Carduus nigrescens subsp. hispanicus (Franco) O.Bolòs & Vigo

NOMS: Card, Card negre, Card nigrescent. Castellà: Cardo. Cardo negro. Occità: Cap-d'ase. Francès: Chardon noircissant.

Flors en capítols terminals solitaris

SINÒNIMS: Carduus chrysacanthus subsp. hispanicus Franco; Carduus dianius Pau;  Carduus assoi subsp. hispanica (Franco) Devesa & Talavera; 

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània: Ibero-llevantina

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Erms, pastures, cunetes, terres remogudes, sobre sòl bàsic nitrificat.

Herba erecta ramificada a la part superior

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

Llarg peduncle tomentós i sense fulles

DESCRIPCIÓ: Herba erecta amb la tija ramificada a la part superior, molt espinosa, amb ales discontínues que pot assolir més d’un metre d’alçada

Fulles basals dividides en lòbuls espinescents

Fulles basals dividides, amb lòbuls espinescents; les caulinars decurrents, més menudes quan més amunt, amb els nervis molt marcats pel revers

Involucre globós

Flors en capítols terminals solitaris sobre un peduncle tomentós sense fulles, amb involucre globós format per bràctees involucrals lanceolato-linears reflexes, les inferiors més llargues que les mitjanes i les superiors més curtes. Flòsculs hermafrodites més llargs que l’involucre amb corol·la tubular pentàmera blanca, rosada o purpúria . Floreix de maig a juliol.

Fruit en aqueni amb vil·là

Fruit en aqueni oblong lleugerament comprimit, llis i glabre, amb línies longitudinals i papus blanc d’uns 20 mm

Fulles caulinars decurrents i espinoses

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Hom anomena cards diverses herbes espinoses de la família de les compostes. Un bon nombre de cards pertanyen als gèneres Cirsium  i  Carduus. Les espècies del primer gènere tenen els pèls del vil·là plomosos, mentre que les de Carduus els tenen denticulats.

USOS I PROPIETATS: D’aquesta planta no en coneguem usos ni propietats

Bràctees involucrals corbades cap avall

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: el nom del gènere Carduus  deriva del sànscrit "kar" que significa ser dur, i del grec "árdis" que significa punxant, que punxa, en referència a les punxes dures que protegeixen la planta. L’epítet específic nigrescens deriva de “nigresco” fer-se negre, possiblement per la tonalitat obscura que poden prendre les bràctees involucrals

Carduus nigrescens subsp. hispanicus va ser descrita per Oriol de Bolòs & Josep Vigo i publicada en Collectanea Botanica a Barcinonensi Botanico Instituto Edita 17(1): 91. 1987[1988].

Família Compositae (Asteraceae)

Carduus bourgeanus Boiss. & Reut.

NOMS: Card. Cardot. Castellà: Cardo borriquero. Cardo. Cardillo.

Bràctees involucrals estretament lanceolades

SINÒNIMS: Carduus reuterianus Boiss.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània, Íbero-magrebí

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Viu a llocs secs, en comunitats nitròfiles, camps, erms i vores de camins. Fins els 600 metres d’altitud

Tija erecta amb ales espinescents

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta de tija simple o poc ramificada, pilosa, amb ales espinescents, de fins 50 cm d’alçada

Fulles decurrents amb espines

Fulles de distribució alterna, decurrents, amb lòbuls enfrontats amb espines fines, cobertes de pèls araneosos.

Flòsculs purpuris

Flors en petits corimbes terminals de capítols amb involucre ovoide de bràctees involucrals estretament lanceolades, les internes escarioses, tenyides de rosa que sobresurten a la resta però més curtes que les flors. Els flòsculs són purpuris o, més rarament, blancs. Floreix d’abril a juliol

Fruit en aqueni amb papus blanc

Fruit en aqueni de 3-4 mm, pàl·lid, amb papus d’11-13 mm.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una característica de les espècies del gènere Carduus és que tenen pèls araneosos, és a dir, que presenten pèls llargs i fins, més o menys entrecreuats com a teranyines.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empren les inflorescències en infusió perquè tenen propietats diürètiques

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Carduus  deriva de la paraula sànscrita "kar" que significa ser dur, i del grec "árdis" que significa punxant, que punxa, en referència a les punxes dures que protegeixen la planta. L’epítet específic bourgeanus és en honor del botànic francès Eugène Bourgeau (1813-1877) que va herboritzar a Espanya, Àfrica del Nord i Illes Canàries, abans d'unir-se a l'Expedició Palliser al Canadà. En algunes publicacions apareix com Carduus bourgaeanus, amb la mateixa etimologia.

Carduus bourgeanus va ser descrit per E. Boissier (Boiss) i G. F. Reuter (Reut) i publicat en Pugillus Plantarum Novarum Africae Borealis Hispaniaeque Australis 62. 1852. 

Família Compositae (Asteraceae)

Carduus pycnocephalus L.

