Menuda Natura: Resultats de la cerca de Vicia

Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta Vicia. Ordena per data Mostra totes les entrades

dimarts, 29 de maig del 2012

Vicia parviflora Cav.

NOMS: Veça. Veçó. Veça gràcil. Vicia tetrasperma. Castellà : Garrobilla. Ojo de serpiente. Arvejana. Portuguès: Ervilhaca brava. Francès: Vesce à fleurs lâches, Vesce à petites fleurs. Italià: Veccia gracile. Anglès: Slender Vetch. Slender Tare. Many-seeded slender Tare. Alemany: Zierliche Wicke. Zarte Wicke. Schmalfiedrige Wicke.

Flors papilionàcies molt petites

SINÒNIMS: Vicia tetrasperma (L.) Schreb. subsp. gracilis (Loisel.) Hook.;

Vicia gracilis Loisel.; Vicia tenuissima auct.; Vicia laxiflora Brot.; Ervum gracile (Loisel) DC.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietea. Brolles, herbassars, garrigues. Fins els 1500 metres d’altitud. Aquesta de la vora del riu Cànyoles al pas per Vallada (València)

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba fina i delicada de tiges enfiladisses de fins 50 cm de llargària.

Fulles compostes amb folíols estrets i allargats

Fulles compostes, peciolades, dividides en 2-4 parells de folíols allargats i estrets i acabades en circell simple.

Inflorescències amb llarg peduncle i de 2 a 6 flors

Flors papilionàcies, molt petites (uns 5-7 mm) de color blavós liliaci i pedunculades, en inflorescències de 2-6 flors amb peduncle més llarg que la fulla de l’axil·la de la qual surt. Calze campanulat i pubescent amb cinc lòbuls desiguals més curts que el tub. Estendard emarginat i la quilla recta. Floreix a la primavera.

Llegum petita

Fruit en llegum amb les 4-6 llavors marcades.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un llegum és un fruit que s'obri quan està madur (dehiscent). És el fruit característic de la família de les lleguminoses i quan s'obre ho fa per la sutura ventral i pel nervi mitjà. Adopten formes diverses des de les allargades a les arrodonides. Poden tenir una llavor, com en el cas dels cigrons, dues, com en les llenties, o moltes, com els pèsols o les faves.

Estendard emarginat

SABIES QUE... el genèric Vicia deriva del llatí “vicia, -ae,” que era el nom que rebia la veça (Vicia sativa L.) a l’antiga Roma que va adaptar el nom grec “bíkion, -ou”.

L’epítet específic parviflora deriva del llatí “parva” que significa petit, en referència a les flors tan menudes.

L'única espècie del gènere Vicia conreada per consum humà és la fava (Vicia faba). Altres espècies es conreen com a plantes farratgeres per a l'alimentació animal, com a gra o per incrementar el nivell d'humus del sòl un cop enterrades, com adob verd.

Les veces conreades com a farratge són generalment tòxics per als animals no remugants, com els humans, almenys si es mengen en quantitat.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

dissabte, 4 de juny del 2016

Vicia peregrina L.

NOMS: Veçot, Vícia peregrina. Castellà: Arveana. Grisoles. Veza peregrina. Occità: Vesso. Francès: Vesce voyageuse, Vesce à gousses larges. Italià: Veccia smussata. Veccia viaggiatrice. Anglès: Broad-podded Vetch. Rambling Vetch. Wandering Vetch. Alemany: Fremde Wicke. Landstreicher-Wicke.

Flors axil·lars solitàries

SINÒNIMS: Vicia michauxii Spreng.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Secalion cerealis arges de camins, prats secs i assolellats, camps de conreu, guarets, principalment sobre sòl bàsic. Fins els 1300 metres d’altitud

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

Fulles paripinnades amb circell ramificat

DESCRIPCIÓ: Herba de tiges enfiladisses, ascendents i anguloses, que poden assolir el metre de llarg

Fulles alternes, paripinnades, amb 4-6 parells de folíols linears, truncats mucronats o tridentats; a l’àpex de la fulla hi ha un circell ramificat. Estípules lanceolades, agudes, enteres, sense nectari.

Flors papilionades de color púrpura

Flors axil·lars solitàries. Calze zigomorf, campanulat, amb els sèpals desiguals. Corol·la papilionada, de color púrpura amb l’estendard profundament emarginat, ales més obscures que l’estendard, . Floreix d’abril a juny

Fruit en llegum comprimit

Fruit en llegum oblong o el·líptic i comprimit, amb suau pubescència

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Moltes lleguminoses presenten circells que fan servir per enfilar-se en busca de la llum. En botànica el circell és un òrgan amb aspecte de tija prima, que procedeix d’una tija o una fulla modificada. Com a característica té un extraordinari tropisme que hi permet agafar-se a qualsevol suport, cargolant-se en hèlix.

