Coprinus comatus (O. F. Müll.) Pers.

NOMS: Bolet de fumat. Bolet de fems. Bolet de tinta. Pixacà barbut. Castellà: Barbuda. Matacandil. Candelera. Èuscara: Urbeltz galpardun. Gorritzaile. Italià: Fungo dell'inchiostro. Francès: Coprin chevelu. Anglès: Shaggy ink cap, Lawyer's wig, Shaggy mane. Alemany: Schopf-Tintling. Spargelpilz. Porzellantintling. Tintenpilz. Neerlandès: Geschubde inktzwam.

Apareix sobre sòls molt adobats

SINÒNIMS: Agaricus comatus O.F. Müll.

HÀBITAT: Surt a la primavera i tardor a les vores dels camins, als camps de conreu i als jardins, en colònies nombroses. És una espècie molt nitròfila que apareix sobre sòls adobats

Capell cobert d'esquames blanques

DESCRIPCIÓ: Capell, barret o píleu en principi ovoide, amb forma d’ou allargat, que fa fins 12 cm d’alçada, que va obrint-se per la part inferior per acabar amb forma de campana. El capell està cobert d’esquames blanques agrupades formant una mena de metxes, amb la part superior de color groguenc o marró.

Himeni format per làmines atapeïdes, lliures, primes, blanques al principi, que van colorant fins acabar negres per les espores, deliqüescents que es desfan i gotegen com tinta negra, raó per la qual rep el nom comú de bolet de tinta.

Himeni de làmines atapeïdes i blanques en principi

Peu o estípit de fins un pam d’alçada, de color blanc, glabre, buit i llis, amb anell membranós caduc de color blanc a mitja altura, fàcilment separable del capell.

Carn blanca, fina i delicada, d’olor suau i gust agradable.

COMESTIBILITAT: És un bon comestible, quan és jove, si rebutgem el peu que és molt fibrós. A la planxa amb un raig d’oli i un pessic de sal. No necessita més.

Les làmines van fent-se negres fins que es liqüen

Es pot confondre amb altres espècies de Coprinus, però totes són mes petites (com Coprinus spadiceisporus), algunes de les quals poden ser tòxiques. Potser la més semblant és Coprinus atramentarius però té la cutícula més fosca i a penes té esquames, tot i que rep el mateix nom vulgar de bolet de femer.

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Les espècies del gènere Coprinus tenen una curiosa forma de dispersar les seues espores a gran distància. La seua carn és deliqüescent, és a dir, que es dissol amb facilitat amb la humitat produint una mena de líquid negre, semblant a la tinta, amb gran quantitat d’espores que es dispersen així pel terra i són arrossegades per l’aigua de pluja.

Peu  blanc i llis

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El gènere Coprinus pren el nom del grec "κόπρινος kóprinos" que deriva de "κόπρος cópros" fem, que creix en el fem.  L’epítet específic comatus deriva de "coma" pel, és a dir, provist de pel, en referència a les esquames filamentoses de la cutícula.

Cal tindre la precaució de no consumir les que surten a les vores de les carreteres o als camps tractats perquè tenen la propietat d’absorbir els metalls pesants.

Família Agaricaceae

 Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.

                             

Coprinellus disseminatus (Pers.) J.E. Lange

NOMS: Castellà: Coprino diseminado. Èuscara: Urbeltz ugari. Francès: Coprin grégaire. Anglès: Fairy inkcap. Fairies Bonnets, Trooping Crumble Cap. Alemany: Gesäter Tintling. Neerlandès: Zwerminktzwam.

Surt cespitós sobre soques i plantes llenyoses

SINÒNIMS: Agaricus disseminatus Pers. (basiònim); Coprinus disseminatus (Pers.) Gray; Psathyrella disseminata  (Pers. ex Fr.) Quèl.

DISTRIBUCIÓ: Cosmopolita: es diu de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

El capell no arriba a obrir-se del tot

HÀBITAT: Surt, a la primavera i la tardor, en grups amb nombrosos exemplars, damunt de plantes llenyoses

DESCRIPCIÓ: Bolet petit que surt gregari i cespitós, és a dir, en grups compactes. Capell de 1-1,5 cm de diàmetre de color entre blanquinós, crema i grisenc, més fosc al centre, globós o acampanat però mai no acaba d’obrir-se del tot, amb cutícula acanalada i el marge estriat.

