Torilis arvensis (Huds.) Link ssp. neglecta Thell.

NOMS: Julivert bord. Catxurros. Safranària borda. Torilis negligida. Pastanaga borda. Cast. Bardanilla. Cachurros. Caillo. Cominos bordes. Perejil borriquero. Port. Salsinha. Italià: Lappolina canaria. Zecca . Francés: Torilis négligé. Anglés: Spreading Hedgeparsley. Alemany: Acker-Klettenkerbel. Feld-Borstendolde. Holandés: Akkerdoornzaad.

Umbel·la detorilis

SINÒNIMS: Torilis neglecta  Spreng. ; Torilis dominici Sennen;   Torilis helvetica var. neglecta (Spreng.) Merino;   Torilis infesta var. neglecta (Spreng.) Lange in Willk. & Lange.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Espècie que prefereix les zones humides, aiguamolls, vores de torrents, etc. fins els mil metres d’altitud.

Fruits

FORMA VITAL: Teròfit: planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba anual que pot arribar als dos metres d’alçada

Fulles pinnatisectes

Fulles molt variables; les bassals pinnatisectes i les superiors poden ser trifoliades, dentades o lobades

Corol·la amb pètals desiguals, els exteriors majors

Flors en umbel·les terminals compostes, sense o amb poques bràctees, al final d’un llarg peduncle; umbèl·lules radials. Flors hermafrodites i masculines. Calze amb sèpals petits, triangulars i persistents. Corol·la amb pètals blancs desiguals, i els de les flors exteriors majors.

Fruits amb els agullons

Fruit plens d’agullons per a facilitar la dispersió de les llavors enganxant-se al pèl dels animals.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Umbel·la ve del llatí umbra, que significa ombra, i en italià o anglés designa el paraigua (ombrello i umbrella respectivament). En botànica defineix un tipus d’inflorescència format per un conjunt de pedicels que surten d’un eix central, com les barnilles d’un paraigua. En les umbel·les compostes a l’àpex de cada pedicel hi ha un altra umbel·la més petita que rep el nom d’umbèl·lula.

Umbel·la amb umbel·lules radials

USOS I PROPIETATS: Com podem deduir pel significat del nom de la subespècie (neglecta= no apreciada) no coneguem cap ús o propietat aprofitable pels humans.

SABIES QUE... el nom genèric, Torilis, és una creació arbitrària del botànic francés Michel Adanson (1727-1806) en l’obra Familles naturelles des plantes (1763). Alguns autor relacionen el nom amb el grec toréo que significa foradar, fendir, en al·lusió als fruits espinosos.

L’epítet  específic, arvensis, procedeix del llatí “arva”, que significa camp de conreu, és a dir, que es tracta d'una espècie que apareix en camps cultivats.

El nom de la subespècie, neglecta, ve de “neglectus”, que significa no apreciat.

És una de les plantes preferides per les erugues de la papallona rei (Papilo machaon)

Família Umbelliferae (Apiaceae)

Torilis nodosa (L.) Gaertn

NOMS: Catxurros. Cospí d’Espanya. Turdell. Castellà: Cachurro. Bardanilla. Italià: Lappolina nodosa. Francès: Torilis noueux. Anglès: Knotted Hedgeparsley. Alemany: Knäuel-Klettenkerbel. Knäuelkerbel. Neerlandès: Kluwendoornzaad. Grec: Μυρμηκοβότανο.

Flors en umbel·la de curt peduncle

SINÒNIMS: Tordylium nodosum L.

DISTRIBUCIÓ:  Europa central i meridional, Àfrica septentrional i Àsia occidental.

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Ruderal. Camps, erms terofítics, herbassars, vores de camins. Fins els 1300 metres d’altitud

Tiges ramificades i cobertes de pèls

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Umbel·lífera anual amb tiges de fins 40 cm ramificades des de la base, cobertes de pèls dirigits cap a baix.

Fulles 2-3 pinnatisectes

Fulles dividides, 2-3 pinnatisectes, amb folíols de darrer ordre ovats, aguts i amb pèls.