USOS I PROPIETATS: Pot emprar-se com farratge pel bestiar. Com totes les lleguminoses té la capacitat de fixar al sòl el nitrogen de l’aire.

Estendard profundament emarginat

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Vicia deriva del llatí “vicia, -ae,” que era el nom que rebia la veça (Vicia sativa) a l’antiga Roma. Els romans van adaptar el nom grec “bíkion, -ou” que designava la mateixa planta. L’epítet específic peregrina prové del llatí “peragrare” que significa per desplaçar-se o viatjar, en referència a l’hàbit enfiladís de la planta que fa parèixer que es mou.

Estudis arqueològics han arribat a la conclusió que els llegums d’aquesta planta es consumien, doncs s’han trobat restes de Vicia peregrina en excavacions d’assentaments neolítics, junt a altres llegums. Actualment l’única espècie del gènere que es conrea par a consum humà és la fava (Vicia faba), la resta aprofita per a farratge o com adob verd.

Vicia peregrina va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 737. 1753.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

diumenge, 27 d’abril del 2014

Vicia sativa subsp. nigra (L.) Ehrh.

NOMS: Vecera borda. Tapissots. Castellà : Alverja. Alverjilla. Veza. Veza de hoja estrecha. Portuguès: Larica. Ervilaca-miúda. Italià: Veccia nera. Veccia a foglie strette. Francès: Vesce noire, Vesce à feuilles étroites, Vesce à gousses noires. Anglès: Black-podded Vetch. Narrow-leaf Vetch. Alemany: Schmalblättrige Futter-Wicke. Neerlandès: Smalbladige Wikke. Smalle Wikke.

Inflorescències axil·lars amb 1-2 flors

SINÒNIMS: Vicia angustifolia L.

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Herbassars, camps de cultiu. Fins els 1500 metres d’altitud

Herba gràcil i enfiladissa

DESCRIPCIÓ: Herba enfiladissa de tiges llargues, fines i postrades de fins 80 cm.

Fulles compostes, paripinnades, acabades en circell

Fulles alternes, paripinnades acabades en circell simple o ramificat, amb folíols acuminats. Estípules dividides en dents, amb nectari

Corol·la papilionada

Flors en inflorescències axil·lars amb 1-2 flors amb curt peduncle. Calze en tub acabat en cinc lòbuls estretament triangulars i més curts que el tub. Corol·la papilionada de color purpuri que es torna blau quan s’asseca; estendard emarginat, ales més obscures que l’estendard. Androceu diadelf. Ovari súper. Floreix d’abril a juliol.

Fruit en llegum comprimit

Fruit en llegum linear, comprimida, normalment pubescent amb 6-15 llavors, que pren una tonalitat obscura a la maturitat, el que motiva l’epítet se subespècie “nigra”

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les llegums són el fruit típic de les lleguminoses, fruits secs dehiscents, que prenen formes i grandàries característiques en cada espècie, bé que solen ser allargades i estretes. Han jugat un paper força important en la història de l’agricultura i l’alimentació humana. Hi ha vestigis històrics que daten de l’any 2800 aC.

USOS I PROPIETATS: Cultivada com farratge o adob en verd

Estendard emarginat

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Vicia deriva del llatí “vicia, -ae,” que era el nom que rebia la veça (Vicia sativa L.) a l’antiga Roma, després d’adaptar el nom grec “bíkion, -ou”.

L’epítet específic sativa deriva del llatí “sativus, -a, -um” que defineix al producte de la sembra o cultiu.

Les llavors contenen substàncies antinutritives, que interfereixen en la digestió i inhibeixen
l’assimilació de nutrients, pel que només determinats animals, com el coloms, poden menjar-hi. És però un bon farratge per a tot tipus d’animal si es cull en floració.