NOMS: Cardot gallofer. Card. Card d’ase. Cardot pinocèfal. Castellà: Cardo. Cardo borriquero. Italià: Cardo saettone. Francès: Chardon à têtes denses. Chardon à capitules serrés. Anglès: Italian plumeless Thistle. Plymouth Thistle. Alemany: Knäuelköpfige Distel. Dichtköpfige Distel.

Capítols solitaris (o 2-3) sèssils o amb curt peduncle

SINÒNIMS: Carduus parviflorus [Buch]

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Hordeion leporini. Vores de camins secs i assolellats. Ruderal, nitròfil. Fins els 1000 metres d’altitud

Tiges erectes i alades amb espines

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals. Més rarament Hemicriptòfit, és a dir, que en l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Card amb tiges erectes que poden superar els 80 cm d’alçada, amb estretes ales cobertes d’espines que corren les tiges de dalt a baix amb interrupcions. Tota la planta amb indument araneós.

Fulles amb pèls araneosos

Fulles bassals espinoses, amb 2-5 parells de lòbuls, amb pèls, per l’anvers i pel revers, llargs i fins, més o menys entrecreuats com a teranyines i pecíol alat. Les caulinars són sèssils, sense divisions i més petites quan més amunt.

Flors tubulars en capítols

Flors en capítols solitaris o 2-3, subsèssils, o amb el peduncle no alat, de flors en tub purpurines envoltades per bràctees espinoses ovat-lanceolades amb el marge escariós i densament araneós. Calze reduït a una corona d’esquames. Corol·la en tub acabat en cinc lòbuls. Cinc estams. Gineceu amb ovari ínfer, i un sol estil acabat en estigma bífid.

Alguns capítols sobre un peduncle molt prim de més de 3 cm, el que serveix per diferenciar-lo d’espècies semblants com Carduus tenuiflorus que viu als mateixos hàbitats però amb capítols sèssils agrupats a l’àpex de les tiges. Floreix de març a juny.

Fruit en aqueni amb papus

Fruit en aqueni color marró clar, amb papus barbat

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El que s’anomena indument depèn de la forma i l’abundància dels pèls. Si són curts i suaus és pubescent; si són mols i pròxims, com en el vellut, es diu que és pelut; si són fins i brillants, sedós; quan són rectes i rígids, hirsut; i si punxen híspid; si està cobert de pèls ramificats i entrecreuats, tomentós; i si presenta pèls llargs i fins, més o menys entrecreuats com a teranyines, com en aquest cas, es diu que és araneós.

Fulles caulinars decurrents i espinoses

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  Carduus  deriva de la paraula sànscrita "kar" que significa ser dur, i del grec "árdis" que significa punxant (la punta del dard), que punxa, en referència a les punxes dures que protegeixen la planta.

L’epítet específic pycnocephalus ve del grec "pyknós" que vol dir dens, i de “κεφαλή kephalé” que significa cap: amb cap dens, per la densitat de la inflorescència.   

És considerada una mala herba en Austràlia, Nova Zelanda, Sud-àfrica, Amèrica del Sud i Amèrica del Nord, especialment en Califòrnia, on forma part de la llista de maleses del Dep. d’Agricultura.

Carduus pycnocephalus va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum, Editio Secunda 2: 1151. 1763.

Família Compositae (Asteraceae)

Carduus tenuiflorus Curtis

NOMS: Card. Cardot tenuiflor. Castellà: Cardo. Cardo borriquero. Portuguès: Cardo. Italià: Cardo minore. Francès: Chardon à capitules grêles, Chardon à petits capitules. Anglès: Slender Thistle. Winged plumeless Thistle. Alemany: Dünnköpfige Distel. Kleinblütige Distel. Schmalköpfige Distel. Neerlandès: Tengere Distel.

Els capítols s'agrupen en glomèruls terminals

SINÒNIMS: Carduus acanthoides L.

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Chenopodietalia. Ruderal, vores de camins, camps de conreu i llocs pertorbats. Fins els 1250 metres d’altitud

Herba de fins un metre d'alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. De vegades, però, es comporta com teròfit, és a dir en una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta coberta d’espines tant a la tija com a les fulles que pot arribar al metre d’alçada. Una característica diferencial d’aquesta espècie són les ales espinescents que recorren la tija de dalt a baix.

Fulles amb lòbuls acabats en espina

Fulles pinnatipartides, amb lòbuls profunds de forma triangular acabats en espines, amb pèls araneosos, és a dir, pèls llargs i fins com teranyines.

Capítols amb bràctees llises amb espina a l'àpex

Flors en capítols terminals amb un peduncle molt curt, el que provoca la formació de glomèruls de capítols, el que serveix per diferencia-la del card d’ase (Carduus pycnocephalus) que té els capítols sobre un peduncle més llarg. Els capítols mesuren entre 1,5-2 cm de llargs per 0,5-1 cm d’amplària, cilíndrics, amb involucre de bràctees imbricades, llises, de marge escariós i espina terminal, les medials i exteriors arcuades cap a fora. La corol·la és un tub acabat en cinc lòbuls de color rosat o lila. Floreix a la primavera.