Flors molt petites blanques o rosades

Flors en petites (1-2 cm de diàmetre) umbel·les laterals oposades a les fulles, amb peduncle molt curt, aspecte de glomèrul, i tres radis molt curts. Flors hermafrodites, sèssils, amb calze de sèpals minúsculs, i pètals de 0,5-0,8 mm, blancs o rosats. Floreix de març a juny

Fruit amb agullons gloquidiats

Fruit amb el mericarpi intern tuberculat i l’extern amb agullons gloquidiats, és a dir, amb pèls unicel·lulars que tenen petits apèndixs espinosos dirigits cap enrere, no disposats en fila.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta planta és epizoocora, és a dir, que utilitza els animals, indirectament, per tal de disseminar llurs llavors. Amb aquesta finalitat els fruits han desenvolupat agullons corbats per què s’enganxen als pèls dels mamífers i transporten les llavors lluny de la planta mare, colonitzant així nous territoris.

Petita umbel·la de tres radis

USOS I PROPIETATS: No en  coneixem

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Torilis és una creació arbitrària de Michel Adanson en «Families des Plantes» (1763-64) on no aporta cap raonament. Alguns autors relacionen aquest nom amb el grec “toréō” = fendre, taladrar, en al·lusió als fruits espinosos.

L’epítet específic nodosa deriva del llatí “nodosus, -a, -sum” = nodós que presenta nodes, és a dir, protuberàncies arrodonides i dures.

Torilis nodosa va ser descrita per (L.) Gaertn. i publicada en De Fructibus et Seminibus Plantarum. . . . 1: 82. 1788.

Família Umbelliferae (Apiaceae)

Caucalis platycarpos L.

NOMS: Cospí de sembrat. Cadells. Caxurro. Castellà: Cadejas. Cadillos. Occità: Pastonargo fèro. Francès: Caucalis à feuilles de carotte. Caucalis à fruits plats. Italià: Lappola carota. Anglès: Carrot Bur-parsley. Small Bur-parsley. Alemany: Acker-Haftdolde. Kletten Haftdolde. Möhren-Haftdolde. Neerlandès: Caucalis.

Petites umbel·les de 2-5 radis

SINÒNIMS: Caucalis lappula Grande; Caucalis daucoides L.; Orlaya platycarpos (L.) W.D.J.Koch

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Secalietalia. Creix a les clarianes, als camps de cereals i camps de conreu abandonats. Fins els 1600 metres d’altitud.

Herba petita de tiges divaricades

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Petita herba anual, de fins 40 cm, amb tiges divaricades amb costes longitudinals i setes retrorses.

Fulles 2-3 pinnatisectes de base embeinadora

Fulles basals amb pecíol de base embeinadora, 2-3 pinnatisectes, de forma triangular, amb les últimes divisions linears i l’àpex agut

Pètals corbats a l'àpex

Flors en petites umbel·les compostes, de 2-5 radis de grandària diferent, amb bràctees que cauen prompte i bractèoles persistents. Flors hermafrodites o masculines, les hermafrodites amb dents ben visibles i persistents al calze. Corol·la de pètals blancs o rosats, corbats a l’àpex, els externs majors. Floreix d’abril a juliol.

Mericarpis amb costelles amb espines uncinades

Fruit en mericarpis el·líptics amb costelles amb pèls de menys d’1 mm intercalades entre altres costelles amb espines rígides, eixamplades a la base i uncinades a l’àpex.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Caucalis és un gènere monotípic, és a dir, que només té aquesta espècie, tot i que abans incloïa altres espècies mediterrànies, avui incloses en el gènere Torilis, i altres espècies africanes que avui pertanyen al gènere Agrocharis.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Caucalis deriva del grec “καυκαλίς  kaukalís, -ídos” que en el Dioscòrides apareix com una umbel·lífera comestible de tiges peludes i fulles com el fenoll. L’epítet específic platycarpos deriva del grec “πλἄτύς  platys” ample, gran, i “καρπός carpόs” que significa fruit, és a dir, amb grans fruits.

Caucalis platycarpos va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 241. 1753.

Família Umbelliferae (Apiaceae)