparganion. Viu dins l’aigua, en fonts, síquies, torrents, rius, etc. fins els 1600 metres d’altitud. Aquest del riu Cànyoles al pas per Vallada (València)

Podem veure les arrels engrunsades per l'aigua del riu

FORMA VITAL: Hidròfit: segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, planta aquàtica ja sigui arrelada o flotant.

DESCRIPCIÓ:  Planta perenne de fins un metre d’alçada que emet arrels pels nusos. Tiges fortes, erectes i buides per dins, normalment sense pèls.

Fulles molt dividides

Fulles molt dividides (pinnatisectes) amb folíols sèssils i un, el terminal, més gran, sencers o sinuats. Les fulles inferiors amb el limbe simple i ovat.

Flors amb quatre pètals lliures

Flors hermafrodites en raïms. Quatre sèpals lliures amb els marges denticulats. Quatre pètals, també lliures, blancs, i amb el limbe obovat. Floreix d’abril a setembre.

Fruit en siliqua arquejada

Fruit en síliqua arquejada cap amunt.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Algunes plantes del gènere Cardamine o Rorippa, tenen la particularitat de que quan tenen els fruits madurs, al més petit contacte, espolsen de sobte les llavors en totes direccions, doncs el mecanisme de dispersió fa que les valves de les síliqües, al menor estímul, s’enrotllen de sobte sobre el seu dors, de baix cap a dalt, i llancen les granes.

USOS I PROPIETATS: És cultivada per consumir en amanides en substitució de l’enciam, doncs és rica en ferro, manganès, calci, i iodi, així com en vitamines A i C. El creixen cuinat també es pot fer servir per cremes o sopes. Les fulles tendres serveixen per decorar plats o com a guarnició de carns fredes i peixos. El seu gust recorda al de la mostassa, tot i que és un xic més suau i dolç. Com que és una planta aquàtica cal tenir sempre la precaució de rentar molt bé les fulles abans d'utilitzar-les, doncs poden estar contaminades de l’endoparàsit Fasciola hepàtica i causar distomatosis hepàtica, una patologia que afecta el fetge. S'ha de vigilar si l'aigua on es troba està neta per a evitar intoxicacions.

Té propietats estimulants, diürètiques i expectorants. És molt recomanat en els casos de malalties de la pell (acné, canyella, etc.). També s'utlitza per treure les taques de la cara i per la tinya (crostes en el cuir cabellut). S¡empra, doncs, tant externament com internament i va bé per la tos, la bronquitis, el refredat, la diabetis, l'obesitat i pel fetge. També lluita en contra de la calvície, de les úlceres de la boca, la gingivitis i les fulles ajuden a cicatritzar les ferides.

SABIES QUE... Es desconeix l’origen del nom genèric Rorippa. En la Flora Ibèrica diu que Scopoli el va prendre de Gesner i, després, Chemnitius el va germanitzar com Rorippen, però es desconeix l’origen i el significat.

El nom específic, nasturtium-aquaticum, combina el nom llatí nasturtium, que prové de “nasus”que significa "nas" i “tortus” que vol dir "tort" degut a l'olor picant de la planta que irritava el nas, amb el terme aquaticum que fa referència a l’`habitat aquàtic de la planta.

A l’antiguitat li atribuïen virtuts màgiques i l'utilitzaven per la preparació de filtres i beuratges màgics que se suposava que inspiraven l'amor.

Xenofont conta que quan els joves perses anaven de cacera, se satisfeien amb aigua i pa condimentat amb créixens.

Els romans el menjaven en grans quantitats perquè creien que podien prevenir la calvície i estimular l'activitat de l'esperit. Els grecs també afirmaven que el creixen podia tornar la raó als esperits trastornats i disminuir els efectes de l'embriaguesa.

Els créixens apareixen representats a l'escut d'armes de Sant Lluís perquè, segons la creença, els habitants de Vernon, França, el van satisfer amb una amanida de créixens, i en agraïment, ell va acordar fer-los aparèixer al seu escut.

Família Cruciferae (Brassicaceae)