Vicia angustifolia fou descrita per (L.) ex Reichard i publicada en A Natural Arrangement of British Plants 2: 614–615. 1821

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

dissabte, 4 de novembre del 2017

Vicia tenuifolia Roth

NOMS: Garlanda. Garrandas. Garlanda de flor gran, Garlanda grisenca, Pesolina borda, Veça. Castellà: Arveja. Arbeicha. Alverja. Èuscara: Aizcola. Txingila. Basa-zalkea. Portuguès: Ervilhaca-da-serra. Francès: Vesce à feuilles grêles, Vesce à feuilles étroites. Italià: Veccia con foglie sottili. Anglès: Fine-leaved vetch, Slender-leaved vetch. Alemany: Dünnblättrige Wicke. Feinblättrige Vogel-Wicke. Schmalblättrige Vogel-Wicke. Neerlandès: Tere Wikke. Grec: Αγριόβικος. Βίκια η λεπτόφυλλη. Καβαλλερού. Xinès: xi ye ye wan dou.

Flors en raïm amb llarg peduncle

SINÒNIMS: Vicia cracca subsp. tenuifolia (Roth) Gaudin; Cracca tenuifolia (Roth) Gren. & Godr.

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Quercetum rotundifoliae, Creix a les vores i clarianes de boscs caducifolis, en llocs humits. Entre els 300 i els 1600 metres d’altitud.

Herba enfiladissa

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos” amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba enfiladissa amb tiges que poden assolir els 70 cm de llargs, glabres o amb pèls

Fulles dividides en 7-14 parells de folíols acabades en circell ramificat

Fulles peciolades dividides en 7-14 parells de folíols de el·líptics a linears, amb el marge enter, mucronats, i acabades en circell ramificat. Estípules lanceolades semi-hastades amb el marge enter.

Estendard més ample i més llarg que la ungla

Flors en raïm llargament pedunculat (peduncle més llarg que la fulla axil·lant) amb 15-40 flors de color violaci, de maduració progressiva, amb curt pedicel d’1-2 mm. Calze campanulat acabat en lòbuls triangulars més curts que el tub i desiguals. Corol·la papilionada amb el limbe de l’estendard més ample i més llarg que la ungla i emarginat. Androceu diadelf. Gineceu amb ovari súper, estila acabat en estigma discoide. Floreix des d’abril fins juliol.

Fruit en llegum comprimit

Fruit en llegum subromboide, comprimit, glabre amb 2-6 llavors llises de color marró.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els vegetals tenen una extraordinària habilitat per a fer innocus alguns dels contaminants més perillosos per als humans (que normalment són produïts pels mateixos humans) i per descontaminar terrenys i aigües, pel que són un factor clau en algunes de les tècniques de sanejament basades en l’anomenat “fitorremeiació”

Estípules semi-hastades

USOS I PROPIETATS: Les lleguminoses, en general, tenen la propietat de fixar en el sòl el nitrogen de l’aire, de forma que pot ser utilitzat pels vegetals per formar els seus composts orgànics. Ho fan gràcies a la simbiosi amb un bacteri del gènere Rhizobium: les cèl·lules vegetals aporten l’energia i el bacteri aporta nitrogenasa, un enzim que no tenen les plantes superiors. Els bacteris penetren en les arrels i formen nòduls on es fixa el nitrogen i es reprodueixen, a canvi les plantes poden disposar del nitrogen.

Calze campanulat acabat en dents desiguals

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Vicia deriva del llatí “vicia, -ae,” que era el nom que rebia la veça (Vicia sativa L.) a l’antiga Roma, que va adaptar el nom grec “bíkion, -ou”. L’epítet específic tenuifolia ve del llatí “tenuis” fi, prim, subtil, i “folium” fulla, és a dir, amb fulles subtils.

Vicia tenuifolia va ser descrita per Albretch Wilhelm Roth (Roth.) i publicada en Tentamen Florae Germanicae 1: 309. 1788.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

dilluns, 19 de gener del 2015

Vicia faba L.

NOMS: Fava. Favera. Castellà: Haba. Occità: Favièra. Gallego: Faba. Feixoca. Éuscara: Baba. Abaño. Portugués: Faveira. Fava. Italià: Favino. Fava. Francès: Fève, Féverole. Anglès: Broad bean. Alemany: Ackerbohne. Dicke Bohne. Neerlandès: Tuinboon. Veldboon. Grec: Κύαμος. Κουκιά

Flors en raïms axil·lars

SINÒNIMS: Faba vulgaris Moench

DISTRIBUCIÓ: Originària d’Àsia, és conreada arreu del mon

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Introduïda. Cultivada com a llegum, rarament naturalitzada.

Tiges tetràgones de fins un metre

DESCRIPCIÓ: Herba erecta, pubescent, glauca, amb tiges tetràgones i rígides de fins 80 cm, tot i que pot ultrapassar el metre d’alçada.

Fulla composta sense circell

Fulles compostes, paripinnades i sense circell, amb 1-3 parells de grans folíols ovats, d’un verd glauc, amb petites estípules herbàcies.