Fruit en aqueni amb vil·là

Fruit en aqueni de color groc palla amb prominència apical i vil·là

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En botànica s’anomena indument el conjunt de pèls, glàndules, esquames, etc. que recobreix la superfície dels òrgans de la planta. Aquest indument és important per identificar les espècies però, evidentment, no tenen eixa funció, sinó protegir contra el fregament (evita ferides); protegir de l’excés de llum (fan ombra sobre l’epidèrmis); o afavoreixen la formació d’un microclima per conservar la humitat.

Flors tubulars acabats en cinc lòbuls

USOS I PROPIETATS: No n’hem trobat

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Carduus deriva de la paraula sànscrita "kar" que significa ser dur, i del grec "árdis" que significa punxant, que punxa, en referència a les punxes dures que protegeixen la planta.

L’epítet específic tenuiflorus prové de “tenuis” fi, prim, i “flos, -ris” flor, és a dir, de flors fines.

A diversos llocs del món, com ara Califòrnia, és considerada una espècie invasora, una mala herba.

Família Compositae (Asteraceae)

Cynara cardunculus L.

NOMS: Herba-col. Penquera. Card de formatger. Card d'herba. Carxofera borda. Castellà : Cardo de comer. Alcaucil.silvestre Cardo lechero. Gallego: Cardo presoeiro. Cardo. Èuscara: Kardabera. Garde. Portuguès: Cardo-do-coalho. Italià: Carciofo. Carduccio. Francès: Carde, Cardon, Cardonette, Chardon d'espagne. Anglès: Artichoke thistle, Cardoon. Alemany: Gemüse-Artischocke. Spanische Artischocke. Kardone. Neerlandès: Kardoen. Grec: Αγριαγκινάρα.

Flors en capítols terminals

SINÒNIMS:  Carduus cardunculus (L.) Baill.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Silybo-Urticion. De vegades cultivada. Naturalitzada apareix als herbassars ruderals, camps de cultiu i vores de camins. Fins els 1000 metres d’altitud.

Planta de color grisenc

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen arran del sòl, mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Planta acaule de color grisenc

Fulles en roseta basal, pinnatisectes i amb espines

Fulles en roseta basal grans i molt dividides, pinnatisectes, amb espines al seu marge i al llarg pecíol, d’un verd glauc.

Flors tubulars

Flors en capítols terminals de receptacle carnós, de 4-5 cm de diàmetre, que apareixen a l’àpex d’una potent tija floral que pot arribar a fer un metre i mig d’alçada, amb bràctees involucrals rígides acabades en espina. Flors tubulars de color blau o blanquinós. Floreix durant juny i juliol

Fruit en aqueni plomós.

Fruit en aqueni amb papus plomós.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les compostes es caracteritzen perquè tenen les flors agrupades en capítols. Un capítol està format per un eix molt escurçat i una mica eixamplat denominat receptacle, sobre el qual es disposen les flors sèssils. Aquest conjunt s’envolta per una sèrie de bràctees que formen el involucre. Les bràctees involucrals tenen uns caràcters (disposició, forma, mida, etc.) molt constant dins de cada gènere o, si més no, dins de cada espècie.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat com digestiu i diürètic.

Les penques, és a dir, els pecíols i part del raquis de les fulles, són les penques que mengem habitualment, que es tapen durant unes setmanes per a que estiguen més tendres i blanques. Per fer-los més tendres i amb menys espines hi ha nombroses varietats (cultivars) cultivades. Els capítols abans d’obrir-se es mengen com les carxofes, bullides, fregides, torrades, etc. Les flors seques i triturades al morter i remullades en aigua, s’han emprat tradicionalment per fer quallar la llet i fer mató o brull i formatges.

També s’han desenvolupat cultivars orientats a la jardineria pel valor ornamental de les fulles grisoses i elegantment arquejades, així com per les flors cridaneres que poden emprar-se com a flor seca per la llarga durada.

Bràctees involucrals rígides i acabades en espina

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Cynara deriva del grec "kinára (ákantha)" que significa gos, per les bràctees involucrals que semblen dents de gos.

L’epítet específic cardunculus és un diminutiu de "carduus" card, és a dir, petit card, pel paregut amb les espècies del gènere Carduus amb el que comparteix les espines.

La penquera era coneguda a l’antiga Grècia com “kaktos” i Linné va prendre aquest nom per anomenar un gènere de plantes amb punxes: Cactus.

Conta Joan Pellicer al seu Costumari botànic, que al territori Diànic les carxofes a punt de florir de la penquera i altres cards, han tingut “un paper endevinatori de caire eròtic”. Fadrins i fadrines, que dels dos sexes hi havia, posaven a la finestra o baix del llit tres carxofes, amb un paperet enrotllat al peçonet amb el nom de tres pretendents, o enamorats/des. Si al sendemà una flor s’espigava i treia el blavet volia dir que eixa xicona i xicot et volia, i so no res.

A l’Argentina, Austràlia i Califòrnia s’ha convertit en una planta invasora.

Cynara cardunculus va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 827–828. 1753.

Família Compositae (Asteraceae)