Cirsium vulgare (Savi) Ten.

NOMS: Lloba-carda. Card. Card soliquat. Card somerer. Card calcida, Card d'ase, Card de cucs, Lloba. Occità: Bartalai, Cardon, Caucida. Castellà: Cardo. Cardencha. Cardo borriquero. Cardo negro. Basc: Asto carduba. Portuguès: Cardo. Italià: Cardo asinino. Francès: Chardon lancéolé. Cirse commun. Anglès: Spear Thistle. Bull Thistle. Alemany: Lanzettblättrige Kratzdistel. Gewöhnliche Kratzdistel. Gemeine Kratzdistel. Neerlandès: Speerdistel.

Flors en capítols arrodonits amb bràctees espinescents

 SINÒNIMS: Cirsium lanceolatum (L.) Scop.;  Carduus lanceolatus L.; Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: L’ ecozona holàrtica) fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea.  Cardassars, vores humides de bosc, sèquies i camins. Fins els 1600 metres d’altitud

Tiges alades i espinescents

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable de manera que, aquestes de plantes herbàcies, renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Card que pot arribar al metre i mig d’alçada, amb tiges alades i espinescents, erectes i ramificades

Fulles cobertes d'espines

Fulles pinnatipartides, amb l’anvers cobert d’espines, el limbe, amb lòbuls acabats en espina, decurrents, que continuen al llarg de la tija formant un ala espinosa.

Corol·la tubular acabada en lòbuls estrets i allargats

Flors en capítols arrodonits amb bràctees espinescents i sovint amb pilositat araneosa. Corol·la tubular amb lòbuls que arriben fins la meitat del tub, de color rosa púrpura. Cinc estams que sobresurten de la corol·la. Ovari ínfer amb un estil i estigma bífid. Floreix des de juny fins a l’hivern. 

Fruit en aqueni amb vil·là plomós i suau

Fruit en aqueni amb vil·là de pèls plomosos i fins, que facilita la dispersió pel vent, al contrari que els vil·lans del gènere Carduus, amb pèls més forts i aspres.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El vil·là o plomall que coronen alguns fruit o llavors, d’algunes compostes, és el calze profundament transformat en una corona de pèls o petites peces escarioses que només arriben a estar ben desenvolupades quan el fruit és madur.

USOS I PROPIETATS: Antihemorroïdal, antireumàtic i emol·lient.

Les tiges tendres pelades poden menjar-se cuites, igual que les arrels joves.

SABIES QUE... El genèric Cirsium deriva del grec “kirsion” que era el nom que rebien els cards, i aquesta veu deriva de “kirsós”, que significa varius o venes varicoses, doncs en alguns tractats els cards s’empraven per tractar aquesta malaltia.

L’epítet específic vulgare deriva de “vúlgus”= vulgar, comú, per l’ampla dispersió que el fa comú en extensos territoris.

Les llavors serveixen d’aliment a caderneres, passerells i verderols, i les flors són font de nèctar per a nombrosos insectes pol·linitzadors, incloent abelles de mel i papallones.

És considerat una mala herba però és fàcil d’eliminar, perquè és reprodueix només per llavor i no per trossos d’arrel com la calcida (Cirsium arvense (L.) Scop.) que es multiplica amb les llaurades.

El card és el símbol d’Escòcia.

Família Compositae, (Asteraceae)

Onopordum nervosum Boiss.

NOMS: Bufassa aràbiga. Cardot nervós. Cardassa. Castellà: Cardo gigante. Cardencha. Cardo borriquero. Cardo blanco portuguès. Toba. Portuguès: Onopordo dos árabes. Francès: Onopordon de Gautier. Anglès: Scotch thistle.

Flors solitàries o en grups

SINÒNIMS: Onopordum arabicum L.

DISTRIBUCIÓ: Península Ibèrica

HÀBITAT: Onopordion nervosi. Vores de camins i carreteres, camps abandonats, en sòls remoguts, ruderalitzats i secs. Entre els 100 i els 500 metres d’altitud.  

En les condicions apropiades pot arribar als 3 metres d'alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba biennal generalment amb una sola tija (unicaule) que pot arribar als 3 metres d’alçada, espinosa, de color verd cendrós i coberta de pèls araneosos, amb ales en tota la seua longitud. Les tiges són erectes i ramificades només a nivell de les inflorescències.

Fulles amb un nervi molt prominent

Fulles pinnatífides o pinnatipartides amb lòbuls triangulars amb espina. Tenen una nervadura molt prominent pel revers. Són sèssils i van disminuint de grandària segons s’acosten a l’àpex.

Involucre amb bràctees gradualment major de fora a dins

Flors en capítols sèssils o pedunculats, solitaris o en petits grups. Involucre ovoide amb bràctees coriàcies gradualment majors de fora a dins, lanceolades, erectes, amb espina i de color rosat o violeta a l’àpex. Les flors són tubulars i de color rosat o violeta.  Floreix entre maig i agost

Fruit en aqueni amb plomall rosat

Fruit en aqueni obovat de secció quadrangular amb costelles longitudinals amb vil·là rosat o blanquinós, format per dues files de pèls un poc plomosos.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els capítols de les asteràcies estan formats per l'agrupament de dos tipus de petites flors: flòsculs (els pètals adopten la forma d'un tub) i lígules (tenen la corol·la en forma de llengüeta). En els capítols tipus margarida hi ha els dos tipus, en l'interior els flòsculs i a l'exterior les lígules. Altres plantes d'aquesta família poden tenir un dels tipus o l'altre. En el cas de l’Onopordum totes són flòsculs.

Flòsculs de clor violeta

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat contra la tos i per alleugerar les malalties de la bufeta. Les tiges pelades poden consumir-se, i els capítols també, com si foren carxofes (Cynara scolymus). Hi ha varietats que s’utilitzen en jardineria per la incipient i prolongada floració

Aquenis

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Onopordum deriva del llatí “ǒnǒpordǒn / ǒnǒpradǒn”, que procedeix del grec “όνόπoρδoν” de “όνό” ase i “πορδον” pet, és a dir, pet d’ase, en al·lusió a la suposada propietat de la planta de produeix turbulències intestinals en aquests animals quan se la mengen. L’epítet específic nervosum ve de "nervus" nervi, tendó, per que té molt marcats els nervis de les fulles.

Onopordum nervosum va ser descrit per Pierre Edmond Boissier (Boiss.) i publicat en Voyage botanique dans le midi de l'Espagne 2: 357, pl. 108. 1845. Vora cent anys abans Carles Linné hi va descriure i publicar amb el nom de Onopordum arabicum en Species Plantarum 2: 827. 1753.

Família Compositae (Asteraceae)