Flors papilionades amb les ales negres

Flors en inflorescències en raïms axil·lars pedunculats, de 2-5 flors hermafrodites, papilionades, amb calze campanulat i glabre, dividit en cinc dents desiguals, més curtes que el tub, triangulars i agudes. Corol·la l’estendard blanquinós amb venes obscures i les ales negroses. Androceu diadelf format per 10 estams. Gineceu súper amb estil pubescent, acabat en un estigma terminal. Floreix de febrer a maig, tot i que pot prolongar-se la floració fins a juliol.

Fruit en llegum llarg i comprimit

Fruit és un llegum de fins un pam de llarg, oblong i comprimit, que conté les llavors, que són les faves que es recullen verdes i quan maduren són de color obscur.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Beijerinck va descobrir, treballant amb plantes de Vicia faba, el principi de la fixació simbiòtica del nitrogen per les lleguminoses; procés fonamental per a mantenir la fertilitat dels sòls. Martinus Willem Beijerinck és considerat el fundador de la virologia. El 1898, va descobrir que la malaltia del mosaic del tabac era produïda per un agent més petit que un bacteri, i va donar al nou patogen el nom de virus (verí).

Calze amb cinc dents desiguals

USOS I PROPIETATS: Les flors són demulcents i la seu infusió és diürètica. Les valves del fruit salutíferes, i les granes fan augmentar la fertilitat dels sementals, però són galactòfugues, és a dir, que detenen la secreció de la llet i poden provocar favisme, una malaltia caracteritzada per icterícia hemolítica, amb anèmia, astènia, hemoglobinúria, trastorns digestius i febre.

Les faves són un plat apreciat a les nostres terres. Estofades amb cansalada, botifarra, costelles de porc o all tendre és un plat deliciós, però per l’alt percentatge de proteïnes (fins el 30%) no cal cuinar-les amb carn. Saltades amb ceba, carxofa o alls tendres componen un plat simple i molt apreciat.

Les faves més granades, les de cella negra, s’assequen i es poden emmagatzemar durant tot l’hivern. Aquestes faves seques bullides amb un poc d’herbasana (Mentha spicata) són un plat habitual als bars dels pobles valencians.

Hi ha una varietat especialment conreada per a farratge per al bestiar.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Vicia deriva del grec “bíkion, -ou” que significa gera, i va passar al llatí “vicia, -ae” per denominar la veça (Vicia sativa)

L’epítet específic faba també ve del grec “fágo” que significa que es pot menjar, comestible.

Hi ha evidències del seu cultiu a la Península Ibèrica des de l’any 3.000 aC. En climes temperats es sembra de setembre a novembre, però als llocs on hi ha glaçades a l’hivern, es sembra al febrer, doncs la favera pot glaçar-se i estar aturada fins la primavera. És una lleguminosa molt rústica però és atacada pel pugó negre de la fava (Aphis fabae)

Per entrar a l’escola de Pitàgores els alumnes havien de sotmetre’s a certes normes, entre les quals hi havia la de no menjar carn, ous... ni faves. Hi ha diverses versions del perquè d’aquesta prohibició; una d’elles diu que Pitàgores patia de favisme i quan ingeria aquesta llegum es posava malalt. El cert és que, diu la llegenda, el famós matemàtic va ser detingut i assassinat mentre fugia dels seus enemics per no voler creuar un camp de faves. Aquesta aversió de Pitàgores per les faves el documenta Llucià en el llibre II de les Històries verídiques: “...van coure faves, com tenen costum de fer quan ixen triomfants d’una guerra, van celebrar la victòria amb un convit i van fer una gran festa. L’únic que no hi va participar va ser Pitàgores, que va seure tot sol, sense menjar res, a causa de la seua aversió a ingerir faves”

Altres antics, com Plutarc, atribuïen a les faves qualitats afrodisíaques, i Aristòtil comparava la fava amb els òrgans sexuals. Potser per això en València anomenem fava al penis.

Un costum castellà que ens ha arribat des de fa poc temps, és el tortell de Reis, que porta dues sorpreses. Una solia ser una moneda, ara substituïda per la figureta d’un rei (com que som una monarquia...) i l’altra era una fava, que obligava a qui li eixia a pagar el tortell. D’ací l’expressió castellana de “tonto l’haba”. A les nostres comarques hi ha nombroses dites, com per exemple estar fava, o això són faves contades.

Vicia faba és la espècie tipus de la família Fabaceae, a la qual dona nom.