Himeni de làmines blanquinoses que es fan negres per les espores

Himeni de làmines blanquinoses primer i van fent-se negres amb les espores. Les làmines fines, adnates i no són deliqüescents, és a dir, que no es desfan en un líquid que sembla tinta com passa amb algunes espècies de Coprinus. Les espores són negres en massa.

Peu cilíndric, curt i buit, de color blanquinós i fràgil. Sovint corbat per mantenir el barret horitzontal.

Carn minsa, sense olor ni sabor especial però no deliqüescent

El capell no és deliqüescent

COMESTIBILITAT: Sense valor culinari perquè la carn és escassa i prompte es fa negra. (Mai no mengi qualsevol bolet fins que estigui segur que és comestible, ja que molts són tòxics i alguns són un verí mortal) 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Coprinellus deriva del grec "κόπρινος kóprinos" que ve de "κόπρος cópros" fem, que creix en el fem, i del sufix diminutiu llatí “ellus”. L’epítet específic disseminatus del llatí “disseminatus, a, um” disseminat, escampat per ací i per allà.

Coprinellus disseminatus va ser descrit per Jakob Emanuel Lange (J.E. Lange) i publicat en Dansk botanisk Arkiv 9 (6): 93 (1938) 

Peu curt i fràgil

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: La taxonomia i la sistemàtica de la micologia, és a dir, la descripció, agrupament i classificació ordenada dels taxons, és força complicada perquè es necessita observar-los en viu i poques espècies es poden cultivar. Aquest és el motiu de les freqüents reestructuracions de famílies i gèneres. En 2001 es van canviar moltes espècies del gènere Coprinus al gènere Coprinellus, entre elles Coprinus disseminatus  que va passar a ser Coprinellus disseminatus.

Família Agaricaceae

Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.

Coprinus spadiceisporus Bogart

Creix en clarianes de pinars

HÀBITAT: Aquests exemplars en clarianes de pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) amb poca humitat, sobre sòl calcari. Al paratge de les ermites de Vallada.

DESCRIPCIÓ: Capell, barret o píleu parabòlic de jove, acampanat després i finalment aplanat, amb el marge revolut, amb la cutícula radial estriada, coberta de petites fibres blanques que acaben sent esquames

Cutícula coberta per petites fibres blanques

Himeni de làmines atapeïdes, lliures, al principi blanques i després negres que van absorbint humitat fins a dissoldre’s (deliqüescents)

Peu o estípit cilíndric, esvelt, buit, bulbós a la base i un anell membranós a mitjana altura, que és blanc però es fa negre per les espores.

Carn minsa, sense sabor ni olor remarcable.

Himeni de làmines blanques primer que van fent-se negres

COMESTIBILITAT: Sense valor culinari

Es pot confondre amb el bolet de fumat (Coprinus comatus) que és més gran i, al contrari que C. spadiceisporus, bon comestible, però també amb la perillosa C. atramentarius.

Les làmines son deliqüescents

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Aquest és un dels bolets saprotròfics, és a dir, que per a viure necessiten les substàncies orgàniques de les plantes o els animals en descomposició. Desenvolupen una funció essencial en el cicle de la vida, perquè si no hi hagués bolets (i algues i bacteris) les fulles, els arbusts, els arbres i tots els productes vegetals quedarien per sempre al bosc, fent-lo intransitable i ofegant qualsevol altra forma de vida. Aquests bolets saprotròfics netegen el bosc, fins i tot, dels exosquelets dels insectes i els ossos dels animals.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El gènere Coprinus pren el nom del grec "κόπρινος kóprinos" que deriva de "κόπρος cópros" fem, que creix en el fem. L’epítet específic spadiceisporus deriva, probablement, de “espadix”= branca amb fruits madurs de color rogenc, perquè les espores es decoloren en presència de l’ hidròxid de potassi (KOH) prenent una coloració rogenca.

Família Agaricaceae

                                            

Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.